Terrasses a mig gas i pessimisme al Port Olímpic

Bona part dels restaurants de la coneguda zona d'oci han decidit no obrir per la falta de clients

“Paella!”, diu amb entusiasme en Mateo, un jove italià que s’ha acostat fins al Port Olímpic per dinar a la terrassa de la Barca del Salamanca, un dels restaurants més coneguts d’aquesta zona costanera. El Port Olímpic fa temps que està en decadència per la mala fama dels locals d’oci nocturn i la reforma pendent que ha obligat a tancar la meitat dels seus establiments, però l’absència de turistes que comportarà la Covid19 li pot donar l’última estocada.

La pròrroga que els ha donat l’Ajuntament de Barcelona, que a partir d’ara serà el seu nou arrendador a través de Barcelona Serveis Municipals (B:SM), arriba enverinada per les restriccions del desconfinament. Tot i que el primer tinent d’alcaldia, Jaume Collboni, va anunciar fa tot just quatre dies que el consistori els rebaixaria el lloguer –no serà suficient per compensar les pèrdues, en opinió dels restauradors–, les terrasses mig buides han provocat un cert pessimisme entre els restaurants supervivents.

El primer cap de setmana amb les terrasses obertes, la majoria de restaurants ha optat per no obrir. El dia acompanya i cada vegada hi ha més gent passejant amunt i avall pel passeig Marítim, però l’afluència creixent de gent no es tradueix en cadires ocupades. “Dissabte va ser un dia prou bo i avui sembla que serà millor”, assegura al TOT Barcelona en Fernando, cambrer del restaurant El Tinglado, que seguidament encongeix les espatlles quan se li pregunta per les perspectives de futur.

Bo no és suficient

Sembla que “prou bo” és una expressió de circumstàncies –han estat més de dos mesos aturats–i de moment no és suficient per albirar un nivell de negoci similar al d’abans de la crisi. “La cosa no pinta molt bé, trobo a faltar els turistes d’Alacant, València o Galícia que venen aquí a menjar paella”, explica l’Ángel Sánchez, el propietari de la Barca del Salamanca. “Abans podíem servir 800 clients en un sol torn, aquests dies en fem 60 o 70 amb sort, a les nits són un drama”.

Els restaurants que han obert respecten escrupolosament les normes sanitàries / XFDC

Com la majoria dels restaurants del Port Olímpic, la Barca del Salamanca va haver d’acollir-se a un Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO). Per aquesta fase 1, l’Ángel ha pogut recuperar la meitat dels exactament 105 treballadors que té al restaurant –”ja m’agradaria poder tenir-los a tots”, afegeix–. La resta seguiran cobrant aquest atur d’emergència fins que la situació millori, tot i que no es veu un horitzó definit.

No surten els números

“Només puc posar la meitat de taules a la terrassa i tinc sis menjadors interiors clausurats”, afegeix. “Això vol dir que estem funcionant al 30% de la nostra capacitat, però és que ni que em deixessin obrir l’interior del restaurant em sortirien els números”. El propietari de la Barca del Salamanca, que de tant en tant interromp el seu relat per saludar un client habitual que ha decidit anar a fer-li una visita, calcula que passaran mesos abans no es pugui recuperar.

La Fonda del Port Olímpic, situada a dues terrasses de distància i propietat del seu germà, està tancada i tots els seus empleats a l’atur. A la Barca de la Barceloneta encara hi té 40 persones en un ERTO. I a les dues pizzeries que posseeix a Via Laietana no ha ni pogut aixecar la persiana perquè no tenen terrassa. “Tenia moltes ganes de tornar a obrir, però serà complicat“. A més, acaba de signar un acord amb l’Ajuntament de Barcelona per mantenir la concessió del seu restaurant fins que comencin les obres de remodelació del moll de Gregal, que serà, com a molt d’hora, el 2022.

Les discoteques, desertes

Les persianes abaixades i polsegoses dels restaurants i locals d’oci nocturn del moll de Mestral, que ja estan sentenciats pels continus aldarulls i la mala imatge que projectaven del Port Olímpic, donen un aire encara més desèrtic a la zona. Algun vianant despitat surt esporàdicament d’algun dels passadissos que hi ha entre carpa i carpa, però són l’únic senyal de vida que queda en aquesta façana del port, enfonsada i desconnectada de la resta del passeig marítim. Tot i els intents dels restauradors per aconseguir una amnistia d’última hora, ha començat el compte enrere per transformar tots aquests locals en una zona de promoció de l’economia blava i els esports nàutics.

Els restaurants del moll de Mestral ja no tornaran a obrir per la reforma pendent del Port Olímpic / XFDC

La Barceloneta, plena fins dalt

La imatge apagada del Port Olímpic contrasta amb la dels xiringuitos i els restaurants a peu de platja de la Barceloneta, que també han obert aquesta setmana però han notat de seguida el retorn dels clients. “És una autèntica bogeria”, explica a l’ACN el responsable de Ca la Nuri, Ricard Noguera. Complir l’aforament i assegurar la distància de dos metres és una obsessió. “El fet que no hi hagi taules de deu influeix i s’han pres les mesures higièniques”, assegura.

Un xiringuito de la platja de la Barceloneta aquest diumenge al matí / ACN

Noguera considera que el fet de no poder sortir de Barcelona ha influït molt en l’afluència de veïns. “Els clients tenen moltes ganes, és una autèntica bogeria perquè tothom aquí a Barcelona està tancat i no pot sortir de les àrees sanitàries i aquestes primeres setmanes seran molt bones”, augura. La mateixa impressió té Jordi Fané, director del grup Arenal. Des de divendres i fins dilluns tenen tots els torns de migdia plens de reserves. “Ens ha sorprès més l’actitud dels clients”.

Nou comentari