El Port de Barcelona i les empreses que treballen als seus molls són un dels principals motors econòmics de la ciutat, però tenen problemes per trobar professionals qualificats per cobrir certes posicions que requereixen una gran especialització. És una paradoxa semblant a la que viuen les empreses tecnològiques i les start ups barcelonines: un sector capdavanter que es veu obligat a buscar talent a l’exterior davant l’escassetat de formació especialitzada als centres educatius locals.
Diversos estudis calculen que el Port de Barcelona i el clúster logístic i industrial que l’envolten tenen un impacte econòmic de més de 9.000 milions d’euros (5% del PIB català) i generen uns 40.000 llocs de treball. Amb aquest potencial demostrat, la comunitat portuària –que té plantilles amb un nivell de formació més elevat que la mitjana de les empreses catalanes– busca noves estratègies per millorar la connexió entre les seves necessitats professionals i l’oferta formativa dels centres.
L’FP Dual, una aposta de futur
En l’àmbit portuari, l’FP Dual és un dels mecanismes amb més recorregut, tot i que encara està pendent de l’aprovació del nou model que ha de fer el departament d’Educació. El Govern de la Generalitat treballa des de fa temps en el projecte, però els dubtes de sindicats, comunitat educativa i patronals sobre el plantejament inicial fet per Educació han obligat a endarrerir la seva aplicació almenys un any. Ara es treballa amb l’horitzó dels curs 2020-2021 per tenir a punt el nou sistema de formació professional.
[r:2]
El retard en la seva implantació no li resta potencial com “una de les millors eines” per trencar el distanciament actual entre la formació i el món laboral que tant perjudica les empreses portuàries. “Cal deixar d’entendre l’FP com caixes estanques distribuïdes entre el món educatiu i el món laboral i treballar per un sistema integrat de formació professional”, assegurava el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, en una jornada sobre FP Dual al World Trade Center de Barcelona.
Uns operaris treballen a la nova terminal d’ICL al port / ACN
Per la seva banda, el Port de Barcelona també juga un paper central en la promoció de l’FP Dual entre les empreses marítimes. La presidenta del port, Mercè Conesa, té com a prioritat “establir complicitats entre les empreses de la comunitat portuària, els centres de formació i les administracions per millorar la formació i l’ocupació”, aspectes clau per consolidar el port com a “referent en innovació i sostenibilitat”. Per això anima a les empreses a implicar-se en l’FP Dual “com una eina per a impulsar la competitivitat i eficiència”.
La radiografia laboral del port
Més enllà de constatar la necessitat de personal qualificat, tant el Port de Barcelona com Barcelona Activa han elaborat estudis per fer una radiografia acurada de les demandes de la comunitat portuària. L’informe del port, elaborat per la Fundació Barcelona FP, es centra més en les exigències laborals vinculades a la formació professional, mentre que l’empresa municipal s’ha fixat en la demanda de perfils estrictament marítims, com podrien ser els relacionats amb el manteniment i reparació d’embarcacions. Això fa que els dos estudis siguin complementaris i estableixin les línies mestres de com s’haurien d’adequar els programes d’FP existents per satisfer la demanda real de les empreses del Port.
[r:6]
L’informe de Fundació Barcelona FP és el resultat d’un projecte que va començar fa més de dos anys per analitzar l’estat del mercat laboral del port. Per fer-lo es van enquestar més d’un centenar d’empreses de la comunitat portuària barcelonina. Un 42% de les companyies consultades van alertar que tenia problemes per cobrir cers perfils professionals, entre els quals destaca el de personal administratiu especialitzat en l’àmbit portuari –una demanda transversal a tots els subsectors–, però també mecànics, operadors de tràfic, xofers o tècnics de manteniment.
Entre les recomanacions de la fundació per impulsar l’actual model d’FP, destaca la potenciació d’itineraris d’FP Dual en empreses de la comunitat portuària de Barcelona; la creació d’un mapa de recursos formatius de Port per facilitar la incorporació de les companyies als cicles formatius, amb especial interès pels que combinen l’aula amb el centre de treball; i la creació d’una taula de treball de les professions portuàries de la capital catalana.
El sector portuari necessita professionals qualificats de totes les branques d’activitat / ACN
Qualificació inaccessible
“Les ocupacions del port requereixen d’una especialització difícilment accessible al sistema educatiu”, assegurava l’informe. En molts casos ni tan sols “existeix una oferta formativa directament associada” a aquesta demanda de professionals i això suposa un esforç extra per a les empreses, que han de suplir aquesta falta de formació externa amb recursos propis, formació interna i experiència que s’adquireix sobre la marxa. Moltes empreses també es queixen que no tenen centres de referència –com per exemple l’Institut de Nàutica de Barcelona– ni canals per trobar els professionals més adients per a les vacants que volen cobrir.
Per la seva banda, l’estudi de Barcelona Activa identifica 53 perfils professionals agrupats en tres sectors: transport marítim, nàutica i pesca. “El sector marítim és capdavanter en innovació i genera llocs de treball de qualsevol qualificació professional i de qualitat”, constata l’informe. Tot i això, reconeix que “el treball al sector marítim és exigent i un component vocacional clar”, el qual “és difícil que es doni si el sector i les ocupacions que s’hi vinculen són poc coneguts per la ciutadania”.
Barcelona Activa considera que al sector marítim i portuari “les oportunitats són reals” perquè l’activitat no s’ha vist tan “afectada per la crisi econòmica mundial” i manté un creixement sostingut des de fa molts anys. Per suplir part d’aquesta demanda de professionals, l’empresa municipal proposa, entre d’altres mesures, “marinitzar” certs oficis, en especial els relacionats amb el camp del manteniment industrial, com caldereria, soldadura, pintura, polit, electricitat o fusteria, que podrien beneficiar-se d’un reciclatge professional per adaptar-se a les necessitats de les empreses marítimes.
