El ‘crowdfunding’ immobiliari posa en guàrdia els veïns de Sant Antoni

Un projecte de micromecenatge per comprar i rehabilitar un pis al carrer Sepúlveda indigna les associacions del barri

Ni l'or, ni el petroli, ni els bitcoins. El producte amb més rendibilitat aquest 2018 és l'habitatge de Barcelona i, més concretament, el de Sant Antoni. Almenys això és el que assegura la plataforma Ethic Inversors, una start up barcelonina que fa crowdfundings immobiliaris per comprar, rehabilitar i tornar a vendre habitatges. La companyia, propietat de l’exdiscjòquei reconvertit en agent immobiliari José Franco, ha iniciat una campanya de micromecenatge per recaptar fons i comprar un pis al carrer Sepúlveda amb la promesa d'una rendibilitat –estimada, però no garantida– del 10,1%.

El moviment va ser detectat ràpidament per Fem Sant Antoni, una de les associacions veïnals més actives de l'Eixample per defensar el dret a l'habitatge i que no ha trigat a posar-se en guàrdia. "A Sant Antoni tenim un problema greu amb l'habitatge assequible i, en lloc d'avançar cap a noves solucions, cada vegada hem de fer front a noves maniobres especulatives", explica al Tot Barcelona Xavier Caballé, un dels seus portaveus. "Com a veïns no podem estar d'acord amb un model que s'empara en falses economies col·laboratives per justificar un negoci dels de sempre i que no contribueix a frenar l'encariment dels preus de l'habitatge". Aquestes campanyes de micromecenatge immobiliari no són noves, però cada vegada tenen més visibilitat.

Compra, rehabilitació, venda i tornar a començar

En canvi, Ethic Investor considera que és exactament el contrari i es posen del costat de les solucions. "L'habitatge està en boca de tothom i és normal que preocupi a Barcelona, però nosaltres hem recuperat aquest pis de mans dels veritables especuladors, que l'havien tingut buit durant més de 10 anys", defensa un dels portaveus de la companyia. El seu negoci és simple: busquen pisos amb preus per sota de mercat, els rehabiliten amb un equip de reformes propi i els tornen a posar a la venda, aquest cop a preu de mercat. Si surt bé, ja tenen altres projectes en cartera per “tornar als habitatges antics i buits la seva funció social”.

Quina és la diferència amb les immobiliàries tradicionals? Que no passen pels bancs i van a la recerca d'inversors individuals –veïns i estalviadors, diuen– que vulguin posar entre 50 i 3.000 euros per finançar l'operació. En lloc de rebre recompenses com una samarreta o una subscripció, com seria habitual en un crowdfunding tradicional, els mecenes obtenen una rendibilitat. Pel pis de Sant Antoni és de més del 10% anual, però en el cas d'un dúplex al Fort Pienc (21,2%) o d'un altre pis de l'Eixample (18,5%), ja venuts, va arribar a ser molt més alta. Com qualsevol altra inversió, no hi ha cap garantia definitiva, tot i que “en general es compleix”.

Una operació molt rendible

Aquesta operació al carrer Sepúlveda és la més ambiciosa que han posat en marxa i esperen aconseguir 304.000 euros per rehabilitar un pis de 70 metres quadrats. "El finançament que es demana cobreix tot el cost i després d'aplicar la plusvàlua corresponent encara quedarà a preu de mercat i en cap cas serà desorbitat", assegura a aquest diari l'empresa. Amb dades d'Idealista per pisos similars als carrers Entença, Comte d'Urgell o al mateix Sepúlveda, es podria vendre perfectament per entre 340.000 i 380.000 euros. El benefici se l'hauran de repartir amb els inversors, esclar.

"El crowdfunding immobiliari és una revolució que permetrà democratitzar la inversió al sector immobiliari", insisteix el portaveu d'Ethic Investor. "Per engrescar la gent i que vulgui col·laborar per tornar habitatges buits al mercat cal oferir-los una bona rendibilitat, si no no trauran els diners que tenen ben guardats al banc". Una afirmació amb la qual no podrien estar menys d'acord a la cooperativa de serveis financers ètics Coop57, que ha ajudat a finançar, entre altres projectes, l'edifici de La Borda a Can Batlló i pel qual van aconseguir gairebé 900.000 euros oferint rendibilitats de l'1,75%.

L'objectiu és canviar el model, no els intermediaris

"El context de l'habitatge a Barcelona és dramàtic i el que cal és treballar per un moviment de transformació social i econòmica que permeti posar en marca un nou model d'accés a l'habitatge, no fomentar el mateix de sempre", denuncia un dels portaveus de Coop57. Ells tampoc piquen a la porta dels bancs per demanar diners, però el que busquen és que la gent "es corresponsabilitzi i aposti per un model no especulatiu". En 20 dies, van rebre peticions de títols per valor d'un milió d'euros i van haver de prorratejar-los per donar cabuda al màxim nombre d'inversors possible.

La cooperativa matisa que el model de La Borda no es basa en el micromecenatge, sinó en una emissió de títols participatius –és a dir, deute– que també ofereixen una rendibilitat, tot i que en cap cas és elevada. "Clar que s'ha d'oferir un retorn de la inversió, però en el nostre cas volem demostrar que col·lectivament es pot tirar endavant un projecte d'aquesta magnitud", afegeix. A Fem Sant Antoni també entenen que és una qüestió de canvi de model, en majúscules. "El negoci immobiliari treballa amb un bé social, no amb un bé de consum", recorda Xavier Caballé. "Per tant, no es tracta d'obtenir el màxim benefici a qualsevol preu, per molt legítim que sigui".

Més informació
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?