Barcelona no és només una ciutat; és un autèntic imant global. Ho veiem als seus carrers, als seus esdeveniments i, sobretot, a les seves connexions. L’aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat ha tancat el 2025 amb 57,5 milions de passatgers. Una xifra que ens situa en el top 6 d’Europa.
Però aquest fenomen no és una moda passatgera. Aquesta connexió imparable amb el món té arrels profundes. Una història que ens porta més d’un segle enrere. Una vocació de hub que va néixer gairebé amb l’aviació.
Tot va començar el 1916. Sí, has llegit bé. En un camp d’aviació pioner a El Remolar. Aquests terrenys, de la granja La Volateria, van ser la llavor d’una connectivitat que avui ens porta a 221 destinacions internacionals.
Només dos anys després, el 1918, l’aeròdrom es va traslladar a El Prat de Llobregat. Aquell primer emplaçament ja marcava la seva vocació global. Gràcies a un visionari: l’aviador francès Pierre-Georges Latécoère. El 25 de desembre de 1918, Latécoère va aterrar a El Prat amb una missió clara. Volia crear una gran línia aèria entre Tolosa, Casablanca, Dakar i, més tard, Sud-amèrica.
La seva visió va ser un tret de sortida imprescindible. El setembre de 1919, els seus avions ja feien escala a El Prat. Transportaven les primeres cartes del servei postal franc-marroquí. Era el principi d’una era nova. Barcelona ja formava part de les rutes aèries internacionals que unien Europa amb el nord d’Àfrica. Una fita d’aquelles que canvien el joc per sempre.
Aquesta xarxa de connexions no és fruit de la casualitat. És una història de visió, creixement i una adaptació constant a les necessitats globals. I encara no hem vist el millor.
Els primers serveis comercials regulars van arribar el 1927. Iberia va inaugurar la seva línia entre Barcelona i Madrid. Després van venir els grans salts. El 1963, l’aeroport ja superava el milió de passatgers. El 1970, Pan American va estrenar la connexió Nova York-Lisboa-Barcelona amb un Boeing 747. Aquell mateix any, el pont aeri Barcelona-Madrid ja era una realitat. El 1977, ja érem més de cinc milions de passatgers.
Però el gran canvi definitiu per consolidar-se com la infraestructura actual va arribar amb els Jocs Olímpics de Barcelona 1992. Es van ampliar terminals, i aquell any l’aeroport va superar per primer cop els 10 milions de passatgers. El 2009, la nova T1 va acabar de convertir Barcelona-El Prat en el gran aeroport internacional que coneixem. Capaç d’acollir més de 57 milions de passatgers en un any.
Avui, Barcelona està connectada per aire amb 66 països i 221 destinacions. Suma 379 rutes operades per 90 aerolínies. Les dades del 2026 són espectaculars. De gener a juliol, ja sumem 34,2 milions de passatgers. Un augment del 4,7% respecte al 2025. El 75% són vols internacionals, el 25% nacionals. Una proporció que subratlla la seva identitat global.
El trànsit de mercaderies també creix. 20.435 tones només al juliol. Un 8,1% més que l’any anterior. Aquest aeroport és un motor econòmic imprescindible per la nostra economia.
La nostra porta al món: on vola Barcelona?
Europa continua sent la nostra principal xarxa de connexió. Però la visió de hub va molt més enllà. Les 379 rutes connecten Barcelona amb 221 destinacions de 66 països diferents. Una de les àrees amb més creixement és Àsia. Aquest estiu hem batut el nostre rècord de connexions amb el continent asiàtic. Vols directes a Pequín, Xangai, Shenzhen, Hong Kong, Singapur i Seül.
El Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries de Barcelona (CDRA) ja ho ha marcat com a prioritat clau. El seu Pla Estratègic 2026-2030 vol consolidar la connectivitat actual. Però també vol ampliar la presència de Barcelona als principals mercats asiàtics. Una aposta valenta i necessària per al futur.
L’Amèrica va moure 3,5 milions de passatgers el 2025. Orient Mitjà i Àsia, 2,7 milions. L’Àfrica, per la seva banda, 1,8 milions. Encara que el gruix sigui europeu, la capacitat d’atracció de Barcelona és innegable. Les rutes més populars són Palma de Mallorca (2,4 milions), Madrid (1,8 milions), Roma (1,7 milions), Amsterdam (1,6 milions) i Lisboa (1,4 milions).
L’ampliació: la solució per no col·lapsar
Aquest èxit planteja un repte urgent: l’ampliació de l’aeroport. Des de finals del 2019, Aena ja preveia la saturació. Un projecte que havia quedat encallat, però que avui torna amb més força que mai. La Generalitat i el Ministeri de Transports han reactivat la comissió tècnica. La recuperació del trànsit ha estat més ràpida del previst.
El nou Govern de la Generalitat ha posat sobre la taula una proposta concreta. Allargar 500 metres la tercera pista. La més propera al mar. Aquesta actuació s’acompanyaria d’un pla de compensació ambiental. Més de 250 hectàrees de renaturalització al Delta del Llobregat. Un equilibri intel·ligent entre creixement i sostenibilitat.
El full de ruta actual preveu una inversió de 3.200 milions d’euros. Les obres principals s’iniciarien el 2029. L’objectiu és tenir la nova infraestructura acabada cap al 2034. Però atenció: abans han de començar les actuacions de compensació ambiental. Ara mateix, el que hi ha en marxa és la planificació. Aena ja ha adjudicat la redacció del nou Pla Director de l’aeroport.
Aquest document és clau. Concretarà com es transforma l’aeroport durant les pròximes dècades. S’espera que el Pla Director s’aprovi el 2029. Mentrestant, Barcelona-El Prat no espera. Està destinant 800 milions d’euros a diverses actuacions. Volen que la T1 guanyi uns 70.000 metres quadrats (un 15,5% més de superfície). La T2 tindrà la seva remodelació més important. Una inversió de 153,4 milions d’euros.
L’ampliació no busca només grans xifres de passatgers. Vol reforçar els vols de llarg radi. I consolidar Barcelona com un hub internacional de primer nivell. Que una part dels passatgers no tingui Barcelona com a destinació final. Sinó que hi arribi per connectar amb un altre vol. Continuar el viatge cap a una tercera ciutat. Una Barcelona aèria que sigui destinació i punt de connexió entre Europa i el món.
La vocació de hub de Barcelona no és nova; és una constel·lació d’esforços i visions que porten més d’un segle il·luminant el nostre camí. Un futur que ja és present. Estem preparats per al pròxim capítol?
