El lloguer guanya pes a Barcelona tot i els preus desorbitats

El 35% de les llars ja són en règim de lloguer pels efectes de la crisi, els desnonaments i la dificultat d'accedir a crèdits per comprar

Els preus del lloguer a Barcelona no han parat de pujar en els últims anys, però tot i la creixent pressió del cost de l'habitatge en les finances familiars, cada vegada hi ha més barcelonins que opten pel lloguer. Segons l'Observatori Metropolità de l'Habitatge (O-HB), el 35% de les llars de la capital catalana tenien règim de lloguer el 2017, cinc punts més que el 2011, i se situa en nivells similars als del 1991. I això que entre el 2011 i el 2018 els preus del lloguer han crescut un 23% de mitjana.

La presidenta de l'O-HB, Carme Trilla, considera que el fenomen respon a diversos factors, però apunta "l'augment dels desnonaments per impagament d'hipoteques" que hi va haver en els anys posteriors a la crisi. Els bancs van adquirir milers de pisos mitjançant execucions hipotecàries i en alguns casos les mateixes famílies que hi vivien van passar a pagar un lloguer i en altres les que havien perdut casa seva van preferir marxar de lloguer a un altre pis.

Evolució del parc de lloguer a Barcelona (1991-2017) / O-HB

Evolució del parc de lloguer a Barcelona (1991-2017) / O-HB

Però també hi ha altres factors, com l'escassa capacitat financera dels joves per comprar una casa –el 86,4% dels menors de 30 anys viuen de lloguer– i les dificultats per obtenir una hipoteca –el 2018 es van concedir 14.000 préstecs a Barcelona, els mateixos que el 2011, segons dades de l'Ajuntament–. De fet, a la resta de l'àrea metropolitana la tendència és força similar i el lloguer ha superat el 20%, una taxa fins i tot superior a la del 1991.

Radiografia del parc de lloguer

Dels aproximadament 775.000 pisos que hi ha Barcelona, uns 233.000 són de lloguer. D'aquests, la majoria (69%) són propietat de particular, mentre que un 24% ho són d'empreses i només el 5,2%, uns 12.000, estan en mans de les administracions públiques. El percentatge de pisos públics respecte al total de la ciutat és un ínfim 1,7% a causa de la política d'habitatge protegit que ha predominat a la ciutat en les últimes dècades, que sempre va prioritzar l'HPO de compravenda. En els últims anys la tendència s'ha invertit i el lloguer també guanya pes.

Comparativa entre les compravendes i els contractes de lloguer a Barcelona / O-HB

Comparativa entre les compravendes i els contractes de lloguer a Barcelona / O-HB

Segons l'O-HB, l'any passat les transaccions de compravenda van caure un 10,5% –es van situar en unes 15.000– i van trencar una ratxa de sis anys consecutius de tímida de recuperació. En canvi, el nombre de contractes de lloguer va créixer un 7,1% i es va situar en 53.500, la xifra més alta de la història. L'observatori encara està elaborant un mètode per determinar quants d'aquests contactes són nous, quants són renovacions i quants són de pisos que abans no eren de lloguer.

Si es divideix el nombre total de pisos en règim de lloguer (233.000) amb el nombre de contractes del 2018 (53.500), la xifra resultant indica que l'any passat un 23% dels pisos van signar un contracte. És un reflex de la gran mobilitat interna que hi ha a Barcelona, on moltes famílies es veuen obligades a canviar de barri per l'augment dels preus del lloguer o directament per la no renovació dels contractes.

Més informació
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?