Tot Barcelona | Notícies i Informació d'actualitat a Barcelona
Amnistia per a una colònia obrera oblidada, però no pels seus inquilins

L’Ajuntament de Barcelona ha aprovat aquest dimarts un pla urbanístic que evita l’enderroc d’un conjunt singular de casetes baixes, la colònia Bausili de la Marina del Prat Vermell. Són 21 casetes construïdes als anys 20 per a obrers a tocar de la Zona Franca, avui moltes d’elles tapiades. Hi resisteixen un grup d’11 famílies amb lloguers antics, que n’hauran de marxar. L’arquitectura d’aquesta colònia oblidada se salva, però la vida veïnal no perquè perdrà l’ús residencial per esdevenir un equipament municipal.

La Comissió d’Urbanisme va donar llum verda a un pla de millora urbana, com ha avançat betevé, que modifica el PGM de la zona que fa més d’una dècada tenia sentenciada la colònia. Ara queda autoritzada la construcció d’una gran promoció de pisos privats en aquests terrenys, per part de l’empresa Global Blue Center, però les casetes no aniran a terra. El ple de juny ho aprovarà de forma definitiva i més de cent noves llars s’erigiran a partir d’ara al voltant de les casetes baixes. Els petits edificis tindran una nova funció: seran un nou equipament de barri –l’Ajuntament encara no oficialitzat quin– i per tant s’hauran de rehabilitar i adaptar-ne els interiors al nou ús.

El Sindicat de Llogateres fa anys que assessora un grup de residents de la Colònia Bausili, que van donar a conèixer la seva precària situació quan la nova propietat va enviar avisos de no renovació de contractes de lloguer. Havia comprat el terreny el 2016. Els veïns van aconseguir el 2018 una primera renovació, tot i que només fins al 2019. Finalment la negociació i tramitació del pla definitiu s’ha allargat fins al 2022. Ara l’Ajuntament buscarà habitatges públics on reallotjar les famílies que tinguin acreditin la seva residència a les casetes.

Un vestigi de l’antic barri d’indianes

La colònia és obra de l’arquitecte Joan Amigó. La vintena de casetes estan disposades en filera, en dos nivells, i tenen uns 60 m2 cadascuna. L’element arquitectònic més característic són les escales i el passadís en voladís per accedir als pisos de dalt. El pas dels anys, la incertesa sobre el seu futur i la manca de manteniment ha fet que avui bona part de les cases estiguin en mal estat i els inquilins hi visquin en males condicions. A més, han quedat encaixades just rere una gran gasolinera. El 2008 encara contenia una farmàcia en actiu. Curiosament el 2016 l’Ajuntament volia posar-les en valor com a element turístic, però no va arribar a catalogar-les com a patrimoni.

El conjunt ocupa un vell prat d’indianes, és a dir, un dels terrenys d’aquesta zona propera al mar que s’usaven per assecar teles tenyides, el que ha donat nom al barri de la Marina del Prat Vermell. L’espai en qüestió s’anomenava Prat Nou i fa un segle formava part de la fàbrica tèxtil Brugarolas. Quan va morir-ne el propietari, va passar a mans dels germans Teresa i Marià Bausili Sanromá, origen del nom actual de la colònia.

Colònies fossilitzades a Barcelona

La conservació simbòlica, sense ús real, de colònies industrials a Barcelona té diversos precedents. Per exemple la Colònia Castells de les Corts conservarà únicament una filera de casetes després que un pla municipal s’hagi emportat per davant tota la resta d’aquest conjunt obrer, l’últim supervivent en un districte avui benestant. Al Bon Pastor també es conservarà un conjunt de cases barates per fer-hi un museu de l’habitatge obrer i com un record de com ha estat el barri durant un segle un cop s’hagi completat la substitució de tots els habitatges per alts blocs de pisos moderns.

L’únic barri de casetes obreres que conserva la seva tipologia íntegrament és Can Peguera, a Nou Barris. La lluita veïnal i l’orgull de barri ha aconseguit que l’Ajuntament catalogués el conjunt i es comprometés a preservar-lo sencer. Tot i que són habitatges públics municipals, la precarietat de moltes de les casetes és significativa i les reivindicacions de millora continuen ben vives.

Nou comentari

Comparteix