Enuig veïnal per la construcció de pisos públics en un jardí de la ronda de Dalt

L'Ajuntament vol edificar blocs d'habitatges en un terreny que ara s'usa com a espai verd i petanca al costat de la ronda de Dalt

Fa 30 anys que és un jardí a la pràctica, però no sobre el paper. I ara li arriba la sentència: l'Ajuntament vol construir 34 pisos públics en un solar municipal que s'utilitza com a zona d'esbarjo i trobada, drecera cap al metro i petanca. Els veïns s'han mobilitzat per salvar aquest triangle verd situat al barri de Vallcarca i els Penitents, just sobre la ronda de Dalt. Estan constituint una associació veïnal i demanen al districte de Gràcia que aturi el projecte per estudiar alternatives.

"Des que es va construir la ronda pels Jocs Olímpics que aquest solar s'ha usat com a parc, està consolidat com a tal entre els veïns i fins i tot l'Ajuntament el va condicionar fa anys amb unes escales i una petanca", argumenta Alexandre Salas, president de la futura entitat. El consistori vol edificar la part de terreny que està qualificada com a equipament per fer-hi 34 pisos per a gent gran. Són habitatges dotacionals o HD7, l'únic tipus apte per a sòl d'equipaments perquè atén a un col·lectiu vulnerable específic, com joves o gent gran.

Jardí al costat de la ronda de Dalt on l'Ajuntament vol edificar pisos públics / Jordi Play

Els jubilats del barri són el col·lectiu que més usa el jardí i la petanca on l'Ajuntament vol construir pisos per a gent gran / Jordi Play

El districte de Gràcia té una ràtio molt baixa de pisos públics per manca de solars disponibles i per tant, als plànols, el triangle ajardinat de la ronda de Dalt és un caramel. Els solars del costat, també qualificats d'equipaments i davant la ronda, ja es van edificar fa anys: acullen la biblioteca Vallcarca-Penitents –des del 2011– i la Casa Roland McDonald –des del 2002–. "Aquelles parcel·les eren talussos abandonats, sense cap ús, en canvi aquesta és un espai verd molt utilitzat", compara.

"No demanem a l'Ajuntament que faci cap despesa, ni hem pressionat mai per la cobertura de la ronda perquè sabem que és molt cara, només demanem que no ens treguin el nostre petit parc!", protesta. "La majoria de veïns estem en contra del projecte i defensarem el parc amb pancartes, a través de la premsa o com puguem", coincideix Manuel Hernández, també veí i membre de l'embrionària associació de veïns Vallcarca-Penitents. Ja han començat a veure's amb l'oposició, tot i que amb comptagotes perquè no volen acabar sent munició política.

Jardí al costat de la ronda de Dalt on l'Ajuntament vol edificar pisos públics / Jordi Play

Veïns i ciclistes utilitzen constantment el jardí que l'Ajuntament vol edificar / Jordi Play

De fet, bona part de l'enuig és fruit del factor sorpresa. Els veïns que usen el parc no sabien res del pla municipal fins que aquesta tardor hi van anar uns tècnics a fer prospeccions geològiques. I es van trobar amb un pla dat i beneït: una comissió va aprovar fa dos anys cedir el solar al Patronat Municipal d'Habitatge, que ja té redactat el projecte bàsic de construcció i preveu fer dos blocs de fins a 5 plantes. Quedarà un tros de terreny sense edificar –el que està qualificat de zona verda–, però consideren que la transformació de tota la parcel·la serà "molt agressiva".

Després de queixar-se en un consell de barri i a l'audiència pública de novembre, van aconseguir una reunió amb el districte el passat 26 de novembre. Els van rebre la gerent de Gràcia, el director de llicències i la cap d'obres i manteniment. No obstant, els veïns volien –i encara volen– asseure's amb el regidor, Eloi Badia (BComú), perquè estan convençuts que aturar el projecte és una decisió política i no pas tècnica. "Som a temps de rectificar", insisteix Salas.

