L’estiu ha arribat al seu punt àlgid, i amb ell, la promesa de la desconnexió. Però quants de nosaltres hem tornat de les vacances sentint que hem canviat un tipus d’estrès per un altre? Preus disparats, platges massificades i la sensació de seguir una rutina, però amb crema solar. La desconnexió genuïna sembla un luxe impossible per a molts.
I si et diguéssim que hi ha un arquitecte de viatges que ha desxifrat el secret per esquivar tot això i viure experiències veritablement inoblidables? Un mètode que no només t’estalvia diners, sinó que et submergeix en una realitat que la majoria només somia. Estàs a punt per trencar amb la norma?
Ell és en Cristian Nogueiras, un enginyer de dades viguès de 37 anys, el nom del qual hauria de figurar a l’agenda de qualsevol apassionat per l’aventura. Amb el treball remot com a estendard, en Cristian ha convertit cada tardor en el seu “nou estiu”, aplicant una filosofia de viatge que és tot un manifest contra la rutina. El seu truc definitiu? Un bitllet només d’anada, reservar només la primera nit i deixar-se portar per l’inesperat.
En Cristian no és un novell. Des dels 17 anys, quan va fer el seu primer viatge en solitari a Tenerife, no ha deixat de moure’s. Ha viscut a ciutats tan diverses com Madrid, Cambridge, Melbourne o La Valeta, experiències que l’han modelat en la persona que avui dia no entén el viatge com una fugida, sinó com una manera de viure. (Sí, nosaltres també voldríem tenir aquesta llibertat).
El seu amor pels estius a Galícia és tan gran que, paradoxalment, el porta a desplaçar les seves pròpies vacances a la tardor. Mentre molts tornen a la rutina, en Cristian es prepara per al seu autèntic estiu. L’avantatge és clar i imprescindible per al nostre pressupost: preus més baixos, menys aglomeracions i un clima sovint més agradable que el tòrrid agost.
La seva metodologia és la solució a la sobreplanificació que ens ofega. Per a la seva pròxima aventura de 15 dies a les Filipines, en Cristian només sap una cosa: aterra a Manila. A partir d’aquí, la vida decideix. “Compro el bitllet i reservo per dormir només la primera nit, i després a veure què em va deparant el viatge”, explica, amb una tranquil·litat que desconcerta i fascina alhora.
Es manté allunyat de les aplicacions de viatge, preferint el contacte directe i la negociació sobre el terreny. “Intento sortir-me d’aplicacions, que solen ser més invasives”, afirma, buscant una connexió més autèntica amb els llocs i la gent. Aquesta manera d’actuar li ha permès fer el Camí de Santiago des del nord d’Holanda amb només 5 euros al dia o creuar 9.000 quilòmetres fins al Kazakhstan amb una furgoneta. L’aventura, per a ell, no és una opció, sinó una necessitat.
El poder de la iniciativa (i de l’estalvi ocult)
Molts pensen que per fer aquests viatges calen grans possibilitats econòmiques, un error comú que Nogueiras desmunta. “Crec que fa falta més iniciativa que diners”, subratlla. No es tracta de ser ric, sinó de prioritzar. Mentre altres gasten en oci local, ell inverteix en experiències que l’alimenten l’ànima. (Una veritat incòmoda per a alguns, però un secret per a la llibertat).
El seu pressupost estimat per als 15 dies a les Filipines, incloent vol, allotjaments interns i àpats, oscil·la entre els 1.500 i 2.000 euros. Res desorbitat per una experiència que per a la majoria seria un somni inassolible. La clau és el “al fang”: dormir en una platja, en un backpacker o a casa d’algú que acaba de conèixer. A l’Iran, per exemple, va compartir àpats i casa amb desconeguts coneguts en una benzinera.
La veritable riquesa no es mesura en el luxe del teu hotel, sinó en la qualitat de les històries que tornes a casa. El viatge sense rumb fix és la porta a un món de connexions humanes genuïnes.
En Cristian és la prova viva que la connexió humana és el tresor ocult d’aquesta manera de viatjar. “A vegades algú et compta el seu pla i li dius: ‘T’importa que m’hi sumi?’, i altres comptes el teu pla i algú et diu: ‘Què guapo! Puc sumar-m’hi?'”. Per això, l’itinerari tancat és el seu enemic. “En cada viatge em proposo fer alguna cosa per primera vegada”, confessa, desafiant la por a allò desconegut que, irònicament, creix amb l’edat.
La tardor, el nou estiu: una tendència imparable
La filosofia de Nogueiras no és una excentricitat aïllada, sinó part d’una tendència creixent on la tardor s’erigeix com el “nou estiu” per a aquells amb flexibilitat. Més enllà dels preus, es busca una desconnexió autèntica, lluny del turisme massiu i del “tot inclòs” que, per a ell, és una extensió del control de la rutina laboral.
Participa activament en viatges organitzats per comunitats com We Road, on desconeguts fan pinya per WhatsApp per explorar el món. (I sí, ho sabem, és una realitat per pocs, però el seu model és viral). Ell ha vist gent nedar amb taurons per primera vegada o provar pop viu a Corea del Sud. “Tenint l’hotel tancat, l’itinerari tancat i tot contractat d’antuvi, segueixes amb el mateix control que pots tenir a la teva rutina laboral i de casa”, diu, raó per la qual busca l’extrem contrari.
Des d’estrenar l’Any Nou en una platja australiana fins a conviure amb els Tikuna a l’Amazones colombià o recórrer àmpliament l’Àfrica, les seves experiències són la prova que la improvisació és la millor guia. La seva norma és clara: “amb les reserves justes i sense itinerari”. “Poques expectatives, poques decepcions” és el seu mantra, una solució que porta més de 20 anys practicant.
No deixis que la por a la incertesa et robi la possibilitat de viure viatges que et marquen, que et transformen i que et permeten veure el món d’una manera que mai havies imaginat. El temps de planificar en excés s’ha acabat, el moment d’arriscar i viure és ara. Aquesta és la solució definitiva per a una autèntica desconnexió.
Acabes de descobrir no només una manera de viatjar, sinó una filosofia de vida que molts anhelen, un truc que pot canviar la teva perspectiva. El teu pròxim viatge podria ser el més viral de la teva vida. Estàs preparat per deixar anar el control i rebre allò que l’aventura té per oferir-te?
