Una mirada a:

El futur del càncer, a debat

Alma és una nova manera de parlar del fet social. Amb actitud i optimisme. Des de la diversitat. I a partir de les històries de la Fundació ”la Caixa”

Els últims 25 anys, la recerca contra el càncer ha avançat tant que el percentatge de supervivents ha passat del 30% al 70% i, avui dia, quan sentim la paraula ja no l’associem directament a la mort. Això vol dir que ja està tot resolt? No. Vol dir que tenim científics i científiques d’altura que, des dels laboratoris, estan fent passos de gegant pel que fa a la prevenció i el tractament de la malaltia. Per sentir les seves interessants perspectives, els Debats d’avantguarda impulsats des de l’àmbit de Recerca i Salut de la Fundació ”la Caixa” han convidat dues de les veus més autoritzades sobre el càncer a Espanya: María A. Blasco i Josep Tabernero, que el proper 20 d’octubre vinent a les 19 hores debatran en streaming sobre la gran pregunta: cap a on s’orienten les noves teràpies? Espòiler: l’optimisme i el rigor estan servits. Per seguir el debat, et pots inscriure aquí. Una iniciativa de l’àrea de Salut del projecte Mirades amb Ànima, de la Fundació “la Caixa”.

“Al debat, anirem de la recerca bàsica fins a un punt de vista més clínic, és a dir, parlarem de com traduirem tots aquests avenços en una supervivència dels pacients superiors. Tancarem el cercle”, anuncia Josep Tabernero, director del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) de Barcelona i director de la Unitat d’Investigació de Teràpia Molecular del Càncer – Fundació ”la Caixa”.

Un dels punts forts de la conversa serà els nous tractaments que, segons Tarbernero, no aconseguiran encara erradicar la malaltia, però si cronificar-la: “El pacient tindrà una vida pràcticament normal i acabarà morint per altres circumstàncies”. Però per a això hi ha un altre factor clau: la prevenció. “Sabem que el 40% dels tumors es podrien prevenir. Per això, si fins ara hem dedicat molts recursos a diagnosticar i tractar millor el càncer, ara el nostre objectiu és investigar per prevenir-lo”.

María A. Blasco, directora del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO), que té el suport de la Fundació ”la Caixa”, ha manifestat en diverses ocasions que els tractaments del futur hauran de passar per la interdisciplinarietat. També ha remarcat la necessitat d’incorporar professionals de les matemàtiques, la física o la computació que ajudin a avançar en l’anàlisi de les dades genòmiques del càncer. A més, ha dit que en l’era del big data, els investigadors han de poder tenir eines que agilitzin tasques com localitzar noves dianes terapèutiques, millorar els mètodes de diagnòstic precoç o decidir els tractaments més adequats per a cada pacient.                   

I parlant de tractaments més adequats, sembla que els nous seran molt més eficaços: “Ara que coneixem els mecanismes de la malaltia, seran més selectius, no atacarem tantes cèl·lules sanes com amb alguns tractaments de quimioteràpies de fa uns anys”, assegura Tabernero. I tot indica que també patirem menys efectes secundaris, ja que, segons el doctor, “ara quan desenvolupem nous tractaments ja pensem tant en el fet que sigui efectiu com que el pacient el pugui tolerar bé”.            

Dos dels tractaments que canviaran el futur del càncer són, sens dubte, les teràpies dirigides i la immunoteràpia. Les primeres són “fàrmacs que inhibeixen o bloquegen els processos fonamentals per a cada tipus de tumor, fem que ataquin les seves vulnerabilitats ara que les anem coneixent”. I sobre la immunoteràpia, l’expert explica que “ara tenim fàrmacs que ‘desperten’ o ‘eduquen’ el sistema immune perquè reconegui les cèl·lules anòmales que ha de destruir”, cosa que, ha recordat Blasco, ja està curant tumors per als quals fins fa uns anys no teníem teràpia.        

Malgrat les moltes batalles guanyades i que la supervivència en càncer a Espanya està per sobre de la mitjana europea i de l’americana, la directora del CNIO, un dels 10 centres de recerca més capdavanters del món, no perd de vista els reptes més grans que encara té la recerca bàsica: entendre les resistències d’alguns pacients als tractaments i, sobretot, les metàstasis. De fet, ha recordat que fins al 90% de les morts per càncer es produeixen per aquesta causa, per la qual cosa l’objectiu dels investigadors és cronificar les metàstasis per reduir la mortalitat.                     

En el que sens dubte hi ha consens científic és en el fet que els nous tractaments ja estan aportant més qualitat de vida als pacients: “La toxicitat és menor fins i tot en tractaments com la radioteràpia, les cirurgies són més conservadores (les mastectomies, per exemple, són molt menys freqüents), els pacients de càncer de colon i pròstata o amb melanomes estan allargant molt les expectatives de viure, el càncer de mama es cura en més d’un 90% dels casos…”, enumera el director del VHIO. “Tècniques diagnòstiques, cirurgia robòtica, intel·ligència artificial… és difícil resumir tot el que s’està avançant!”.

Així, el debat Blasco-Tabernero del pròxim dia 20 dibuixarà un futur prometedor però ple de reptes i preguntes: quines millores aportaran els nous tractaments?, hem de seguir parlant de càncers localitzats en un òrgan?, realment arribarem a cronificar la malaltia? Coneixerem les dues visions, tindrem una idea molt clara de la situació actual i descobrirem la primera línia de la recerca d’avui: el tractament del demà.

Nou comentari