El 20% dels barris de Barcelona ja tenen un lloguer per sobre dels 1.000 euros

L’estancament dels preus no ha evitat que per primera vegada 15 barris de la ciutat, la majoria a la zona alta, hagin superat el llindar psicològic de les quatre xifres

El brutal encariment dels lloguers a Barcelona en els últims cinc anys ha passat factura a molts barris, sobretot els més empobrits. Però el 2018, que va tancar amb un preu mitjà de 929 euros mensuals, també es va assolir un altre rècord negatiu: ja són 15 els barris –el 20% dels 73 que hi ha Barcelona– on llogar un pis costa més de 1.000 euros. De fet, els preus estan tan inflats que de mitjana són 115 euros més cars que el 2008, l'any en què va esclatar la bombolla immobiliària i que durant molt temps va marcar el màxim històric de la ciutat.

A banda dels sospitosos habituals –la major part del districte de Sarrià-Sant Gervasi, Pedralbes, la Vila Olímpica o Diagonal Mar, és a dir, zones amb rendes familiars altes–, en dos anys el nombre de barris que supera el llindar psicològic de les quatre xifres ha passat de 10 a 15, un 50% més. En realitat es tracta d'un club del qual poca gent voldria ser membre i on s'hi han incorporat el Barri Gòtic i Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Ciutat Vella); la Nova Esquerra de l'Eixample; el Putxet i el Farró (Sarrià-Sant Gervasi); i les Corts (Sants-Montjuïc).

Sarrià-Sant Gervasi, el districte més car

La dinàmica alcista de Barcelona està molt influïda pels preus de tres districtes: Sarrià-Sant Gervasi, que és la zona més cara de la ciutat amb 5 dels seus 6 barris amb lloguers per sobre dels 1.000 euros; les Corts, que bàsicament va a remolc de Pedralbes, el barri més car de Barcelona amb un preu mitjà de 1.615 euros al mes; i l'Eixample que, malgrat ser un districte amb clara majoria de classes mitjanes, no ha estat fins aquest 2018 que ha creuat la barrera del mileurisme.

A l'extrem oposat hi ha Nou Barris, que ja és l'únic districte amb lloguers per sota dels 700 euros (674, per ser exactes), tot i que a l'últim trimestre de l'any va assolir un preu mitjà de 694 euros. Horta-Guinardó (746 euros) i Sant Andreu (762 euros) completen la terna de districtes més barats. Tots tres acumulen increments superiors al 30% en els últims cinc anys, un percentatge molt similar al de la mitjana de la ciutat (35%), però que pateixen amb més força perquè els seus veïns tenen rendes molt per sota del conjunt de la ciutat.

Preu mitjà dels lloguers als 10 districtes de Barcelona / XFDC

Lloguers districtes 1000

Els preus també tenen lligues

L'escala dels barris més cars de Barcelona es pot dividir en diverses lligues. Pedralbes (1.615 euros amb dades l'últim trimestre de 2018) i les Tres Torres (1.568) són líders destacats tot i que en l'últim any han vist com els preus retrocedien, una tendència contrària a la de la resta de la ciutat. Sarrià (1.422), Sant Gervasi-Galvany (1.375), la Dreta de l'Eixample (1.340) i Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou (1.308) formen el segon grup, que registra increments d'entre el 4% i el 9%.

La Vila Olímpica del Poblenou (1.292), Sant Gervasi-La Bonanova (1.283), i l'Antiga Esquerra de l'Eixample (1.164) estan en una zona intermèdia amb preus més o menys estables. Finalment, hi ha un grup de barris, els més nous en aquesta llista, que està per sobre dels 1.000 euros, però que tenen els preus molt més continguts i que es mouen per sota i per sobre del límit segons el trimestre: el Barri Gòtic (1.057), el Putxet i el Farró (1.031), les Corts (1.031), la Nova Esquerra de l'Eixample (1.017), Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (1.000) i Provençals del Poblenou (1.000).

Més informació
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?