Uns dels reptes de les empreses d’atenció domiciliària a dependents és professionalitzar més, segons una anàlisi de l’Institut Coordenades de Governança i Economia Aplicada. El 3% de la població espanyola necessita suport o assistència diària –són persones grans o malalts impossibilitades– i la major part d’aquest treball ho fan familiars o cuidadors contractats per la família, informa l’Institut aquest dilluns en un comunicat.
Segons l’anàlisi, falten empreses especialitzades en aquests serveis i “imperen en el sector empreses de col·locació de personal, amb qualificació i experiència molt qüestionable”, de manera que augura greus disfuncions assistencials per a un important nucli de població, que considera agreujat per la pandèmia de coronavirus.
Asisted a Catalunya
L’Institut constata que “molt poques” d’aquestes empreses tenen experiència en el sector, amb empleats inclosos en la Seguretat Social, amb qualificació professional i convenis laborals propis. També considera que gairebé no hi ha empreses amb serveis d’aquest tipus acreditats per les administracions autonòmiques. Cita a Asisted a Catalunya com “pràcticament l’única que supera els estàndards de qualitat que han d’exigir a aquestes companyies” per a l’òptima assistència a domicili.
La clau diferencial és que una empresa d’aquest tipus ha de ser prestatària de serveis, “no mera subministradora de cuidadors”, i que ha de proposar solucions concretes a problemes específics de cada persona. Entre la aptituds s’explica l’atenció afectiva familiar i un pla específic i personal per a cada necessitat assistencial. Coordenades afegeix que “els riscos que poden assumir les famílies si aborden aquesta tasca de forma directa són cada vegada més grans”.
Afegeix que els perjudicis de la manca de preparació dels cuidadors contractats i l’assumpció directa de responsabilitats de tot tipus amb aquests cuidadors poden tenir conseqüències, “des de les merament administratives i fiscals, sociolaborals, fins a les penals”.
El vicepresident executiu de l’Institut Coordenades, Jesús Sánchez Lambás, ha titllat de lamentable l’absència d’especialització i qualificació en assistència domiciliària a Espanya, el que considera especialment greu perquè la demanda “creix sense parar”.
