Compte enrere pel desallotjament de la tancada d'immigrants a la Massana

El govern d'Ada Colau tramita la dissolució de la protesta, iniciada fa 16 mesos per aconseguir reformar la legislació sobre estrangeria, com si fos un espai ocupat estàndard

El govern d'Ada Colau ha iniciat el compte enere per fer fora de l'antiga Escola Massana als prop de 40 migrants que hi viuen, sense comunicar-los quants dies li queden a l'ambiciosa protesta iniciada fa 16 mesos. "No tenir una data ens ho complica tot", remuga l'Esteban, un veí que ajuda la Tancada Migrant. A finals de juny se'ls va notificar amb un document que s'iniciava el procés per desallotjar l'edifici, de propietat municipal i ubicat a la degradada plaça Gardunya del Raval. No obstant, en aquestes setmanes res no ha canviat. No tenen cap sostre alternatiu i per això ningú no ha marxat, asseguren. "Estem a l'espera del no-res", ho acaba de definir el Mamadou Balde, un dels responsables de la gestió a dins de la casa comunitària. 

La situació és diametralment oposada a la que es vivia un any enrere. Per partida doble. D'una banda, l'activitat política del col·lectiu ja no és la que era. L'abril de 2018 van anunciar l'ocupació de l'espai com a reivindicació i eina per forçar canvis en la legislació sobre immigració, van definir els punts inamovibles que els farien quedar-se fins que no es resolguessin. S'inspiraven en l'exitosa tancada de migrants sense papers a la basílica del Pi –i després també a altres esglésies– el gener de 2001. Pocs dies després d'iniciar l'ocupació de la Massana, van fer sortir més d'un miler de persones al carrer en una manifestació a la que va assistir, entre d'altres, Lucía Martín, l'actual regidora responsable d'Habitatge. I aquest és l'altre gran canvi: els comuns, després d'un any de cortesia i bona sintonia, han mogut fitxa en la línia oposada als interessos dels ocupants

Més info: La ràpida degradació de la 'nova' Gardunya irrita la Boqueria

El nou govern d'Ada Colau ha decidit que l'espai –els antics tallers de l'escola de Belles Arts, buits des de fa dos anys– es destini a l'ampliació del teatre de la Biblioteca de Catalunya, que gestiona La Perla 29. Com a immoble part del recinte de l'Hospital de la Santa Creu, complirà així amb la qualificació d'equipament cultural de tot. Els migrants, però, rebutgen la decisió amb ironia: "Hem fet teatre, cinema, conferències... Per manca d'activitat cultural no es podran queixar", afegeix l'Esteban. A més, insisteixen a dir que no representen cap despesa per a l'erari públic i que han aconseguit una simbiosi de cultures ben avinguda i oberta al veïnat. 

Sense papers i amb feines precàries

L'edifici ha estat pintat, ordenat i decorat durant aquest últim any. Hi ha quadres que recorden els països d'origen dels immigrants i un avís pintat a la paret de la sala gran, la de benvinguda, que diu "alabances tots els diumenges de 3 a 4:30". També hi ha un únic reclam polític, enganxat a la part de dins de la porta. Té impresa la consigna "Stop Vox" i correspon a la tongada d'adhesius que es van fer per a la manifestació contra el partit d'ultradreta el passat mes de febrer al centre de Barcelona. Les dutxes es fan amb cubells d'aigua que es tiren per sobre. I són a dins d'una caseta situada al pati interior, que fa de vestuari.

Actualment viuen a l'antiga escola d'art entre 35 i 40 persones, repeteixen uns i altres, sense acabar de concretar la xifra. Majoritàriament són persones arribades del nord-oest d'Àfrica i del Pròxim Orient. Durant aquest temps, la rotació de migrants a la casa ha estat fluïda. De fet, molts dels que hi són ara no hi eren quan es va iniciar la tancada, l'abril del 2018. La població de l'Escola Massana s'ha barrejat, ha mutat i s'ha adaptat a les necessitats de qui s'hi ha presentat demanant ajuda. Ara és fàcil veure-hi joves extutelats. 

