El Port de Barcelona tanca la dècada amb un increment del 52% del tràfic

La infraestructura portuària va obtenir el 2019 una xifra de negoci de 172 milions d'euros, pràcticament igual que la del 2018

El Port de Barcelona arriba al final de la dècada 2010-2019 amb un creixement del 52,27% en la xifra de milions de tones del tràfic de mercaderies que gestiona. L’any 2010 es van comptabilitzar 44 milions de tones i l’any passat es va arribar fins als 67,7 milions de tones. El balanç de la dècada i del 2019 ha sigut presentat aquest divendres per la presidenta del Port, Mercè Conesa, el director general, José Alberto Carbonell, la subdirectora general d’Econòmic Financer, Miriam Alaminos, i la subdirectora de Comunicació, Núria Burguera.

Conesa ha destacat que el Port ha aconseguit mantenir el nivell del 2018 (67,8 milions de tones), que va ser “un any excepcional, com el 2017, van ser els dos anys d’un salt d’escala”. I aquest nivell s’ha mantingut malgrat un context internacional poc favorable. En aquest sentit, la presidenta del Port ha assenyalat l’alentiment d’economies que tenen efecte directe sobre l’equipament barceloní, com ara l’alemanya i també les de la Xina, Turquia i el Brasil. També han estat factors en contra “les polítiques proteccionistes d’alguns països que no afavoreixen les relacions comercials fluïdes” i la tendència regionalització, “a acostar la producció al lloc del consum”.

Per tot plegat, el moviment de mercaderies ha anat perdent volum al món, i la presidenta considera remarcable que a Barcelona es mantingui un “creixement pla”. Conesa també assumeix que “la Unió Europea es planteja una transformació dels sistemes econòmics i el Port de Barcelona ha de treballar per mantenir els tràfics de manera respectuosa amb el medi ambient” en la dècada que comença ara.

Resultats econòmics

Pel que fa a les xifres econòmiques, el Port de Barcelona va obtenir l’any passat una xifra de negoci de 172 milions d’euros, un resultat molt similar al de 2018, exercici que s’havia tancat amb 174 milions. Aquesta estabilitat en els ingressos s’ha aconseguit tot i la rebaixa del 10% aplicada en la taxa a la mercaderia, segons els responsables del Port, que destaquen que aquesta taxa és “una de les principals fonts d’ingressos”, de manera que la reducció ha suposat deixar d’ingressar un 4,5 milions d’euros.

La consolidació aconseguida en els ingressos s’ha assolit també en la capacitat de generació de recursos de l’entitat (cash flow), que amb 97 milions d’euros l’any 2019, “permet encarar amb solvència els reptes de futur i les necessitats inversores del Port de Barcelona”.

En l’últim any, el Port ha reduït de forma significativa el seu endeutament (-9%), que ara se situa en 179 milions d’euros i representa únicament el 12% dels fons propis. I ha incrementat en un 21% les inversions de l’exercici, que han sumat 60 milions d’euros.

Pel que fa al benefici, el Port de Barcelona ha obtingut un resultat de 44 milions d’euros, xifra que representa un -18% comparat amb els 54 milions de 2018. Aquest decrement és degut a l’increment de les despeses no recurrents. Així, en l’últim any l’entitat ha hagut de fer front al dragatge general del Port, actuació que ha tingut un cost de 4,3 milions i que es realitza cada 5 anys; s’ha fet una provisió de més de 5 milions d’euros per fer front al potencial risc de litigis; i s’ha incrementat en un 26% l’aportació al Fons de Compensació Interportuari (1,3 milions d’euros) per atendre les necessitats del fons de capital ‘Ports 4.0’, dirigit a atraure i facilitar l’aplicació del talent i l’emprenedoria al sector logístic-portuari en l’àmbit tecnològic.

Resultats de tràfic

Pel que fa als resultats de tràfic, els responsables del Port destaquen que més de 35 milions de tones corresponen al tràfic de hinterland, és a dir, al comerç real de mercaderies –sense comptabilitzar els transbordaments ni les tares–. Tot i l’estancament d’alguns segments, el tràfic de hinterland manté el 2019 la xifra rècord assolida el 2018.

Els contenidors, els sòlids a granel i els automòbils, però, han tancat l’any en negatiu. En el cas dels contenidors, s’han mogut 3,32 milions de TEU, un 3,2% menys que l’any 2018. Així i tot, ha estat el segon millor any de la història del Port de Barcelona pel que fa als contenidors.

