El ‘coliving’ esclata a Barcelona: l’experiència de compartir pis per 650 euros

A mig camí entre la residència d'estudiants i el pis compartit, aquesta nova modalitat de lloguer atrau l'interès dels fons d'inversió i preocupa les entitats

El mercat immobiliari barceloní, sempre obert a noves tendències i solucions imaginatives de fer negoci, ha començat a explotar de ple un nínxol que fins ara només havien descobert unes quantes empreses: el coliving, una modalitat de lloguer a mig camí entre la residència d’estudiants i el pis compartit. Els seus destinataris són principalment estudiants i professionals estrangers que venen a viure uns mesos a Barcelona i que estan disposats a pagar una mica més per no haver-se de preocupar de coses com donar d’alta els subministraments, canviar els llençols o decidir quina taula volen al menjador.

Coliving és una d’aquelles paraules que mai has sentit i de cop i volta no para d’aparèixer per tot arreu. És la translació del coworking, un concepte molt més estès, al mercat residencial. “El coliving és un moviment molt arrelat als EUA i al Regne Unit que es basa a oferir l’experiència de compartir pis amb persones d’un perfil similar, amb interessos comuns i que poden convertir-se ràpidament en amics o companys de feina perquè és molt senzill que sorgeixin sinergies“, assegura Laia Coma, fundadora d’Inèdit, una de les primeres companyies que va apostar pel coliving.

El preu de la vida ‘cool’

Però aquest estil de vida té un preu. Inèdit treballa sobretot en zones cèntriques –Eixample, Gràcia, Sarrià-Gervasi i Ciutat Vella–, on els lloguers estan desbocats. Per això defensen que pagant aquesta mica de més –400 euros al mes per una habitació compartida i 650 euros per una individual– es pot viure en un barri ben connectat i gaudir d’activitats i trobades que organitza la mateixa empresa. Un plus que els estudiants i professionals estrangers valoren molt positivament, però que ha posat en guàrdia les entitats que defensen el dret a l’habitatge a Barcelona, com el Sindicat de Llogaters.

“A Barcelona l’habitatge està hipermercantilitzat“, critica Jaime Palomera, un dels portaveus del sindicat. “Les immobiliàries són especialistes a pervertir els plans urbanístics i busquen obtenir el màxim benefici amb el mínim espai disponible”. Ara que la crisi dels pisos turístics sembla controlada –que no desactivada–, el lloguer d’habitacions de manera professional i lucrativa és un nou element de preocupació. “Abans es buscava rendibilitat amb els pisos turístics i ara es fa amb habitacions com a unitats domèstiques separades per poder demanar més diners”.

El 'coliving' atrau sobretot estudiants i professionals estrangers / Inèdit

El ‘coliving’ atrau sobretot estudiants i professionals estrangers / Inèdit

Comas, per contra, defensa que el coliving està dirigit a persones que necessiten un habitatge durant uns mesos i que no troben encaix “ni amb el lloguer tradicional ni amb els allotjaments turístics”. De fet, la seva activitat està emparada per la llei d’arrendaments urbans (LAU) i el principal avantatge és que el propietari subcontracta la gestió i el manteniment del pis amb una garantia de cobrament i una ocupació elevada. “En un pis de tres habitacions o menys la rendibilitat és molt similar a la del lloguer tradicional, potser pots aconseguir un 10% més”, diu. “És en pisos de quatre o cinc habitacions que es dispara fins a un 40%”. I aquests pisos tan grans solen tenir poca sortida al mercat local perquè tenen preus massa elevats.

El canvi d’hàbits dels ‘millennials’

El concepte del coliving es fonamenta en el canvi d’hàbits dels joves, que “cada vegada estan menys disposats a viure en un estudi petit”, explica Comas. I amb els preus del lloguer de Barcelona, que ronden els 950 euros de mitjana, l’opció de pagar més per una habitació a canvi de gaudir de certs luxes ha agafat molta volada, sobretot entre els expatriats, que arriben a la ciutat sense xarxa i amb poca idea del circuit burocràtic que suposa llogar un pis –contractes, subministraments, mobles–. “El coliving no és res nou”, reconeix la directora d’Inèdit. “És compartir pis amb tots els serveis inclosos i un plus de qualitat”.

A Madrid el coliving ha aterrat amb força, però amb una concepció diferent perquè majoritàriament són edificis sencers que es rehabiliten per oferir habitacions amb bany o pisos sencers i unes zones comuns que és on es fa la vida diària. A Barcelona, en canvi, el model és més casolà i està enfocat a llogar habitacions i les zones comunes són al mateix pis, no a l’edifici. Però això pot canviar aviat. Segons la consultora immobiliària Forcadell, els grans fons d’inversió internacionals, que veuen com el mercat residencial tradicional comença a donar símptomes d’esgotament, ha posat l’ull en el coliving per obtenir rendibilitats més altes.

La professionalització que ve

“Els millenials han canviat la manera de consumir i han abanderat un canvi de pensament social envers la propietat, l’experiència i l’ús; és lògic que aquesta tendència hagi arribat al sector immobiliari“, explicava fa uns mesos el director de l’àrea immobiliària d’empresa de Forcadell, Toni López. Una tendència que empreses petites com Inèdit, que a Barcelona gestiona 20 pisos i 120 habitacions, veuen amb recel. “Llogar pisos per habitacions és una cosa que s’ha fet sempre i la professionalització és inevitable, però els macroprojectes fan una mica de por perquè és fàcil que desvirtuïn el concepte de coliving“, alerta Comas.

“El capital i les empreses immobiliàries i financeres busquen noves maneres d’estendre els límits del seu negoci“, afegeix Jaime Palomera, del Sindicat de Llogaters. “Al final totes aquestes noves maneres d’explotar l’habitatge tenen un efecte molt nociu en el conjunt del mercat, que ja està molt tensionat, i apugen els preus del lloguer”. Una altra prova de la imminent expansió del coliving és que organismes com el Consorci de la Zona Franca de Barcelona ja l’ha incorporat al seu vocabulari.

El delegat del consorci, Pere Navarro, va avançar a finals del 2018 que el repte pendent del polígon és humanitzar-se i, entre projectes d’innovació i incubadores de start ups, també planeja crear un barri per a millennials on s’experimentarà amb el coliving i el coworking. El futur barri fusionarà el treball en comunitat amb la vida en comunitat en una cerca constant de maximitzar les sinergies de compartir espai.

Més informació

Nou comentari