La pandèmia s’acarnissa amb els més joves i dispara l’atur juvenil fins al 43%

La temporalitat i la precarietat del mercat laboral castiguen amb duresa els menors de 24 anys

La pandèmia de Covid-19 ha tingut un fort impacte en l’economia barcelonina, que lluita a contrarellotge per reactivar-se a l’espera de la tornada del turisme internacional. Però, com ja va passar amb la crisi del 2008, s’ha acarnissat especialment amb els més joves. El primer trimestre del 2021 es va tancar a Barcelona amb un atur juvenil del 43,2%, la xifra més alta des del 2014 –tot i que durant el confinament total del març de l’any passat ja es va disparar fins al 42,8%– i que pràcticament quadruplica la taxa d’atur mitjana de la capital catalana, que s’ha situat en l’11,1%, una mica més d’un punt que a finals del 2020.

Això suposa que dels aproximadament 54.700 joves d’entre 16 i 24 anys que viuen a Barcelona, més de 23.600 no tenen feina. Una dada impactant que reflecteix el problema estructural del mercat de treball, que només en un trimestre des de l’esclat de la crisi financera del 2008 ha registrat un atur juvenil per sota del 20%. I pels pèls. Va ser a finals del 2016, quan la taxa d’aturats es va situar en el 19,6%. Des de llavors, l’atur juvenil com a mínim ha sigut el doble que al conjunt de la població activa. 

L’atur juvenil fins als 24 anys inclou diverses realitats socials, en funció de l’edat a la que van acabar els estudis –si fa 2 o 8 anys que són població activa real– i de la xarxa de suport familiar de què disposin. A més, la manca de feina en aquesta etapa de la vida té conseqüències posteriors, en condicionar el projecte de vida els anys següents: emancipació més tardana, dificultats per formar una família, emigració temporal o permanent a l’estranger… Problemàtiques totes elles amb una clara dimensió col·lectiva com a ciutat.

Acció Jove i Avalot, les dues organitzacions dels sindicats CCOO i UGT, fa mesos que alerten que la pandèmia ha suposat una nova estocada per als joves. La coordinadora d’Acció Jove, Irene Ortiz, no s’ha cansat de repetir que, a diferència del 2008, la crisi provocada per la Covid-19 afecta sobretot als més joves, i en especial les dones joves. La temporalitat i la precarietat són dues constants en l’ocupació juvenil que estan a l’arrel d’aquest increment brutal de la taxa d’atur, ja que en temps de crisi les empreses opten per alleugerir plantilles i els contractes temporals o de sous baixos són els més fàcils d’eliminar pel menor cost d’indemnització.

Segons la UGT, el 2020 el 90% dels contractes signats per joves van ser temporals. I no és per falta de formació, ja que els sindicats estimen que el 40% estan sobrequalificats quan entren al mercat laboral. Però la falta de feina fa que els joves tinguin moltes més probabilitats de ser explotats per la seva vulnerabilitat. “Molta gent fa pràctiques però no ho fan amb un contracte, sinó amb un conveni, i per tant no són personal laboral ni tenen dret a l’atur i això és un problema”, denunciava recentment la portaveu nacional d’Avalot, Elena Álvarez. “Molta gent també treballa en negre perquè és una primera feina”, afegia.

Sous irrisoris

I per completar el quadre de la precarietat, els joves que sí aconsegueixen una feina remunerada tenen un sou molt per sota de la mitjana. UGT estima que els menors de 25 anys cobren uns 10.000 euros bruts menys l’any que la mitjana. Això ha provocat que la taxa d’emancipació dels joves durant la crisi de la Covid –amb lloguers disparats– hagi caigut al 18,6%, un percentatge fins i tot més baix que a la crisi del 2020, anys en els quals mai va estar per sota del 20%. “Molts joves han hagut de tornar a casa dels pares perquè no no estaven cobrant res i no podien mantenir-se”, va alertar Álvarez. 

I mentrestant les administracions, ofegades per l’allau d’emergències causada per la pandèmia, amb prou feina arriben a posar pedaços. L’Ajuntament de Barcelona, en col·laboració amb Barcelona Activa, va posar en marxa a principis de març un pla d’ocupació juvenil dotat amb 12 milions d’euros per atendre uns 15.000 barcelonins –és a dir, 800 euros per cap– menors de 24 anys que estan a l’atur o tenen una feina precària. No són ajudes directes a la contractació sinó que es concentren en factors afavoridors, com millorar la qualificació professional dels aturats i obrir vies d’inserció laboral en sector estratègics com el tecnològic o el digital. En opinió dels sindicats, els plans d’ocupació públics han tingut resultats decebedors en les xifres finals d’atur juvenil.

Els barris pobres, el més afectats

A més d’arrasar el mercat laboral juvenil, la Covid-19 ha castigat amb molta més duresa els barris més pobres de Barcelona, que són els que tenen una taxa d’atur més alta malgrat concentrar bona part dels treballadors essencials durant la pandèmia. Barris com Ciutat Meridiana (17,2%), la Marina del Prat Vermell (17,1%), la Trinitat Nova (16,5%), la Trinitat Vella (16,4%) o Vallbona (16%) tenen no només tenen una taxa d’atur molt més alta que la mitjana de la ciutat, sinó que a sobre han vist com s’eixamplava la diferència amb els barris més rics, on l’atur és pràcticament residual i, per tant, distorsionen l’anàlisi que es podria fer només agafen la dada d’atur general.

[Fes clic a cada barri per veure la taxa d’atur i el nombre de persones sense feina]

A Barcelona la taxa d’atur al final del primer trimestre de l’any era de l’11,1%, però si es miren les estadístiques per barri, només 16 dels 73 barris igualen o superen la mitjana de la capital. A barris com Pedralbes (3,9%), Vallvidrera (4%), Sarrià (4%), Sant Gervasi-Bonanova (4,6%) o Sant Gervasi-Galvany (4,7%) les dades d’atur són pràcticament inexistents. De fet, tota la zona alta de la ciutat es mou en el que es coneix com taxa natural d’atur, és a dir, una xifra tan mínima que no pot seguir baixant perquè els únics que no tenen feina són aquelles persones que, per voluntat pròpia, han plegat del seu darrer lloc de treball a l’espera d’una oportunitat laboral millor o simplement aposten per seguir formant-se.

Pel que fa a les diferències entre barris rics i pobres, les dades d’atur d’aquest primer trimestre de l’any mostren com es consolida la tendència iniciada durant el confinament total del 2020. La diferència de la taxa d’atur entre Pedralbes –el barri amb menys atur– i Ciutat Meridiana –el que en té més– és de 14,1 punts. Al novembre del 2020 aquesta diferència era de 13 punts i al gener del 2020, abans de l’esclat de la pandèmia, era de 10 punts. Això vol dir que en poc més d’un any aquest diferencial ha crescut quatre punts i, a la pràctica, ha fet suposat que els barris més pobres hagin retrocedit cinc anys en la lluita contra l’atur.

Nou comentari