El despatx Alonso-Cuevillas respon els dubtes sobre les herències

El bufet atén les principals consultes enviades pels lectors del TOT Barcelona

Les respostes a les consultes formulades han estat elaborades pels lletrats Ignacio Díaz Gayol, del Departament de Dret Privat i Gorka Alonso-Cuevillas, del Departament Tributari del bufet. Per qualsevol aclariment o qüestió complementària, els lectors poden posar-se en contacte amb el despatx a través del correu electrònic [email protected] .

Ignacio – Drets dels néts

Hola. La meva àvia va morir ara farà un parell de mesos. El seu ex marit va morir fa molts anys i ha viscut sola casi tota la seva vida en un pis prop de la Sagrada Família, que encara està a nom de la seva mare (morta fa molts anys). La meva àvia tenia 3 fills, dels quals només un viu. Però té néts per part dels altres dos fills, entre els quals jo. El meu tiet no ens ha dit res del pis i crec que vol anar a viure allà. No ens parlem massa perquè és una persona difícil. No obstant, els néts volem saber si tenim dret a reclamar part del pis. He llegit que el pis s’hauria de dividir entre els tres germans i que la part corresponent als fills que ja no hi són passaria als seus descendents, però no sé si és correcte. Tenim dret a reclamar? Gràcies!

Llevat el cas que el testament, en cas d’existir, disposés una altra cosa, en principi totes les branques tindrien drets a la successió (a parts iguals entre branques, en defecte de testament). Paral·lelament, s’hauria de regularitzar la situació registral de la finca.

Xavi – Diferència per autonomies

Voldria saber d’on ve la diferència de cobrar una herència entre les diferents comunitats autonòmiques i si aquesta diferència també és molt significativa comparada amb d’altres països. Moltes gràcies.

La normativa que regula quina Comunitat Autònoma és competent per recaptar els Impostos sobre Successions és la Llei 22/2009, de 18 de desembre, per la que es regula el sistema de finançament de les Comunitats Autònomes de règim comú.

Aquesta normativa estableix el denominat “punt de connexió” o criteri que s’ha de tenir en compte a l’hora d’atribuir a cada Comunitat Autònoma el rendiment (via impost) conseqüència dels decessos que es produeixin en el seu territori. Concretament, el “punt de connexió” en el cas de les successions és la residència habitual del causant. És a dir, la Comunitat Autònoma on residia de manera permanent la persona que s’ha mort.

Altrament, la Llei esmentada també atribueix capacitat normativa a les Comunitats Autònomes per tal que puguin desenvolupar normativa pròpia en relació amb l’Impost sobre Successions. És arran d’aquesta potestat normativa que, a vegades, sorgeixen importants diferències de tributació entre els diferents territoris autonòmics.

Núria – Retard i bonificació

Bon dia. El meu pare va morir el maig 2020, però per motius judicials no he pogut anar al notari fins al dia 4 de juny del 2021 com a tutora de la meva mare, a fer l’acceptació d’herència i pagament d’impostos. L’advocat que ens ho porta sosté que, en fer més de sis mesos de la defunció, la mare haurà de pagar el 100% de la plusvàlua del pis i no es pot acollir a la bonificació de fins al 95% malgrat que era el seu habitatge habitual. La culpa del retard és del jutjat de Mataró, que fins ara no m’ha donat la tutoria legal de la mare, que pateix Alzheimer i viu en una residència. Pot la mare beneficiar-se d’aquesta bonificació, al·legant que el retard es deu al jutjat de Mataró? Gràcies!

La majoria d’Ajuntaments estableixen a l’Ordenança Fiscal que regula l’Impost sobre l’Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (IIVTNU) i que es coneix com la “plusvàlua municipal” la necessitat de sol·licitar la bonificació del 95% per l’adquisició mortis causa de l’habitatge habitual dintre dels sis mesos següents a la mort (i que coincideix amb el termini per a presentar la corresponent autoliquidació o bé per a aportar la documentació necessària perquè l’Ajuntament corresponent practiqui la liquidació que correspongui).

En cas que aquesta sol·licitud no es tramiti dins del termini esmentat, el més normal és que l’Ajuntament corresponent la denegui.

Atès, però que es tracta d’un municipi on no s’aplica el règim d’autoliquidació, caldria sol·licitar la bonificació i esperar la corresponent liquidació.

