L’Ajuntament de Barcelona ha rebut un regal inesperat per negociar aquest estiu el futur de les ordenances singulars de terrasses: el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha avalat amb gran contundència la regulació de la Rambla del Poblenou. La sentència, a la que ha tingut accés el TOT Barcelona, condemna als restauradors a pagar 3.000 euros de costes processals i rebat un a un els arguments del contenciós presentat. És la primera que avala amb tanta claredat la restricció de terrasses per zones.
La pau assolida amb els restauradors fa dos anys incloïa la supressió d’aquestes restriccions especials per a avingudes i carrers de molta demanda. Una de les més polèmiques ha estat la dels carrers Blai i Blesa del Poble-Sec, tombada als tribunals. El pacte entre Ajuntament i Gremi de Restauració establia que no se’n farien de noves i que les actuals caducarien als dos anys com a màxim, és a dir, l’agost de 2020. Amb aquesta sentència a la butxaca el govern d’Ada Colau podrà negociar amb avantatge quants taules i cadires poden assumir ara aquestes vies emblemàtiques.
La secció tercera de la sala contenciosa-administrativa del TSJC va tombar el recurs presentat per l’Associació de Restauració i Comerç Menor de la Rambla del Poblenou (ARCORAM). Els tres magistrats responsables van emetre el seu veredicte el 30 de desembre, tot i que la comunicació a les parts s’ha produït el 29 de gener. Diu, per exemple, que “res impedeix una regulació més restrictiva”, pel que descarta que el districte de Sant Martí “s’extralimités” en les seves funcions. Tampoc veu cap prova “d’arbitrarietat, incongruència o falta de justificació” en la limitació. També valida que s’utilitzi l’aforament per determinar l’ocupació del carrer, en considerar que és “un element essencial a considerar en atorgar-se llicència”.
Vaga de terrasses a la rambla del Poblenou el 2016, en aprovar-se la restricció / ACN – César Ochoa
La sentència no és ferma i de fet no serà l’única, perquè el Gremi de Restauració de Barcelona va interposar un recurs pel seu compte sobre aquesta mateixa ordenació singular del Poblenou. L’està estudiant el jutjat contenciós-administratiu número 16, un tribunal diferent que podria pronunciar-se en sentit contrari al TSJC. Amb independència del resultat d’aquest segon contenciós, la voluntat municipal és mantenir tan fidelment com pugui la limitació actual a la Rambla del Poblenou, aprovada el novembre de 2016.
El districte celebra la decisió
“La sentència favorable ens ajuda, perquè és un reconeixement als serveis jurídics municipals, que havien fet bé la feina”, celebra el regidor del districte, David Escudé (PSC). “Estem molt contents, però no canviarem la manera de fer: treballarem per arribar al màxim consens possible entre totes les parts implicades”, afegeix, en referència a la interlocució les properes setmanes amb els restauradors i el moviment veïnal agrupat a l’entitat FEM Rambla. Escudé sosté que l’ordenació singular estava funcionant bé i “tothom està prou satisfet”: “Era una bona solució perquè la Rambla del Poblenou no dona per més, salta a la vista que no hi ha més espai”.
Quan s’extingeixi l’ordenació singular els restauradors quedaran regulats pel marc normatiu general de la ciutat, que és més laxe. Ara bé, com que les llicències de terrassa les firma el regidor de cada districte, l’Ajuntament té un cert marge de maniobra per fixar el nombre final de taules i cadires. Escudé diu que ho té “claríssim”: “Intentaré mantenir la mateixa situació actual”. Prioritza arribar a acords i no judicialitzar els conflictes d’interès, però si a l’estiu els restauradors tornessin a judicialitzar el cas confia “cegament” en la “solvència” jurídica del consistori. “Treballaré perquè tothom estigui igual de content… o igual de descontent, és a dir, perquè estigui equilibrat”, assegura.
Els restauradors del Poblenou desconeixien la sentència
Els bars i restaurants poblenovins, en canvi, han rebut la notícia amb sorpresa. És més, s’han assabentat de la sentència a través del TOT Barcelona. L’associació que van crear per fer front a la reducció de terrasses ha quedat inactiva per la desigual implicació dels negocis afectats. Teresa Moreno, la mestressa de l’orxateria Tio Che, havia format part de l’entitat i explica que els últims socis que hi quedaven la van donar de baixa fa mesos. A més han perdut el contacte amb el procurador que els havia portat el cas, que era un home gran i de salut fràgil. Desconeix, doncs, qui haurà de pagar els 3.000 euros de costes judicials.
