El copagament i el pagament per ús, noves tendències en l’atenció sanitària privada

El canvi d'hàbits de consum, les quotes fixes baixes i la universalitat fan que guanyin adeptes a Barcelona aquestes fórmules alternatives

La contractació d’assegurances mèdiques privades no ha parat de créixer en la darrera dècada a Barcelona. Segons dades d’Unespa, actualment un 30% de les famílies catalanes disposen d’una assegurança de salut. La majoria encara escullen assegurances sense copagament, però en els darrers anys les assegurances amb copagament guanyen adeptes. Cada vegada més usuaris prefereixen el pagament de quotes fixes baixes, que es complementen amb una petita aportació econòmica extra només quan l’usuari requereix una visita mèdica o una intervenció.

El CEO de l’asseguradora Atlàntida, Pere Abelló, té clar quina és la clau de l’èxit de les assegurances amb copagament: el preu. “Les persones eviten cada cop més tenir despeses fixes elevades”, assegura. Tot i ser una solució excel·lent per a moltes persones, cal fer números abans de prendre una decisió. El consell d’Abelló és que si tenim bona salut i anem al metge menys de 24 cops l’any, ni ho dubtem: la millor opció és una assegurança amb copagament. En canvi, si hem d’anar al metge més sovint, és millor optar per una pòlissa sense copagament.

Atlàntida ofereix una taula comparativa per ajudar a resoldre dubtes sobre els diferents tipus de pòlissa. Tot i que cal fer números a partir de les condicions específiques de cada asseguradora, és un recurs orientatiu molt útil per veure les principals diferències en el cost mensual i anual i les prestacions incloses. 

 

 

 

Pagament per ús

El pagament per ús és una tendència en auge, fruit del canvi d’hàbits de consum de les assegurances mèdiques. És la millor opció per a les persones que no volen el compromís de tenir una pòlissa de salut, però puntualment volen utilitzar serveis de la medicina privada a un preu competitiu. També és una modalitat interessant per a persones que han estat rebutjades per les asseguradores de salut per qualsevol motiu –com l’edat o malalties greus preexistents, entre d’altres factors possibles– i que gràcies al pagament per ús poden accedir a metges i proves de diagnòstic que d’altra manera no es podrien permetre. En definitiva, la universalitat i preus molt competitius són les principals avantatges d’aquesta fórmula.

La motivació per accedir a serveis puntuals de medicina privada sol ser evitar les llistes d’espera de la sanitat pública. El mes d’agost de 2019 hi havia a Catalunya 185.600 persones en llista d’espera per fer-se una intervenció quirúrgica, 155.129 que esperaven la visita d’un metge especialista i 1.910 estaven pendents d’una prova diagnòstica. Per exemple les esperes poden arribar fins als 717 dies en el cas de pacients que necessiten una gammagrafia a l’Hospital de Santa Pau, fins a 201 dies per una pròtesi de maluc a l’hospital de Figueres, fins a 419 per una visita amb l’otorrino a l’Hospital del Vendrell o fins a 228 dies per una visita amb l’al·lergòleg a l’Hospital de Bellvitge.

Com que no hi ha exclusions de cap mena, tothom hi pot accedir sigui quina sigui la seva edat o el seu estat de salut, sense carències ni llargues esperes. Només cal pagar la quota de subscripció al servei, que pot oscil·lar entre els 5 i els 10 euros mensuals en funció de la plataforma, i quan l’usuari vol fer ús de serveis concrets els sol·licita i abona. Un exemple innovador és la plataforma Medicina Lliure, una de les primeres d’aquest tipus que es va implantar a Catalunya. La subscripció és de 60 euros anuals –és a dir, 5 euros al mes– i permet l’accés a un quadre mèdic de més de 3.500 metges de 50 especialitats a un preu únic de 28 euros per visita i a descomptes de fins al 60% en proves de diagnòstic i tractaments.

Nou comentari