Les experiències posades en marxa perquè els diners digitals substitueixin per complet a l’efectiu no han aconseguit fins al moment oferir la mateixa combinació de llibertat i facilitat d’ús que caracteritza al pagament directe amb bitllets o monedes, motiu pel qual a dia d’avui no sembla probable que es produeixi aquest canvi, almenys a curt termini, segons conclou un article que publica ‘MIT Technology Review’, la revista de l’Institut de Tecnologia de Massachusetts.
L’article explica que una característica de l’efectiu físic que les targetes de pagament i les aplicacions no tenen és la llibertat per a fer transaccions sense intermediaris. “Anomenats ‘instruments al portador’, se suposa que els bitllets i monedes són propietat de qui els posseeix. Podem utilitzar-los per a realitzar transaccions amb una altra persona sense que un tercer s’interposi en el camí. Les empreses no poden crear perfils publicitaris o qualificacions creditícies a partir de les nostres dades, i els governs no poden rastrejar les nostres despeses o els nostres moviments”, constata l’estudi.
L’anàlisi de la revista ‘MIT’ assenyala que la tecnologia digital no ha aconseguit encara aquest nivell de ‘llibertat’. De fet, gran part de l’activitat comercial dels ciutadans ara succeeix en línia i depèn de bancs i companyies de tecnologia financera perquè actuïn com a intermediaris. L’autor de l’estudi afegeix que les transaccions també s’estan tornant digitals en el món físic, ja que les eines de pagament electrònic, des de targetes de dèbit fins a Apple Pay i Alipay, reemplacen cada vegada més l’efectiu.
Davant aquesta situació es pregunta qui desenvoluparà i controlarà els sistemes de pagament electrònic del futur. “La majoria dels existents, com Alipay, Zelle, PayPal, Venmo i M-Pes de Kenya, estan a càrrec d’empreses privades. Temorosos de deixar els pagaments únicament a les seves mans, molts governs estan buscant desenvolupar algun tipus de substitut electrònic per a bitllets i monedes. Mentrestant, els defensors de les criptomonedas apàtrides i sense amo, com bitcoin, diuen que són l’única solució a prova de vigilància com l’efectiu”, afirma.
També adverteix l’article que aquesta tendència preocupa els grups de llibertats civils, i cita a Jerry Brito, director executiu de Coin Center, un grup de defensa de polítiques amb seu a Washington DC, per a indicar que sense diners en efectiu “no hi ha oportunitat per al tipus de privacitat que preserva la dignitat que sustenta una societat oberta”.
Iniciatives en marxa
A més, explica que països com Suècia o la Xina tenen en marxa iniciatives que portarien a la progressiva desaparició dels diners en efectiu. Al país asiàtic es tractaria d’implantar un sistema similar a la moneda electrònica proposada per Facebook, la lliura, que funcionaria de manera diferent al bitcoin, ja que mentre aquest utilitza programari de codi obert per a verificar i registrar automàticament cada transacció però mantenint, en teoria, l’anonimat de l’usuari, els ‘nodes’ que conformen la xarxa de la lliura seran companyies que han estat examinades i que han estat membres d’una associació sense finalitats de lucre. A més, a diferència del bitcoin, que és notòriament volàtil, la lliura estarà dissenyat per a mantenir un valor estable. Per a aconseguir això, l’anomenada Associació Lliura serà responsable de mantenir una reserva de monedes emeses per un o diversos governs perquè aquesta reserva serveixi com a suport per a les unitats digitals de valor.
No obstant això, l’anàlisi que publica ‘MIT’ indica que tant la lliura com la moneda xinesa digital presenten seriosos dubtes sobre la privacitat. Igual que bitcoin, ja que exposa que en els últims anys, “els funcionaris encarregats de fer complir la llei s’han tornat experts a combinar dades públiques” de la ‘cadena de blocs’ que utilitza aquesta criptomoneda amb altres pistes “per a desemmascarar a les persones que usen criptomonedas amb finalitats il·lícites”. A més, afegeix que algunes critptomonedas es van crear explícitament per a transaccions sobre activitats il·legals, per la qual cosa “la seva lentitud és inherent, no un defecte de disseny; abandonen l’escala, la velocitat i el cost a favor d’una característica clau: la resistència a la censura”. Per tot això, l’autor conclou assenyalant que, en resum, hi ha “tres camins per al futur dels diners digitals, cap dels quals ofereix la mateixa combinació de llibertat i facilitat d’ús que caracteritza a l’efectiu”.
“Les empreses privades”, diu, “tenen un incentiu obvi per a monetitzar les nostres dades i buscar guanys per sobre de l’interès públic. Els diners del govern digital encara poden usar-se per a rastrejar-nos, fins i tot per governs ben intencionats, i per als menys ben intencionats és una eina fantàstica per a la vigilància. I la criptomoneda pot resultar útil quan les llibertats estan en risc, però és probable que no funcioni a escala en el curt termini, si és que alguna vegada ho ha fet”.
