El Parlament modifica la definició de pis buit

JxCat, ERC, els comuns i la CUP hi voten a favor mentre que Cs, el PSC i el PP en contra

El Parlament ha convalidat aquest dimecres el decret 01/2020 de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge pel qual es modifica el decret Llei 17/2019 en la seva definició d’habitatge buit. Concretament, ara també es considera habitatges buits aquells que hagin estat ocupats, portin dos anys sense ús i sigui propietat de grans tenidors, és a dir, entitats bancàries i fons d’inversió, encara que ja hagin iniciat el procés judicial per recuperar-los. La convalidació ha tirat endavant amb 77 vots a favor de Junts per Catalunya, ERC, comuns i la CUP i els vots en contra de PP, Ciutadans i PSC, que han criticat que es tracta d’un text inconstitucional després de la resolució del Consell de Garanties Estatutàries (CGE) fa uns dies.

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha defensat amb el decret “calia donar cobertura a famílies amb vulnerabilitat” i que aquest és un dels objectius del text. Davant les crítiques de l’oposició, el conseller ha demanat als grups que no facin “demagògia” perquè la modificació només afecta els grans tenidors, en referència a bancs i fons d’inversió. En aquest sentit, s’ha mostrat partidari de fer pagar “peatge social” a aquelles entitats que van haver de ser rescatades i que entre els seus actius encara tenen pisos buits.

Calvet ha comentat que el 35% dels casos que arriben a les meses d’emergència i que resten pendents de reallotjaments provenen de persones que es troben en pisos de grans tenidors. “És evident que hem de donar resposta des del Govern”, ha assegurat el conseller, que ha negat que el decret de mesures urgents a l’accés a l’habitatge comporti un “efecte crida”. “No és així, ni sobre grans tenidors ni particulars”, ha subratllat Calvet, que ha matisat que aquest decret està adreçat a les famílies que van ocupar amb anterioritat (sis mesos) els habitatges i tinguin una aprovació favorable dels serveis municipals com a col·lectiu vulnerable.

En la seva intervenció al ple, Calvet no s’ha referit a l’informe desfavorable del Consell de Garanties Estatutàries, un fet que ha aixecat les crítiques dels grups de l’oposició. La diputada de Ciutadans Marina Bravo ha retret al conseller que tot i que l’òrgan defineixi la modificació del decret com a “arbitrària” i “inconstitucional” el Govern ho hagi obviat. “Ara, si t’ocupen el pis encara que hagis iniciat les accions legals per recuperar-lo, es considera buit”, s’ha queixat Bravo, que ha lamentat que el text “no compleix amb la funció social de l’habitatge que més ho necessita” i li ha demanat la retirada del decret abans de la votació.

Per la seva banda, la diputada del PSC Rosa Maria Ibarra també ha recordat al conseller la resolució del CGE i ha acusat el Govern de moure’s per “pur tacticisme polític” . “Han de tenir en compte el marc normatiu en el què ens movem, sinó cauen en la demagògia institucional”, ha continuat Ibarra, que ha instat l’Executiu a agafar com a referència el govern de l’Estat davant, per exemple, de l’anunci sobre la limitació del preu dels lloguers de cara a l’estiu que ve o l’extensió de tres a cinc anys dels contractes. El diputat del PP Santi Rodríguez ha apuntat que el dictamen és “clar i rotund” respecte a la seva inconstitucionalitat i ha criticat que consti com a buit un habitatge ocupat i que el propietari intenti recuperar per la via judicial.

El desallotjament del bloc Llavors, la “primera derrota”

Pel que fa el grup dels comuns, la diputada Susana Segovia ha lamentat que el decret va tenir la “seva primera derrota” aquesta setmana amb el desallotjament del bloc Llavors i ha criticat “l’acció desproporcionada” dels Mossos d’Esquadra. “És contradictori treure pit del decret fa quinze dies i veure l’escena que vam veure”, ha criticat Segòvia, que ha qüestionat al Govern què va fer per evitar el llançament i si es va adreçar a instàncies judicials o als propietaris del bloc.

[r:1]
En la mateixa línia, la diputada de la CUP Maria Sirvent ha criticat l’actuació policial i s’ha preguntat si les mesures sobre habitatge anunciades en “precampanya acabaran sent “efectives”. “Els volem veure posant el cos [per evitar desallotjaments] i enfrontar-se als fons voltors”, ha afegit Sirvent.

Els moviments socials avisen

El grup promotor de la Llei 24/2015, format per la PAH, l’observatori DESC i Pobresa Energètica s’ha mostrat prudent. Ara “tant la Generalitat com els Ajuntaments tenen més control i capacitat de posar sancions si els bancs, grans propietaris i fons d’inversió intenten incomplir-lo”, han explicat en un comunicat. Tanmateix, avisen: “No permetrem que cap interès econòmic o polític passi per davant de les persones. Estarem vigilants pel seu correcte compliment a tots aquells actors involucrats. Si pretenen vulnerar els nostres drets ens hi trobaran de front”.

Més informació

Nou comentari