Els principals descensos s’han donat en els trànsits (-8%). Els contenidors d’importació i exportació s’han mantingut (-1%). Tanmateix, el Port de Barcelona segueix potenciant el seu paper com a facilitador del comerç exterior, en tant que els contenidors plens d’exportació i d’importació es mantenen com el grup més nombrós.

Àsia, el mercat més dinàmic

Àsia és el principal continent d’origen i destí dels contenidors que canalitza el Port, amb el 42% de les exportacions i el 75% de les importacions. I la Xina es consolida com el principal soci comercial, ja que rep l’11% dels contenidors d’exportació i és l’origen del 42% de les importacions. Ara bé, el Port de Barcelona treballa amb una àmplia diversitat de mercats. Alguns dels països que registren un major dinamisme en els seus intercanvis amb el Port són: Egipte (11,1%), Turquia (+10,5%) o Arabia Saudita (+9,6%).

Pel que fa als sòlids a granel, han sumat 4,1 milions de tones i s’han vist afectats per la davallada de les exportacions de ciment iniciada el 2018. Respecte als vehicles, han tancat en negatiu per segon any consecutiu (778.000 unitats, -4%), degut a una sèrie de factors que han afectat tant als trànsits (-17%) com a les exportacions (-3%). Les importacions creixen un 0,1% respecte l’any 2018.

En l’apartat de líquids a granel, el Port de Barcelona ha aconseguit el seu millor registre històric, sumant un total de 16,1 milions de tones, amb un creixement del 5,3% respecte el 2018. Aquest rècord ha estat possible tant pel bon comportament dels trànsits com de les importacions i reforça el paper de la infraestructura portuària com a hub de productes energètics de la Mediterrània i del sud d’Europa.

El 56% de creueristes són de port base

Durant l’any 2019, el Port de Barcelona ha rebut un total de 4,6 milions de passatgers (+3%), dels quals 1,49 milions han estat viatgers de ferris de línia regular (+3%) i 3,14 milions han estat creueristes (+3%). Els responsables del Port destaquen “l’impuls de dos tipus de creueristes que tenen un important impacte econòmic en la ciutat”, els de port base (aquells que inicien i finalitzen el seu recorregut a Barcelona) i els que arriben en temporada baixa.

En el mateix sentit, tant Conesa com Carbonell han remarcat que els creueristes de port base (+5%), que fan una aportació econòmica més important a la ciutat, creixen per sobre dels de trànsit (+1%). En l’actualitat, el 56% dels creueristes que passen pel Port de Barcelona són de port base.

També subratllen la desestacionalització d’aquest tipus de turisme. Els creueristes que arriben a Barcelona en temporada baixa –d’octubre a abril– ja són més del 40% del total de creueristes, “fruit de l’estratègia del Port de potenciar la presència de vaixells durant l’hivern per evitar puntes de saturació”.

Un port neutre en emissions

La reducció d’emissions és una exigència sobre els ports de tot el món actualment, i en aquest terreny el Port de Barcelona assegura que fa “una ferma aposta per la sostenibilitat”. Segons les previsions dels seus responsables, en la dècada que acabem de començar es destinaran molts dels seus recursos, tant econòmics com humans, al desenvolupament de projectes relacionats amb l’actual emergència climàtica. “Europa ha iniciat el camí per convertir-se en el primer continent climàticament neutre l’any 2050, un Green Deal del qual el Port de Barcelona ni pot ni vol mantenir-se al marge”, asseguren.

El Pla d’Actuació d’Electrificació dels molls és un dels principals projectes per convertir el de Barcelona en un port neutre en emissions. “Però no és l’únic”, matisen. L’impuls de la intermodalitat, estratègia que es va iniciar ja fa uns anys, segueix sent un dels objectius de la institució ja que suposa la potenciació dels modes de transport més sostenibles i menys contaminants. En aquest sentit, l’any 2019 es va mantenir l’evolució positiva de les mercaderies transportades pels serveis de transport marítim de curta distància, superant les 410.000 unitats de transport intermodal (UTI), amb un increment del 0,5%. Aquest apartat inclou el tràfic de les Autopistes del Mar, les línies regulars que connecten Barcelona amb Itàlia i el nord d’Àfrica.

També es manté en nivells de 2018 la quota del transport ferroviari, que se situa en un 13% en el cas dels contenidors i en un 35,5% en els vehicles. Això permet reduir les emissions de l’activitat portuària i millorar la qualitat de l’aire de l’entorn. De fet, els serveis ferroviaris del Port de Barcelona van suposar l’any 2019 l’estalvi de 50.000 tones de CO2, segons els càlculs presentats aquest divendres.

Nou comentari