Els negocis de barri han mogut l’única fitxa que se’ls ha permès moure. En una situació fràgil per la desaparició generalitzada dels ingressos i sense marge de moviment, a l’expectativa de les decisions polítiques en matèria d’ajudes al sector, els petits comerciants s’han vist abocats a pressionar l’únic agent mínimament pròxim que els quedava amb possibilitat d’alleugerir-los la càrrega que els separa d’un possible tancament: els propietaris dels locals on treballen. Així, centenars d’autònoms i petits empresaris han hagut de protagonitzar les últimes setmanes escenes de regateig amb els amos dels immobles per aconseguir alguna mena de cessió en l’abonament habitual del lloguer. Segons apunten col·lectius de comerciants de diversos punts de Barcelona a aquest diari, molts propietaris han acabat fent el pas i s’han fet càrrec de la situació, solidaritzant-se amb els llogaters.
Així i tot, la repartició de la generositat dels propietaris –o la possibilitat de ser-ho– ha estat desigual en el territori. En alguns casos, com l’Eix Gran de Gràcia, s’han detectat “un bon nombre de locals” que han barrejat diverses propostes per ajudar a treure la soga al coll de les botigues del barri, apunta la tècnica i dinamitzadora Marta del Castillo. Entre els 85 negocis associats de l’eix, s’han trobat casos tant de perdonar la totalitat de les mensualitats, com de reduir-la parcialment o d’aplicar-hi una moratòria – els llogaters tornarien els diners, de manera prorratejada, quan comenci a recuperar-se l’activitat. “La rebaixa del preu del lloguer, com a mínim a la meitat, és la mesura que més s’està repetint”, detalla la representant de l’ens gracienc. En aquest sentit, agraeix als propietaris aquest gest perquè “facilitarà que puguin tornar més comerços”.
Del Raval al Poblenou
A Sant Andreu, de fet, va ser el primer punt de la ciutat on es va saber que alguns propietaris de locals comercials havien escrit als seus llogaters, sense petició prèvia, per anunciar-los que no els cobrarien el lloguer d’abril. Ara, amb el pas dels dies, hi ha una radiografia més clara, gràcies a les dades de la fundació Barcelona Comerç a què ha tingut accés el TOT Barcelona. Dels 20 comerços que han volgut explicar la seva situació a l’Eix Sant Andreu, 3 s’han estalviar pagar la mensualitat, 7 tindran una reducció de la quota del 50%, 7 es beneficiaran d’una moratòria i 3 s’han trobat, per contra, amb una negativa inamovible per part dels amos dels locals.
A l’Eix Mandri (Sant Gervasi-la Bonanova) les dades són menys optimistes. Dels 16 comerços que han fet públic el seu cas, només 3 tenen confirmada una moratòria i 2 més estan negociant. La resta haurà de seguir afrontant el lloguer com de normal. A l’eix comercial Cor d’Horta, en canvi, són 25 els negocis que han pactat una reducció del 50% del preu del lloguer durant el període de confinament. A cinc establiments els aplicaran una moratòria i a tres els han perdonat íntegrament l’abonament d’una mensualitat, ara per ara. En canvi, a quatre comerços els han advertit que si no paguen, hauran de marxar del local que ocupen.
El portaveu de l’Eix Comercial Raval, Jordi Bordas, també assegura que “la immensa majoria de socis estan arribant a acords amb els propietaris. Especialment, pel que fa a condonacions d’entre el 30% i el 50% del lloguer”. I en el mateix sentit, el president de l’Eix Comercial Poblenou, Miguel López, assegura que li han arribat casos de tota mena, però que “els primers a apropar-se als comerciants i dir-los “ep, no et preocupis, no paguis, ja en parlarem” ha estat gent del barri amb un o dos locals”. A més, concreta que dels 180 socis amb què compta el seu ens, “només quinze” s’han sumat a la crida de l’associació per rescatar aquells que s’han quedat sense cap pacte pel lloguer tot i necessitar-ho. “Hem buscat advocats i els intentarem trobar una solució col·lectiva”, promet López.