Jardí al costat de la ronda de Dalt on l'Ajuntament vol edificar pisos públics / Jordi Play

El jardí en risc salva la diferència de cota entre el passeig de la Vall d'Hebron i la carretera de Sant Cugat / Jordi Play

El govern dona per fet el projecte

En nom del govern municipal, el conseller de districte Alberto Lacasta (PSC) va detallar al passat plenari de Gràcia que la reunió va servir per "informar" els veïns del projecte constructiu, que inclourà unes escales laterals per creuar la parcel·la en direcció al metro. Preguntat pel conseller gracienc de Barcelona pel Canvi (el grup de Manuel Valls), Jordi Daura, va obviar la pèrdua del jardí i va recordar a l'oposició que la qualificació del terreny que ara permetrà fer-hi pisos va ser aprovada pel plenari.

Alçat de la promoció de pisos dotacionals previstos un jardí de la ronda de dalt / Ajuntament de Barcelona

Alçat de la promoció de pisos dotacionals previstos un jardí de la ronda de dalt / Ajuntament de Barcelona

En canvi, va emfatitzar el compromís de reubicar la petanca: "El districte treballarà per buscar un sòl provisional per a la petanca fins a la seva reubicació definitiva quan es cobreixi la ronda de Dalt a l'altura de la plaça Alfonso Comín". Fonts municipals consultades pel TOT Barcelona també emmarquen la negociació en la nova pista de petanca.

Jardí al costat de la ronda de Dalt on l'Ajuntament vol edificar pisos públics / Jordi Play

Petanca al jardí de la ronda de Dalt que l'Ajuntament vol edificar / Jordi Play

"Això no va de salvar una petanca, va d'evitar una destrossa!", protesta Salas. Té l'esperança de convèncer Badia, que també porta la cartera de Transició Energètica, amb arguments ecologistes: "Precisament un jardí absorbeix CO2!", exclama. "La llei et pot permetre fer coses, però la política també és tenir sensibilitat", diu. "A més, la imatge de maquinària municipal arrencant arbres no s'adiu gaire amb el discurs de la Barcelona actual", adverteix.

Plànol de la promoció de pisos dotacionals previstos un jardí de la ronda de dalt / Ajuntament de Barcelona

Plànol de la promoció de pisos dotacionals previstos un jardí de la ronda de dalt / Ajuntament de Barcelona

Regueró de conflictes urbanístics a Gràcia

L'urbanisme és la pedra a la sabata del districte de Gràcia. El govern d'Ada Colau s'ha trobat ja amb un bon nombre de conflictes veïnals per culpa dels plànols, alguns causats per plans del mandat dels comuns i d'altres d'heretats de governs anteriors. A Vallcarca encara cueja l'enfrontament per la rambla verda projectada el 2002: és l'últim element d'un pla faraònic per redibuixar el barri que va sembrar el casc antic d'enderrocs, expropiacions, ocupacions i enèrgiques protestes.

A la Vila de Gràcia, les casetes d'Encarnació i la seva alzina bicentenària han vençut la piqueta gràcies una oposició veïnal implacable i constant. Al mateix carrer, un jardí amnistiat al mandat de Xavier Trias encara espera que es legalitzi l'ús comunitari per desterrar el risc d'edificar-lo. L'Ajuntament ja té reservats 8,8 milions d'euros per expropiar la finca, que acollirà una escola bressol pública.

Jardí al costat de la ronda de Dalt on l'Ajuntament vol edificar pisos públics / Jordi Play

El jardí que l'Ajuntament vol edificar s'utilitza molt com a drecera cap al metro / Jordi Play

A l'altra banda de la vila, un pla dels comuns per construir 70 pisos públics en un interior d'illa també ha mobilitzat als veïns dels carrer Astúries, Àngel i Travessia de Sant Antoni. El rebuig veïnal i de gran part de l'oposició municipal va forçar el govern de BComú al març a ajornar el projecte fins després d'eleccions. De fet formava part d'un pla més ampli que volia justament revertir les afectacions d'una altra reforma urbanística estavellada, la prolongació de la Rambla de Prat. En definitiva, el culebró urbanístic de Gràcia ve d'antic i té nous capítols per aquest mandat.

Més informació
Comentaris