Un dels accessos a l'antiga Escola Massana ja té l'adhesiu de La Perla 29 / D.C.

Un dels accessos a l'antiga Escola Massana ja té l'adhesiu de La Perla 29 / D.C.

La immensa majoria dels ocupants, però, no té papers. Una de les poques certeses que tenen és el sostre del que gaudeixen: "Ara ens el volen treure sense donar-nos cap altra opció", lamenta el Cheikh Dia. Ell fa tres mesos que és a l'escola i dos anys a Catalunya. És de Dakar (Senegal), però també ha treballat a Líbia i Itàlia. Ara intenta trobar feina de la seva especialitat: la fusta. "Però sempre tot és massa curt i, al cap de dos dies, quan he fet una feina molt concreta el cap em torna a fer fora perquè diu que pot tenir problemes", relata. "És llavors que he de tornar a per la ferralla", acaba, assenyalant el carret metàl·lic que guarda a una petita terrassa.

El del Cheick no és un cas excepcional. Algunes de les dones que viuen a la casa també tenen petites feines inestables. "Cobren dos o tres euros l'hora a restaurants d'aquí, de la ciutat; hi renten plats i, de vegades, fins i tot ajuden a la cuina", assegura l'Esteban. No tenen gaire més opcions per rebre ingressos i per això s'hi aferren tot i les condicions deplorables. 

Mahdi el Khou, un jove de 22 anys, creu que les dificultats per trobar feina, les traves legals que han d'afrontar els estrangers i ara el desallotjament de l'antiga Escola Massana forma part "d'un missatge molt clar". "Volen obligar-nos a fer un camí que no és el nostre i que acaba a la presó", protesta. Per això, convençut, aclareix que tothom en aquella casa està disposat a treballar del que sigui necessari per poder tenir "una vida normal" però que "si ve la policia i encara no se'ns ha donat cap alternativa després de tant de temps, plantarem batalla". L'Esteban, a més, informa que l'Ajuntament ha estat informat d'aquesta posició: "Li hem transmès que aquesta gent no està gens disposada a marxar i quedar-se sense cap opció d'habitatge". 

Alternatives a la Massana

De fet, les victòries a l'escola Massana, més enllà de l'enriquiment personal, han estat exigües. Dels 11 punts que reclamaven en entrar i que els van fer arribar a reunir-se amb el president de la Generalitat, Quim Torra, i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, n'han tret ben poca cosa. Barrejaven demandes com el tancament dels Centres d'Internament d'Estrangers (CIE), la derogació de la Llei d'Estrangeria o l'eliminació dels exàmens per adquirir la nacionalitat.

"Només hem aconseguit un dels punts, i d'aquella manera", recorda l'Esteban, que ha format part del moviment des de l'inici. Fa referència a l'empadronament sense haver de tenir un domicili fix. El govern de Barcelona en Comú va ser un dels que el va permetre, però l'activista recorda que la demanda era que s'apliqués per a tota Catalunya i que això encara està lluny d'acomplir-se. De fet, ni la Generalitat ni l'Estat han fet cap gran avenç en aquesta matèria l'últim any i mig. 

El govern municipal ha fet una proposta d'inserció laboral només per als ocupants de la casa, però els membres de la Tancada Migrant hi veuen molts punts foscos. "L'opció és formar una entitat que ajudés a inserir els migrants però no està gaire clar com, ni a quants, ni tampoc si es contempla que tinguéssim un lloc on desenvolupar les activitats. Tot és molt poc clar", denuncia l'Esteban. Tampoc té coneixement de quines són les persones que l'Ajuntament cobriria amb un recurs habitacional, com un alberg, en considerar-los especialment vulnerables si accedissin a marxar.

Tot és poc clar i, mentrestant, els dies passen i el procés d'expulsió segueix avançant. L'Ajuntament, per la seva part, ha evitat fer cap declaració al respecte i manté que no hi ha cap novetat des que se'ls va anunciar el tràmit per desallotjar-los. 

Més informació
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?