El ple de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha avalat aquest dimarts un decret per frenar les tarifes del subministrament de l’aigua previstes per a 2019. L’empresa mixta metropolitana Aigües de Barcelona havia proposat una pujada del 4,1% d’acord amb l’increment de l’IPC anual i l’1,5% previst l’Acord Marc 2014-2018 en concepte d’inversions de millora i manteniment de la xarxa d’abastiment. La Vicepresidència de Medi Ambient de l’AMB, que lidera Eloi Badia (BComú), va bloquejar a través d’un decret de la setmana passada aquest increment emparant-se en la potestat de l’AMB de decidir sobre les tarifes de l’aigua. L’aprovació plenària s’ha realitzat pel procediment d’urgència per impedir que els preus previstos s’elevessin de forma ordinària a la Comissió de Preus de Catalunya, autoritat competent en última instància. La mesura ha comptat amb els vots a favor de l’equip de govern (Entesa, ERC i PSC-CP) i dels grups de l’oposició PP i CUP-PA. El PDeCAT i Cs, que hi han votat en contra, han demanat fer comptar a l’acta quins regidors efectivament eren presents al plenari, donada les absències i els electes que han abandonat el ple a mitja sessió.
El decret també afecta a la renovació de l’acord marc d’Aigües de Barcelona, perquè inicia de forma unilateral l’expedient “per l’establiment d‘un nou Acord Marc plurianual que contingui un sistema de regulació i comptabilitat concessional i determinar els criteris a aplicar per la determinació de la tarifa del servei d’abastament d’aigua que pugui tenir efectes a partir de l’any 2019”. L’actual acord té vigència fins el proper 1 de desembre de 2018 i per tant la manca d’una pròrroga aboca l’empresa mixta a un possible escenari d’inseguretat jurídica. El mecanisme que s’havia previst el 2014 per elaborar el nou conveni és una comissió tècnica entre les empreses participants (Agbar i Criteria) i l’AMB, que només s’hauria reunit una vegada el passat setembre.
Portaveus d’Agbar manifesten al Tot Barcelona la seva disconformitat amb aquest decret perquè trenca amb la “bilateralitat” que regeix Aigües de Barcelona per la seva pròpia naturalesa d’empresa mixta i perquè “barreja tarifes i acord marc, dos conceptes que no tenen res a veure”. “Amb aquesta aprovació l’AMB dona per tancada la comissió sense donar-nos cap causa, és il·lògic”, critica l’empresa, que demana rependre la taula de diàleg tal i com estava previst. A més, defensa l’origen transparent de l’increment: “Les tarifes estan molt pautades perquè es calculen mitjançant una fórmula polinòmica que calcula costos i inversions, justament per facilitar que el preu de l’aigua sigui el màxim d’estable”. “És una fórmula de prestigi internacional, que s’utilitza a moltes ciutats i que ha permès que l’aigua sigui el subministrament bàsic més econòmic per a les llars”, apunta. El 2% d’increment pactat el 2014 com a amortització de les inversions realitzades, afegeixen, no es va aplicar els anys 2014 i 2015 per la situació de crisi i tampoc el 2017. Només se’n va repercutir un 0,5% el 2016 i va quedar pendent l’1’5% restant per l’últim any de vigència del conveni, que per al consumidor queda reflectit en les tarifes de 2019.
Eloi Badia ha defensat la decisió metropolitana en absència de la presidenta de l’AMB, Ada Colau, que ha abandonat el ple per raons d’agenda abans d’arribar al punt de l’ordre del dia més crític. “Al gener volem poder portar al ple la nova proposta de tarifa, que comportaria la modificació de l’acord vigent i es podria portar a terme fins i tot dins d’aquest mandat”, ha dit. El també regidor de Barcelona ha defensat “l’impuls de l’aigua regenerada” durant el present mandat metropolità i que el pla d’inversions hagi doblat la partida destinada al sanejament. També ha reivindicat una baixada acumulada del 4% del rebut de l’aigua “aplicant-hi només els costos reals”. “Dins l’acord marc tenim un sostre i necessitem canviar-lo”, ha replicat. També ha defensat la via del decret com “el tràmit més correcte” i ha augurat que les noves tarifes segregaran el preu de l’abastament en alta.
