Una herència encallada als jutjats manté 10 famílies del Gòtic en precari des de fa anys

Alguns veïns renoven els contractes mes a mes mentre es resol el judici sobre la propietat d’una finca valorada en 3,3 milions d’euros

Una desena de famílies del carrer n'Arai número 3, al Barri Gòtic, viuen amb contractes precaris des de fa anys per culpa d'una herència que està pendent de resolució als jutjats, que han de traspassar la propietat de la finca de la Generalitat a la Fundació Clínic –que des del 2015 reclama la propietat de l'edifici–. Mentre el jutge resol el cas, els ocupants dels 10 pisos estan en "una situació d'inseguretat total", segons denuncia la plataforma veïnal Resistim al Gòtic, ja que en sis dels casos els contractes van expirar fa més d'una dècada i alguns dels residents renoven mes a mes.

"Fa 25 anys que visc aquí i cada mes penso que pot ser l'últim", lamenta Esther Castilla. Té 55 anys, un fill i destina la meitat del seu sou mileurista a pagar el lloguer i no es pot permetre canviar de pis. "He intentat millorar les meves condicions laborals, he fet formacions per tenir un currículum més complet, però no he aconseguit que m'apugin el sou. L'única opció que em queda és un contracte llarg". L'angoixa, que ja fa més d'una dècada que dura, ve d'una herència intestada del 2009 que ara reclama la Fundació Clínic. Mentrestant, ningú fa res per resoldre la situació d'indefensió que viuen els inquilins.

Resistim al Gòtic i el Sindicat de Llogaters donen suport a les reivindicacions dels veïns / XFDC

Resistim al Gòtic i el Sindicat de Llogaters donen suport a les reivindicacions dels veïns / XFDC

Els veïns estan atrapats entre la Generalitat, que assegura que està lligada de mans per la legislació vigent, i la fundació, que està a l'espera de la sentència judicial per avaluar quines opcions té. I entremig, l'Ajuntament ha enviat diversos requeriments a la Direcció General de Patrimoni perquè "compleixi la seva funció d'administrador de la finca i ofereixi una solució als veïns", segons han explicat fonts municipals al TOT Barcelona. De moment el consistori no té la intenció de comprar l'edifici, tot i que els seus serveis jurídics consideren que la Generalitat sí té competència per renovar els contractes.

Una història enrevessada

La Generalitat es va convertir en la propietària de la finca l'octubre del 2009 a través d'una herència intestada després de la mort de l'antiga propietària, que no va fer testament i no tenia parents, segons han confirmat a aquest diari fonts de la Direcció General de Patrimoni, que depèn del departament de Vicepresidència i Economia. El juny del 2015 es va fer el primer intent de posar-lo a subhasta –amb un preu de sortida de 3,3 milions d'euros–, però va quedar deserta.

Al setembre van rebre una oferta per comprar la finca, però al novembre va aparèixer "un hereu de millor dret". Fonts de Patrimoni expliquen que l'hereva era una cosina germana que, en el moment de la mort de l'antiga propietària, encara estava viva i que, quan va morir anys després, va fer un testament deixant totes les seves possessions a la Fundació Clínic, que va acceptar l'herència.

Per tant, la fundació seria la legítima propietària de la finca, però com que la Generalitat va rebre l'edifici a través d'una sentència judicial, ara és el jutjat qui ha de resoldre el cas, assegura Patrimoni. Per la seva banda, la Fundació Clínic manté la seva postura i assegura que és el jutge qui resoldrà la disputa: "Fins que no ens declari propietaris de la finca, no podem decidir res", informen des de la fundació, que no ha volgut donar pistes sobre quins plans tindria per l'edifici si finalment guanyés el contenciós.

La fina línia entre la legalitat i la passivitat

L’odissea que han viscut els veïns en els últims anys és difícil d’imaginar. La propietària de l’edifici va morir el 2002, però no ho van saber fins anys més tard perquè l’administrador els ho va ocultar. Quan es va assabentar que la Generalitat es quedava la finca, van respirar tranquils perquè pensaven que en mans d’una administració estarien millor. “Va ser un desengany perquè no han volgut solucionar el problema”, relata Igor Binsbergen. “No han fet res per mantenir l’edifici en bones condicions; és un cas clar d’assetjament immobiliari passiu”, denuncia. “La tàctica és no fer res perquè s’imposi el caos”.

La Direcció General de Patrimoni defensa que, segons una llei estatal de 2003, “tots els béns que la Generalitat rep a través d’una herència intestada s’han de liquidar i que ha de destinar els diners a entitats socials o institucions culturals”. Per això organitza periòdicament subhastes com la que es va celebrar el juliol de l’any passat amb 45 lots. Va obtenir 3,8 milions d’euros després d’una gran polèmica amb acusacions creuades amb l’Ajuntament de Barcelona i les entitats que defensen el dret a l’habitatge, com la PAH o el Sindicat de Llogaters.

Per tant, la seva postura és que no poden actuar com a administradors de finques perquè no és la seva funció. I ara que el cas està al jutjat, tampoc poden fer res perquè la llei no ho permet. “Quina finalitat més social hi pot haver que arreglar la situació contractual d’uns veïns perquè segueixin pagant un lloguer assequible en un barri com el Gòtic?”, es pregunta Esther Castilla. A finals del 2018, el preu mitjà del lloguer al barri va superar els 1.050 euros, 50 euros més del que cobra ella. “Fa anys que estic llençant coses per si un dia haig de marxa a corre-cuita”.

Més informació
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?