A qui pertanyen les finques del passeig de Gràcia?

Un llibre radiografia la propietat de cadascun dels 132 edificis que s’alcen en aquesta emblemàtica via de Barcelona

El passeig de Gràcia forma part del patrimoni arquitectònic, comercial i identitari de Barcelona. I també de la cartera patrimonial de grans fortunes. El llibre Els amos del passeig de Gràcia [Pol·len edicions, 2019], del periodista i guia turístic Rafa Burgos, radiografia finca per finca a qui pertanyen els 132 immobles que s'alcen a l'emblemàtica avinguda. Hi ha comptabilitzat 894 pisos i 186 botigues. La gran majoria dels edificis (97%) són de titularitat privada i el 69% són de propietat vertical, és a dir, d'un únic amo.

Des del seu naixement com a columna vertebral de l'Eixample, al segle XIX, el passeig de Gràcia ha atret l'interès de les grans fortunes de cada moment històric. “Els cognoms Batlló, Lleó Morera, Milà, Robert, Bertrand o Arnús han deixat pas als d'Amancio Ortega, Valls-Taberner, Tous, Isaak Andic, Vila Casas, Gallardo, Cuatrecasas, Rubiralta o fons d'inversió internacionals com BMO Real Estate Partners, Hines, Invesco, Twin Peaks o KKH Propierties”, reflexiona l'autor al llibre.

Moda i turisme, de la mà

L'artèria comercial també atreu les grans marques de cada època i avui són les firmes de moda –tant de consum massiu com d'alta costura– les que assumeixen pagar “lloguers estratosfèrics” per instal·lar-se en aquest aparador internacional, recorda Burgos. Curiosament, però, aquest prestigi i encariment del metre quadrat no ha desbancat encara al Portal de l'Àngel, que segueix sent el més car per obrir-hi una botiga perquè és encara més transitat.

Rafa Burgos és l'autor del llibre 'Els amos del passeig Gracia' / Verkami

Rafa Burgos és l'autor del llibre 'Els amos del passeig Gracia' / Verkami

El turisme, la font de riquesa d'avui, ha trobat també un referent en el passeig: els visitants de major poder adquisitiu poden allotjar-s'hi, fotografiar obres d'Antoni Gaudí i comprar articles de luxe en edificis separats per molt pocs metres. Aquest triple atractiu ha portat, diu l'escriptor, a que firmes com Prada, Dior o Dolce&Gabbana hagin “arribat a esperar anys per aconseguir la ubicació adient”. Comprar-hi un local a la zona prime costa entre 25.000 i 30.000 euros/m2. Llogar-lo no sur pas més barat: el metre quadrat ronda el miler d'euros de mitjana.

El mercat de l'habitatge tampoc es queda enrere, amb àtics que s'han venut per quasi 11 milions d'euros. El preu del metre quadrat per a pisos de lloguer, segons les dades del primer trimestre de 2018 que recull el llibre, ronda els 35,5 euros. Aquest import, aplicat a un pis antic de 150 metres quadrats, dispara la mensualitat per sobre dels 5.300 euros.

Curiositats

El llibre de Burgos permet resseguir les finques tal com si les miréssim des del carrer: els números senars per un costat i els parells per l'altra. A cada edifici li dedica una, dues o quatre pàgines, segons l'interès que tingui cada història. Les xifres i noms van acompanyats d'unes il·lustracions de Mercè M. Tarrés molt útils per identificar els immobles més coneguts.

Entre les curiositats que recull el llibre hi ha la propietat de la Casa Batlló, que des de 1993 és propietat de la família Bernat, creadora del caramel Chupa Chups. A la cantonada amb plaça Catalunya, l'Edifici Banesto va passar de mà en mà durant la bombolla immobiliària amb successives pujades de preu, fins que la crisi el va enviar de pet a la bossa de la SAREB, d'on el va treure l'empresari gallec Amancio Ortega el 2013. El local que ocupa –amb un contracte de 15 anys– la multinacional Apple, però, era seu des de l'any anterior.

A l'altre extrem del passeig hi ha el Palau Robert, on tenen oficina els expresidents de la Generalitat. Va ser propietat durant el franquisme del polèmic magnat Julio Muñoz Ramonet, patró de la fàbrica de Can Batlló i amo d'un palau al carrer Muntaner pel que l'Ajuntament encara batalla als tribunals.  A la vorera dels parells destaca l'evolució del número 38-40, que avui ocupa el famós hotel Mandarín Oriental. Abans havia estat seu del Banco Hispano Americano, de la Falange, del PSUC i del Círculo Ecuestre. Les escultures que el decoren les va fer Frederic Marés. A la cocteleria de l'hotel encara es poden veure, reconvertides, les caixes de cabals del banc original.

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?