El Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí, a poc més d’una hora de Barcelona, proposa una escapada rodona per descobrir com el plàstic ha transformat el dia a dia al camp i a la ciutat. L’espai, amb 5.500 m2 i una mescla d’arquitectura tradicional i contemporània, compta amb una extensa col·lecció etnològica. L’èxit de la darrera exposició temporal que ha produït, Plàstic, ha animat el museu a prorrogar-la fins al 5 de gener perquè el públic en pugui gaudir també durant el pont de desembre i les vacances de Nadal.
La visita a aquest centre cultural, ubicat a la Conca de Barberà (Tarragona), és una successió de sorpreses. Primerament perquè pocs visitants esperen trobar un museu tan gran i avantguardista que en una població de 3.700 habitants, que alhora està més a prop de Barcelona que molts destins habituals d’estiueig. Un cop dins, els sedueixen els objectes exposats, en els que es pot copsar ràpidament l’evolució dels objectes domèstics i de treball al llarg dels últims cent anys. Un aprenentatge intergeneracional i que apel·la a la pròpia experiència, que cada cop atrau més famílies d’arreu del país.
[r:1]
El Museu de la Vida Rural ocupa des de 1988 l’antiga casa pairal de la família Carulla i el 2009 es va ampliar amb dos nous edificis radicalment moderns i dissenyats per l’arquitecte Dani Freixes. Un hort ecològic relliga el conjunt arquitectònic i completa el relat expositiu. El fundador, Lluís Carulla, va creure necessari invertir en la preservació del patrimoni material i immaterial, mostrant les maneres de treballar la terra i les formes de viure en entorns rurals de l’àrea mediterrània.
Trenta anys després, la incorporació de la directora Gemma Carbó i l’aprovació d’un nou pla estratègic el 2018, després d’una profunda reflexió sobre el paper que han de tenir els museus en la societat del futur ha vertebrat un gir cap a l’educació cultural per a la sostenibilitat. El museu vol ser un centre cultural que ajudi al pensament contemporani a partir del passat. Els grans reptes que afronta el planeta –des de l’alimentació fins a l’energia o la gestió dels residus– beuen de molts èxits i fracassos del passat. Allò que els nostres avantpassats feien bé i malament és una lliçó valuosa per a la ciutadania d’avui i les noves generacions.
La sostenibilitat és un canvi cultural
“El canvi que necessitem per garantir la perdurabilitat de les nostres formes de vida és essencialment un canvi cultural, que s’ha de basar en els coneixements adquirits al llarg de la història i en la creativitat per imaginar i inventar un nou present on siguin possibles molts futurs”, destaca Gemma Carbó. El projecte pedagògic del museu connecta cultura, humanisme i ecologia, el que en el món anglosaxó ja s’ha batejat com ecoliteracy o alfabetisme ecològic.
Museu de la Vida Rural a l’Espluga de Francolí / Fundació Carulla
A més, l’escapada al Museu de la Vida Rural propicia el diàleg entre ciutat i camp i contribueix a la cohesió territorial. Prop del 70% de la geografia catalana és rural mentre que vora el 90% de la població viu en àrees urbanes. L’aportació mútua d’aprenentatges és imprescindible per a gestionar de forma sostenible el territori i la descentralització de l’oferta cultural.
L’exposició temporal Plàstic, comissariada per Núria Vila, reuneix objectes, fotografies, vídeos i instal·lacions artístiques entorn d’aquest material alhora genial i pervers. Una vintena d’artistes locals i internacionals han participat en la mostra, que pregunta constantment al visitant: “Tu, com ho veus?”. Veus joves i grans, del món de l’art, la ciència, l’arquitectura, el disseny, el cinema, la filosofia i l’educació, conviden al visitant a aportar la seva opinió i formar part de les conclusions. En definitiva, l’últim mes per veure l’exposició temporal és l’ocasió ideal per visitar el Museu de la Vida Rural amb la família.
