El primer supermercat cooperatiu de Barcelona veurà la llum el 2020

Food Coop BCN està acabant de definir les línies mestres del projecte i busca un local on instal·lar-se amb la intenció d’aixecar la persiana el pròxim any

Barcelona és un laboratori d'idees en constant ebullició. Un dels nous projectes que està agafant més força és la creació d'un supermercat cooperatiu, un espai on els clients són alhora treballadors i propietaris. Food Coop BCN, que a falta d'un nom definitiu s'inspira en un projecte que fa 40 anys que funciona al barri novaiorquès de Brooklyn, està acabant de definir les línies mestres del que serà el primer supermercat cooperatiu de la ciutat i ja busca un local on instal·lar-se amb l'objectiu d'aixecar la persiana el 2020.

"El supermercat cooperatiu és l'evolució natural dels grups de consum, que busquen eliminar els intermediaris i donar suport als productors locals", explica Carmen Campo, una de les responsables del projecte. A Barcelona hi ha 63 grups de consum, però la seva dimensió –d'entre 15 i 30 famílies– limita el seu abast. "Es tracta d'oferir una alternativa més professionalitzada, oberta al gran públic, per promoure un consum responsable i al mateix temps facilitar l'accés a una alimentació sostenible i assequible".

Inspiració variada

És un nou model de consum que ja s'ha posat en marxa a altres ciutats de tot el món i amb un èxit notable. El Park Slope Food Coop de Brooklyn, inaugurat el 1973, té 17.000 socis i ja ofereix més de 15.000 referències, la majoria de productes ecològics o, si més no, de proximitat. Al districte 18 París fa tres anys que va obrir La Louve, que compta amb 6.000 socis. Però no cal anar tan lluny. L'associació Bio Alai, de Vitòria, està formada per 1.200 famílies i disposa de 4.000 productes.

Més info: L'habitatge cooperatiu arriba a Nou Barris per trencar esquemes

Food Coop BCN va sorgir del seu propi 15-M –en aquest cas, 15 de març de 2018–, quan després de la projecció del documental Food Coop es va fer una convocatòria per Facebook per explorar la possibilitat d'engegar un supermercat cooperatiu a Barcelona. "Només amb els missatges de les xarxes socials ens vam trobar més de 250 persones a les Cotxeres de Sants", recorda Núria Vega, una altra de les impulsores de l'associació. Després de moltes comissions i grups de treball, finalment han quedat 28 socis, als quals es podrien sumar unes altres 15 persones.

Gràcies a dues subvencions de l'Ajuntament i de la Generalitat fa mesos que treballen a innoBadora, una incubadora d'empreses d'economia social i solidària de Barcelona Activa, per definir un pla de viabilitat que ha de permetre a la cooperativa ser rendible a llarg termini. "Altres iniciatives han preferit fer el pas directament, però nosaltres volíem invertir un any per estudiar bé quin model és el que més ens interessa perquè no podem viure de subvencions, ha de ser un projecte sòlid", assegura Campo.

Client-treballador-propietari

Tot i que encara han d'acabar de decidir com s'estructurarà, l'experiència del Park Slope Food Coop és bona una referència per entendre com funcionen els supermercats cooperatius. A la seva botiga de Brooklyn, el 70% de la feina la fan els socis, que es comprometen a destinar 2 hores i 45 minuts al mes a fer les tasques menys especialitzades –reposició de productes, neteja, atendre les caixes–, mentre que el 30% restant recau sobre una estructura professional que dona solidesa i continuïtat al projecte amb una vuitantena de treballadors que s'encarreguen de l'aprovisionament, les finances i l'organització del dia a dia.

"No cal que tots els socis de la cooperativa siguin també treballadors", puntualitza Carmen Campo. "Cadascú es pot implicar en la mesura que vulgui, però també pot decidir refiar-se dels que sí que hi dediquen més temps". L'important és voler formar part d'una comunitat que intenta "crear vincles" en una ciutat com Barcelona, on les presses del dia a dia moltes vegades impedeixen "fer barri". Una de les alternatives que estudien seria oferir descomptes a la quota anual als socis que facin treball voluntari al supermercat.

La ubicació marca el projecte

Trobar un local és un pas decisiu per garantir la viabilitat del supermercat i durant la primera fase la intenció és engrescar "un perfil molt concret de persones", que ja té un interès especial pels productes ecològics i de proximitat. "La nostra experiència ens diu que la gent està disposada a fer trajectes d'uns 20 minuts per anar a comprar, no gaire més". La Vila de Gràcia, per exemple, seria un bon lloc per començar perquè és un dels barris amb més grups de consum. "El projecte busca un arrelament al territori", remarca Núria Vega.

La decisió sobre on s'instal·larà el supermercat encara no està presa, ni de bon tros. I no només perquè el lloc sigui important a l'hora de trobar els clients. La disponibilitat de locals també condiciona l'elecció. De moment han sondejat alguns locals municipals, però al ser de lliure concurrència estan subjectes a concursos públics, cosa que podria retardar l'obertura. "Treballem per obrir el 2020 i potser ens haurem de plantejar buscar altres llocs", reconeix Campo. La superfície del local també condicionarà la mida de la cooperativa perquè a més metres quadrats, més socis caldran per fer quadrar els números.

Més informació
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?