“Estem molt disgustats”, resumeix l’orxatera. I nega la major: de satisfacció amb les terrasses actuals, res de res. “Primer ens van treure taules, després s’han passat tres anys multant-nos per qualsevol cosa i ara ens pugen la taxa un 150%!”, s’exclama. “Ens estan cremant”, lamenta. “Ja sabem que no tornaran mai més les taules que havíem tingut, però és que ens sancionen fins i tot perquè el para-sol tingui un petit faldó o per posar una paperera al carrer i que la gent no llenci papers a terra!”, protesta.
[r:4]
Moreno comprèn l’argument municipal de l’espai limitat, però no està d’acord amb les limitacions addicionals que preveu l’ordenació singular. Aquest instrument també permetia prohibir tendals laterals als vetlladors, cert mobiliari al carrer o estufes per als mesos d’hivern. “La nostra rambla és petitona, no és com Rambla Catalunya que les terrasses poden tenir tancaments i llueixen amples igual, però estem en inferioritat de condicions i hem d’arribar a una entesa”, reflexiona. Ella és la quarta generació al capdavant de l’emblemàtica orxateria valenciana i la seva filla hauria de continuar el negoci, però la pressió municipal a les terrasses diu que “li està fent treure les ganes”.
És conscient que el moviment veïnal, que tenia fil directe amb el districte, volia encara menys taules autoritzades. I considera que una part de l’enfrontament entre veïns i restauradors és culpa “d’una determinada hostaleria” més pendent dels turistes que dels veïns: “No deixen seure a fer una cervesa a un veí perquè és l’hora de sopar dels turistes, per exemple”. “Molt bé que vinguin turistes al Poblenou, ens n’alegrem sempre, però aquestes pràctiques ens fan mal a tota la restauració del barri”, critica.
Les arrels de la restricció
La Rambla del Poblenou va entrar al mapa d’ordenacions singulars tot i estar molt allunyada del centre arran del boom de taules i cadires que vivia el 2015. “Estava tan descontrolada la situació que vaig arribar a comptar més de 200 cadires il·legals”, rememora qui era aleshores conseller tècnic del districte, Marc Andreu (BComú). En aquest sentit, celebra la sentència favorable, perquè “reforça l’esperit de les ordenacions singulars i la feina d’orfebreria fina des dels districtes”. Actualment hi ha unes 500 taules i 2.000 cadires amb llicència, amb un màxim de 42 taules per cada tram de 100 metres de carrer.
El Gremi espera la seva sentència
El Gremi de Restauració de Barcelona espera que el jutjat número 16 resolgui el seu contenciós sobre la Rambla del Poblenou. Tot i així, ja es prepara per a enterrar les ordenacions singulars: “Han estat una font constant d’enfrontaments”, assenyala el director, Roger Pallarols. “El tracte al que es va arribar amb l’Ajuntament l’estiu de 2018 és que desapareixia aquest l’instrument i no se’n faria cap més”, rememora. “I pel que fa a les que ja estaven vigents, l’agost de 2020 moren automàticament si no s’ha arribat abans a un acord per deixar-les sense efecte”, puntualitza.
Si el contenciós del Gremi es resolgués a favor dels restauradors, la negociació política quedaria més equilibrada i el consistori perdria l’avantatge que té ara amb la primera resolució judicial. Ara bé, la decisió del tribunal no té data i es pot produir en qüestió de dies, setmanes o mesos. L’Ajuntament té, per tant, una finestra d’oportunitat d’aquí a l’estiu per sortir-se amb la seva i mantenir les restriccions d’artèries clau. A més l’enfrontament del sector i el consistori ha evolucionat: el focus de tensió ara és el cost de les terrasses, arran de la nova ordenança fiscal. Aquesta mateixa setmana el Gremi portarà el govern d’Ada Colau a tribunals per l’encariment de més del 1.000% de les terrasses de la plaça Reial. La pau firmada el 2018 és història: torna la guerra de les terrasses.
