Deia Steve Jobs que, ja que la feina ens omplirà una gran part de la nostra vida, hem de triar el que més ens agradi per viure satisfets. I al Víctor, una feina que sigui manipulativa i en la qual pugui discutir de futbol amb el seu cap el fa enormement feliç. Per això sempre està de bon humor. Per això acaba sempre el que comença i posa molta cura en allò que fa. Per això el volen tots a la botiga de delicatessen on treballa, i vol passar d’anar-hi quatre dies a anar-hi cinc dies. Perquè els tècnics del programa Incorpora de ”la Caixa” ho van encertar de ple: no tan sols li van trobar feina, sinó també un espai de felicitat. Una història de superació en el Dia Mundial de la Síndrome de Down.
Víctor Vidal té 33 anys i treballa a Camarasa Fruits, una botiga de productes selectes de la zona alta de Barcelona. “Pelo les mongetes, tallo les maduixes, plego les caixes… i parlo de futbol amb el Marc. M’encanta el Barça!”. Es refereix al Marc Taribó, gerent i propietari de l’empresa, el qual es declara perico i això torna boig el Víctor, que es culé. “Sempre estem amb batalletes. I això que al començament li va costar adaptar-se, però ara està tot el dia de broma!”, se’n riu el Marc.
Fa més de dos anys que el Víctor va fer la primera entrevista de feina a Aura Fundació, adherida al programa Incorpora de ”la Caixa”. Tenia moltes ganes de treballar. “I de guanyar diners!”, recalca el Víctor. Després de passar pel grup de preparació, la preparadora laboral Laura Rodríguez i els tècnics d’ocupació van veure clar el seu perfil. “Ell a casa poleix fustetes i els dona forma, li agrada manipular coses. I des que va començar les classes de comunicació eficaç, és capaç de tractar amb el públic i li encanta parlar amb els clients”. Així que a la botiga s’hi troba com a casa.
“Tot va començar perquè una clienta habitual amb un fill amb síndrome de Down em va parlar de la fundació i em va preguntar si volia contractar algú. Jo de seguida vaig dir que sí”, recorda el cap del Víctor. Tan bon punt l’oferta de Camarasa Fruits va arribar a la borsa de treball de la fundació —que només el 2019 va gestionar més de 50 insercions d’Aura i més de 20 entitats més— hi van enviar el currículum del Víctor. “El més difícil del seu cas va ser que no hi havia un lloc fix per a ell”, recorda la Laura. “Però ens va sorprendre perquè ha tingut molta capacitat d’adaptació. Va començar fent unes tasques i ha acabat fent-ne d’altres. Ha estat un procés molt natural. I els companys l’adoren”.
“Eli, Marc, Cristian… Tinc un munt d’amics aquí”, assegura el Víctor. “I la Laura m’ajuda molt”. La preparadora laboral el visita —ara ja menys— un cop al mes, com a part de l’acompanyament in situ de per vida al qual es compromet l’entitat. I el Víctor, feliç: “La Laura és guapa i a mi m’encanta, perquè diu que treballo molt bé”.
“És mot puntual, sempre arriba fins i tot abans d’hora. És extravertit, simpàtic, treballador. Ell vol acabar la feina. Quan és l’hora, però li queda alguna cosa per fer, fins que no ho acaba no se’n va”, destaca el Marc. “Però a les 11 h en punt, l’esmorzar és sagrat, eh!, adverteix l’Eli. “Croquetes, truita… El millor esmorzar sempre el porta ell!”.
Però no tot és feina a la vida del Víctor. En les estones lliures, a més de polir fustes, fa sopes de lletres, teatre, ball modern, juga a jocs d’ordinador de Harry Potter, viatja amb els pares i, el més important, escolta molta música. “Soc fan del Dani Martín. Em sé totes les seves cançons. La meva preferida és Qué bonita la vida”. I entre els seus somnis, hi ha comprar dues guitarres elèctriques i un cotxe, anar a Las Vegas i, algun dia, casar-se. “Tot i que encara no tinc xicota”.
Ara, el seu pla de futur més immediat és passar de treballar quatre dies a treballar-ne cinc. “I més hores”, recalca el Víctor. “Jo, encantat, aquí sempre hi ha feina. I com des d’Aura m’han dit que pot assumir-ho, endavant”, afirma l’empresari. “Encara que sigui més lent que altres persones, fa bé la feina. Animo altres empreses perquè s’atreveixin a fer el pas. El Víctor ens porta felicitat. N’estem encantats i molts orgullosos. La meva dona diu que contractar-lo és el millor que hem fet mai”. El Víctor encara recorda el dia que el van contractar i la seva vida va canviar: “Em vaig posar una mica nerviós i molt content”.
