Les oficines bancàries i el comerç, serveis “clau” per a dinamitzar l’Espanya buida

CaixaBank i Dia són les companyies que compten amb una major presència en municipis de menys de 10.000 habitants

Els serveis bancaris, el comerç i el transport públic són tres de les prestacions bàsiques “clau” per a millorar l’atractiu de les àrees rurals, així com la sanitat, l’educació i el correu, en un entorn poblacional la realitat diferenciada del qual s’ha tornat a posar de manifest arran del confinament i la crisi derivada del coronavirus.

Així ho apunta l’informe ‘Despoblament rural: la bretxa de la desigualtat’, dels sociòlegs Luis Camarero (UNED) i Jesús Oliva (Universitat Pública de Navarra), en el qual analitzen la despoblació rural, popularitzada com ‘l’Espanya buida’, i certifiquen que, encara que hagi entrat recentment en l’agenda política, es tracta d’un fenomen que s’ha produït de manera lenta com a resultat d’un cúmul de processos sobre el qual la crisi econòmica de 2008 ha tingut un efecte “determinant”.

L’informe destaca a CaixaBank i a Dia com les companyies privades amb major presència en els municipis espanyols de menys de 10.000 habitants, en concentrar la primera més d’un terç dels punts d’atenció presencial de les entitats hereves de les antigues caixes d’estalvi, mentre que la cadena de supermercats compta amb 1.120 establiments en aquests nuclis de població.

En concret, dels serveis analitzats, el bancari ha viscut un procés de concentració important (de 45.707 oficines a 25.755), sent aquest procediment més acusat en les àrees urbanes que en les rurals. Segons dades del Banc d’Espanya, més de la meitat de municipis -4.109 de 8.131, que congreguen a 1,3 milions de persones- no disposa d’oficina bancària.

CaixaBank compta amb més de 1.300 oficines bancàries en aquests municipis, seguida d’Ibercaja (555), Unicaja (511) i Bankia (497), així com amb més de 1.100 oficines en municipis d’entre 10.000 i 50.000 habitants, per davant de Bankia (460), Unicaja (202) i Kutxabank (124).

“La proximitat a les fonts de crèdit és essencial per a permetre el desenvolupament econòmic, el sorgiment de projectes d’innovació social, així com el manteniment del teixit associatiu en les àrees rurals”, explica l’estudi.

D’altra banda, només 2.726 municipis del total dels 7.369 menors de 10.000 habitants tenen un supermercat, és a dir, que el 60% dels municipis petits no compta amb un establiment d’aquestes característiques.

Per operadors, Dia és el que disposa d’una major presència en aquestes localitats (1.120), seguit de Coviran (1.005) i del grup HD Covalco (663).

SANITAT, EDUCACIÓ, CORREUS I TRANSPORT PÚBLIC

En relació als serveis sanitaris, l’estudi apunta a una millora en termes generals en l’extensió del número de punts d’atenció primària des de 2004, encara que amb efectes desiguals, ja que algunes regions han patit una forta reducció, com Galícia, i altres han viscut un creixement, com Catalunya, Andalusia i Castella-la Manxa.

Sobre els serveis educatius, l’informe subratlla que en les zones rurals la seva cobertura es realitza essencialment a través d’una xarxa pública que s’ha mantingut estable i fins i tot ha augmentat el nombre de centres durant la crisi.

Les últimes dades disponibles (curs 2016-2017) registren al voltant de 3.665 centres docents de Primària i Secundària que alberguen uns 280.000 alumnes en municipis de menys de 2.000 habitants.

De manera contrària a la sanitat i l’educació, on es registra una certa estabilitat, l’estudi detecta una retirada important del servei de correus en les zones rurals, amb el tancament de 521 centres que prestaven servei en àrees rurals en quatre anys (2013-2016).

A més de la millora de les prestacions citades, el transport públic suposa, segons l’anàlisi, la gran mancança de les zones rurals. Les dificultats d’accés a aquest servei bàsic constitueixen, segons els dos sociòlegs, el signe “més evident” de la desigualtat rural.

“Per a garantir l’equitat territorial, l’accés als serveis és una qüestió central. Per això resulta essencial el compromís tant de les administracions públiques com dels operadors privats en la provisió de serveis sanitaris, educatius, de transport, bancaris o comercials en les àrees rurals i de baixa densitat. D’aquest compromís depèn en gran manera la revitalització econòmica i la capacitat d’atracció demogràfica dels pobles”, conclou Luis Camarero.

Nou comentari