En cas denegatori i atenent al motiu de la denegació es podria presentar un Recurs dins del termini d’un mes des de la notificació de la liquidació en la qual s’hagués denegat la bonificació.

Susana – Cost d’acceptar una herència

Buenos días. Voy a heredar en Barcelona un piso (180.000 euros aprox), un parking (14.000 euros) y un pequeño terreno en un campo de Pontons (de muy poco valor y difícil de vender). Estoy ahora cobrando solo 600 euros al mes de la Renta garantizada, ya no me quedan ahorros, y me preocupa no poder hacer frente a los gastos cuando reciba mi herencia. Tengo una discapacidad y una hija menor a mi cargo, somos familia monoparental. ¿Cuánto tendré que pagar? ¡Gracias!

Partiendo de la premisa que el causante (persona fallecida) era residente fiscal en Catalunya la sucesión se regirá por la Ley 19/2010, de 7 de junio, de regulación del impuesto sobre sucesiones y donaciones aprobada por la Generalitat de Catalunya.

Esta normativa contempla una reducción de 275.000,00 euros en caso de que el heredero/a tenga una disminución física, psíquica o sensorial con un grado de minusvalía igual o superior al 33%. Y la reducción es de 650.000,00 euros en caso de que dicha minusvalía sea igual o superior al 65%.

Estas reducciones son acumulables a la que pudiera corresponder dependiendo del parentesco con la persona fallecida.

Así pues, y partiendo de la premisa que el caudal relicto (valoración de los bienes que integran la herencia) es inferior a los 200.000,00 euros se podría presumir (en defecto de un cálculo/análisis más exhaustivo que sería necesario realizar) que no deberá pagarse ninguna cantidad en concepto de Impuesto sobre Sucesiones.

Joan – Primer testament

Bon dia! Estem esperant una criatura i ens plantegem fer el nostre primer testament. Voldríem saber si cal fer-hi constar els tutors legals en cas de defunció dels dos progenitors i què passaria si no hi consta cap tutor, a qui passaria la custòdia per via automàtica. D’altra banda, en cas de falta d’un dels dos i si no hi ha testament, la llei catalana preveu que els actius i passius passin al cònjuge o directament als fills? Merci!

La Llei permet als pares com a titulars de la potestat parental dels seus fills menors designar al testament un tutor pel cas de defunció dels dos progenitors (tutela diferida) De no fer-se designació testamentaria, serà un jutge qui decidiria el nomenament del tutor, seguint l’ordre legal de prelació fixat a la Llei: per aquest ordre: 1) cònjuge o convivent en parella estable, 2) descendents majors d’edat, 3) ascendents 4) 5) germans. Aquest ordre legal, no obstant això, pot ser modificat pel jutge mitjançant resolució motivada.

Si no hi ha testament designant hereus (“successió intestada”) la Llei estableix que ho seran primerament els fills per dret propi i els seus descendents per dret de representació. Per tant són els fills qui hereten els drets i obligacions de l’herència, però el cònjuge vidu serà usufructuari universal de l’herència (per exemple, podrà fruir de l’ús de l’habitatge conjugal, malgrat que els fills en siguin els propietaris de la mateixa).

En qualsevol cas, el consell és fer testament i deixar expressament regulades les corresponents previsions.

Maria – Invalidació

Bon dia! Tinc una consulta: Quines causes poden invalidar un testament? Merci!

De conformitat a la Llei és nul el testament atorgat:

  • Sense complir amb els requisits de forma establerts per la Llei.
  • Sense els requisits legals de capacitat del testador. Aquesta és la més comuna de les causes de nul·litat, tot i que la seva viabilitat és difícil en el supòsit de testament notarial, ja que el notari realitza un judici de capacitat al testador previ a l’atorgament del testament.
  • Amb engany, violència o intimidació greu.
  • Quan no conté institució de l’hereu.
  • Quan s’atorga amb preterició (omissió) de persones amb drets a l’herència poden ser anul·lades.

Tractant-se de testaments notarials (els més freqüents), gaudeixen en principi de presumpció de validesa. La nul·litat només pot ser decretada per un tribunal previ el seguiment d’un procés judicial declaratiu.

Nou comentari