La Cambra de Comerç de Barcelona està disposada a trencar tòpics sobre l’economia. Justament quan l’Estat ha decidit fer marxa enrere amb la inversió per ampliar la tercera pista de l’aeroport de Barcelona, i ha acusat la Generalitat de rebutjar inversions que aporten molts milions al PIB català, aquesta organització ha decidit analitzar molts altres indicadors que també aporten valor afegit a una economia i que no són tan quanticables a primera vista.
La Cambra ha presentat el sistema d’Indicadors del Progrés i Benestar elaborat pel Gabinet d’Estudis, que identifica i analitza altres variables més enllà del PIB per tenir una visió “completa” de la realitat “multidimensional” de Catalunya, i que presentarà cada trimestre.
Més enllà del PIB, la Cambra vol explicar “com créixer en qualitat”, en entendre que el progrés econòmic registrat en els darrers anys no s’ha traduït en benestar efectiu per a la població. Segons els càlculs de l’entitat, a Catalunya el consum privat per habitant ha estat pràcticament “estancat” entre el 2000 i el 2019, amb fortes oscil·lacions al llarg del període. Aquest fet evidencia, segons la Cambra, que el progrés econòmic mesurat pel PIB no s’ha traduït en benestar econòmic en termes de capacitat de la població per accedir a béns i serveis.
De fet, el poder adquisitiu dels treballadors catalans el 2019 estava “estancat” al mateix nivell del 2000, també amb fortes oscil•lacions entre aquestes dates, un fet que indica que estem davant d’un patró de creixement “desequilibrat” en perjudici dels empleats més vulnerables, com els joves o els treballadors temporals.
En tot cas, per entendre l’evolució dels salaris cal tenir en compte l’evolució de la productivitat com una variable representativa de l’eficiència en la producció. A Catalunya, la productivitat del treball ha augmentat entre el 2000 i el 2019, però la millora es concentra en el període entre 2009 i 2014. Aquesta relació evidencia un augment de la productivitat via la “destrucció creativa” de crisis i reestructuracions i la difusió de noves tecnologies, no a través del progrés endogen i sostingut.
En termes generals, en un patró de creixement equilibrat i sostenible, els salaris reals creixen igual que la productivitat, la distribució de la renda és estable, els costos laborals unitaris creixen compassadament amb els països de l’entorn i tant la qualitat com el nivell de vida tendeixen a millorar a llarg termini, segons ha exposat la Cambra.
Un altre dels factors a tenir en compte és, per a la Cambra de Comerç, la preservació del medi ambient. A Catalunya, el pes de les renovables en la producció elèctrica està “estancat” al voltant del 20% i el territori afronta la tercera dècada del segle XXI amb un “gran dèficit” en matèria de sostenibilitat.
La presidenta de l’entitat, Mònica Roca, ha reivindicat a la necessitat de créixer “en qualitat”. En aquest sentit, ha defensat una adaptació del model aeroportuari a les necessitats territorials de Catalunya, però que també tingui en compte la sostenibilitat. Per a això, ha destacat la importància de no fixar-se només en el nombre de passatgers, sinó també en quin tipus de visitants poden aportar més progrés a l’economia i societat catalana.
