Fira de Barcelona tanca un any “extraordinari” i no preveu que les protestes passin factura

El president de la institució, Pau Relat, ha fet una nova crida al diàleg per resoldre el conflicte polític català

Fira de Barcelona tancarà un exercici “extraordinari” amb uns ingressos de 215 milions d’euros, un 12% més del que estava pressupostat i un 15% més que el 2017, un any més comparable que el 2018 pel nombre i tipus de fires. Tot i això, els resultats econòmics de Fira són un 2,4% superiors als de l’any passat, quan ja va assolir una fita històrica. “Ha sigut un any extraordinari i malgrat que els comptes només estan tancats fins al setembre, els nostres càlculs mostren que tancarem amb xifres molt positives”, ha explicat el director general de Fira de Barcelona, Constantí Serrallonga.

“Ha sigut un any extraordinari i malgrat que els comptes només estan tancats fins al setembre, els nostres càlculs mostren que serà un exercici amb xifres molt positives”, ha explicat el director general de Fira de Barcelona, Constantí Serrallonga. “L’octubre va ser un mes complicat i evidentment les protestes no són el millor entorn per celebrar congressos”, ha reconegut. “Han sigut congressos molt bons i no sabem si haguessin pogut ser extraordinaris”. Respecte a la planificació de l’any 2020, Serrallonga ha assegurat que les protestes no han tingut cap incidència.

Tot i la línia positiva dels últims anys, el president de Fira de Barcelona, Pau Relat, ha fet una crida a totes les administracions perquè engeguin un procés de diàleg efectiu per garantir l’estabilitat política i social a Barcelona i Catalunya, dos elements imprescindibles per garantir el creixement futur de la institució. “Ja som líders firals de l’Estat, però si volem millorar el posicionament europeu, hem de créixer en espai i oferta“, ha reconegut Relat. En aquest sentit, l’ampliació del recinte de Gran Via, que el 2024 guanyarà 60.000 metres quadrats, serà clau per fonamentar aquesta expansió. A més, l’assumpció de la gestió del Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB) a partir del 2021 permetrà oferir “una estratègia global de recintes firals des del Fòrum fins al Llobregat”.

Un exemple de col·laboració

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha destacat que els últims anys Fira de Barcelona ha aconseguit uns resultats magnífics “malgrat el període d’agitació social i política” que s’ha viscut des de l’octubre del 2017. Més enllà del balanç sanejat i la captació de nous salons, Colau ha destacat que Fira de Barcelona “ha jugat un paper clau per minimitzar les conseqüències econòmiques d’un conflicte polític enquistat” i és un exemple de col·laboració entre institucions de diferent signe polític. “No cal pensar sempre el mateix, sinó ser capaços de treballar plegats”, ha insistit l’alcaldessa.

La consellera d’Empresa, Àngels Chacón, i l’alcaldessa de l’Hospitalet, la socialista Núria Marín, s’han expressat en la mateixa línia i han celebrat la cooperació entre polítics i governs de diferents colors. Chacón ha recordat que la “defensa dels drets i de l’economia productiva han de ser compatibles”. El president de la Cambra de Comerç, Joan Canadell, ha aprofitat el clima de concòrdia per demanar l’Ajuntament i a la Generalitat que aprovin pressupostos al més aviat possible. “La realitat és tossuda i el moment complex que vivim no ha perjudicat l’economia tant com preveien alguns“, però ha reconegut que cal més tranquil·litat institucional per aprofitar el potencial d’un país que “s’ha acostumat a treballar enmig de la inestabilitat”.

El nou recinte de Gran Via

L’ampliació del recinte firal de Gran Via, que guanyarà un 25% de superfície, tindrà un impacte econòmic de 675 milions d’euros anuals entre el 2024 i el 2028, segons un estudi elaborat per l’Institut d’Economia de Barcelona (IEB) de la UB. D’aquests, 491 milions provindran directament de la creació de negoci de les empreses catalanes que hi participin, 139 milions de les despeses dels visitants i expositors i la resta de l’increment de les despeses del funcionament de la mateixa Fira. El sector serveis (62%) serà el principal beneficiat, seguit de la indústria (32%).

A més, es preveu la creació de més de 5.000 llocs de treball a jornada completa cada any, que suposaran 163 milions d’euros anuals en concepte de sous i una recaptació mitjana de 129 milions per l’erari públic. La construcció del nou recinte tindrà un impacte de 211 milions addicionals i permetrà la creació de 1.500 llocs de treball extra. 

Nou comentari