Colau compta com a lloguer públic els solars destinats a habitatge cooperatiu

L’Ajuntament utilitza una fórmula ambigua per inflar les estadístiques d’habitatge de lloguer assequible

Nova polèmica pels nou solars que l'Ajuntament de Barcelona ha cedit a l'Institut Municipal de l'Habitatge per fer pisos de protecció oficial. Fa un mes el govern municipal va descartar construir exclusivament pisos de lloguer, tal com havien reclamat el PP i l'Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar. Ara, un cop rebutjades les al·legacions a l'últim ple, s'ha sabut que la regidoria d'Habitatge comptabilitza com a lloguer públic més d'un centenar de pisos que s'aixecaran en quatre solars destinats a habitatge cooperatiu i que se cediran a diferents entitats per un mínim de 75 anys.

En el document que dona resposta a les al·legacions dels veïns de Sant Andreu, l'Ajuntament assegura que dels 673 pisos previstos en els nou solars, "aproximadament 275 seran de lloguer o règim equivalent", una fórmula molt ambigua que permet augmentar fins al 40% la proporció de lloguer en aquestes noves promocions que s'engegaran en els pròxims mesos. Sense el règim equivalent, el lloguer representaria només el 23,5% dels pisos protegits (165), segons els càlculs del TOT Barcelona. Les estimacions d'ERC fan pujar la proporció del lloguer fins al voltant del 30%, tal com van denunciar al ple.

Fragment de la resposta municipal a les al·legacions de l'AV de Sant Andreu de Palomar / Tot Barcelona

Fragment de la resposta a les al·legacions de l'AV de Sant Andreu de Palomar


Com es veu, els números darrere dels nou solars són difícils d’encaixar, sobretot per les discrepàncies sobre el nombre total de pisos de lloguer que es construiran. Els quatre solars dedicats a cessió d’ús contemplen la construcció d’uns 110 pisos, mentre que el dret de superfície suposa 420 habitatge més. En total, uns 700 pisos que es començaran a tramitar en els pròxims mesos –quatre ja estan en procés d’adjudicació– per intentar ampliar el parc d’habitatge públic a Barcelona, una de les grans assignatures pendents de la ciutat.

Solars bloquejats

La qüestió és si la cessió d'ús es pot equiparar al lloguer tradicional. Les cooperatives d'habitatge es consideren com un punt intermedi entre la compra i el lloguer perquè la propietat de l'edifici és col·lectiva i l'entitat cedeix l'ús dels pisos als cooperativistes. Però no estan pensades per fomentar la rotació de les famílies i tenen costos addicionals que no les fan accessibles a tot tipus d'unitats familiars. "Fent cohabitatge en sòl públic l'únic que s'aconsegueix és bloquejar un solar durant 75 anys, mentre que amb el lloguer assequible desenes de famílies vulnerables podrien viure en pisos dignes mentre la seva situació econòmica no els permetés trobar una casa millor", es queixava l'Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar en una conversa recent amb aquest mitjà.

Durant el ple del mes d'octubre, la regidora d'Habitatge, Lucía Martín, no va especificar en cap moment que en el 40% de pisos que en teoria eren de lloguer estaven inclosos els que es construeixin a través de la cessió d'ús. Sí que va defensar que dels 4.600 pisos que es van posar en marxa el mandat passat, el 80% seran destinats a lloguer –no se sap si aquí hi entra el famós règim equivalent–. També va reconèixer que "finançar habitatge de lloguer és més car que el de venda", fet pel qual en algunes ocasions es fa més difícil complir amb la proporció 80%-20% que exigeix el Pla pel Dret a l'Habitatge.

El lloguer, lluny de l'esperat

Més enllà de la conveniència de promocionar l'habitatge cooperatiu, que és una modalitat molt estesa a països del nord d'Europa i que gaudeix de molt bona reputació, el fet és que la construcció de pisos protegits de lloguer no avança al ritme promès pel govern municipal. Fa unes setmanes es va saber que havia quedat desert el concurs per donar entrada a un soci privat a l'operador Habitatge Metròpolis Barcelona, que ha de construir 4.500 pisos protegits de lloguer a l'Àrea Metropolitana en la pròxima dècada. I a principis d'any aquest diari va desvelar que el lloguer havia perdut la batalla dels pisos públics entregats entre 2015-2017, tot i que majoritàriament eren promocions iniciades per Jordi Hereu i Xavier Trias.

Però no tot ve d'anys anteriors. Un cas especialment significatiu és el del solar de l'avinguda Estatut de Catalunya 15-17, que tant en la documentació que es va aportar a l'últim ple com a la resposta a les al·legacions consta com un projecte on està previst construir pisos tant de lloguer com de dret de superfície, una modalitat que implica que els beneficiaris comprin l'usdefruit de l'habitatge durant 75 anys a través d'una hipoteca tradicional, però transcorregut aquest període el pis passa a mans de l'Ajuntament. No obstant això, en la licitació iniciada per l'Institut Municipal de l'Habitatge i que està pendent d'adjudicar-se, el lloguer ha desaparegut per complet i ara ja només es contempla el dret de superfície sense que hi hagi hagut una explicació oficial.

Impuls a les cooperatives

On sí que es nota un canvi important és en els destinataris del dret de superfície, que suposa el 60% dels pisos que es construiran en els solars cedits a l’IMHAB. Les bases de la licitació de tres dels projectes (que sumen 264 pisos) especifiquen que només “podran presentar proposicions les cooperatives d’habitatges” o, en el seu defecte, “altres entitats privades sense ànim de lucre”.  Segons defensa l’Ajuntament, “amb independència de la modalitat d’habitatge protegit que se’n desenvolupi, aquests sols suposen per a la ciutat un increment del seu patrimoni de sòl i habitatge destinat a públiques de caràcter permanent”.

Licitació de l'IMHAB pendent d'adjudicació
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?