El decret espanyol només preveu ajuts per als habitatges
Tots aquests eixos han recollit la resposta dels propietaris de locals després d’haver-los dirigit una carta model que Barcelona Comerç va posar al servei de les 24 associacions comercials que apleguen. En el text, es recordava la situació d’extrema necessitat dels autònoms i el petit comerç arran de la crisi del coronavirus i s’apel·lava a la bona voluntat dels amos dels locals. Que, de fet, aquesta ha estat l’única opció que els ha quedat als comerciants. El decret del govern espanyol impulsat durant l’estat d’alarma que regula les mesures d’urgència al voltant dels lloguers –el Reial Decret Llei 11/2020– només planteja ajudes concretes als habitatges. Pel que fa als locals comercials, es planteja una moratòria de tres mesos en les hipoteques i no en els lloguers.
Davant aquesta realitat, molts comerços que no han comptat amb una bona predisposició dels propietaris s’estan plantejant tancar definitivament. “Cada vegada és més clar. Nosaltres ja comptem que entre un 30% i un 40% dels negocis no tornaran a obrir”, apunta la gerent de l’eix comercial Cor d’Horta, Raquel Júlvez.
Estira-i-arronsa: el cas d’un veterinari del Raval
Per evitar tancar, alguns han recorregut a l’única sortida que els quedava: negar-se a pagar el lloguer. Són pocs, però convençuts. Un d’aquests comerciants és l’Eduard Poblet, que regenta des del 1988 el veterinari i comerç d’alimentació Casa del perro, al Raval. Ell no ha tingut obligació de tancar durant el confinament, però “la davallada de clients ha estat molt bèstia”, comenta. Els primers dies de l’estat de l’alarma, obria durant el matí. En veure que era inútil, que no hi passava ningú, va centrar-se a atendre únicament urgències i treballar en moments puntuals per abastir de menjar per a animals els clients habituals. “Els ingressos han baixat en picat”, insisteix.
Arribats a aquest punt, va intentar negociar un pacte amb la propietat a través de l’administradora de finques. Va enviar una primera carta avisant de la situació i li van donar una resposta “molt genèrica, sense fer gaire cas i evitant oferir res”, diu. Va enviar una segona missiva i ja ni tan sols li van respondre, apunta. Però tot canviaria aviat, segons explica Poblet: “Al final em van cobrar el mes i jo em vaig negar, el vaig tornar. Llavors sí que es van posar en contacte amb mi”. Aquest veterinari del Raval es va afegir a la vaga de lloguers que s’ha impulsat a nivell estatal com a resposta a la situació de crisi i la resposta dels amos del local va ser, finalment, iniciar una negociació. “Ara estem en un moment d’acostament, ho estem acabant de tancar. Però sembla que aquests mesos els pagaré més endavant a poc a poc”, clou Poblet.
Haver de recórrer als estalvis
Menys sort ha tingut Ana Medrano. Aquesta petita comerciant té tres locals: un magatzem, una botiga i un centre de perruqueria i tractament d’ungles. La botiga, ubicada al carrer Gran de Sant Andreu, és l’establiment amb un lloguer més car. Paga 3.000 euros al mes. Quan va comentar-li al seu propietari la situació, l’home li va respondre que no tenia res a fer, que ell també tenia una hipoteca de la qual fer-se càrrec i que no en faria cap mena de reducció. Amb el centre de perruqueria, que li costa 1.500 euros al mes, li va passar el mateix. “Però aquí ja no em van donar cap explicació, simplement s’hi van negar”, expressa Medrano.
Finalment, però, ha aconseguit una petita victòria. Al magatzem, que té llogat per un miler d’euros, ha pactat una reducció del 50% de la mensualitat mentre duri l’afectació. És a dir, que en total li ha quedat únicament una rebaixa del 9% del que paga de lloguers cada mes. Ella, de moment, assegura que tira endavant gràcies al coixí d’estalvis que havia fet abans de la crisi del coronavirus, però recorda que això no és infinit, ben al contrari.
També ho veu negre el president de la Unió de comerciants del Passeig de Fabra i Puig, Jordi Navarro: “De moment, res. No tinc ningú dels socis que ens hagi transmès que els han resolt el problema del lloguer”.
Algunes veus, però, recorden que les disputes amb el preu del metre quadrat a Barcelona no és un problema que vingui de nou. “El lloguer és i ha estat sempre el principal escull per començar i mantenir un negoci a Barcelona”, resumeix Marta del Castillo. La crisi del coronavirus ha estat el toc de gràcia.
