Gabriel Jené: "Els comerços emblemàtics s’han d’actualitzar o acabaran tancant tots"

El president de Barcelona Oberta i de La Mallorquina repassa l'actualitat del comerç barceloní després d'uns mesos convulsos

El president de Barcelona Oberta, Gabriel Jené, té més de tres dècades d’experiència al capdavant de la seva empresa familiar, La Mallorquina, i coneix com ningú l’esforç que costa transformar un negoci fundat el 1947 per adaptar-lo als nous temps. Després d’uns mesos convulsos, la tranquil·litat ha tornat als carrers de Barcelona i és un bon moment per repassar els principals reptes que hauran d’afrontar el comerços de la ciutat en els pròxims anys.

El turisme de compres ha crescut un 18% a Barcelona, però encara està lluny de les grans ciutats. Hi ha molt camí per recórrer en aquest sector?
Hem de recuperar part del turisme internacional que s'ha perdut en els últims anys. Turistes coreans, japonesos, xinesos i mexicans venien molt més que ara, mentre que els europeus han ocupat el seu lloc.

Com es recupera aquest turista internacional d'alt poder adquisitiu?
Sobretot fent promoció en origen perquè els grans operadors turístics posin Barcelona al mapa com a destí de compres. També cal fer que passin coses a la ciutat. El Mobile World Congress, la Fórmula 1 o la Champions són esdeveniments únics que repercuteixen en el comerç i la restauració. Són activitats permeables a qualsevol classe de turisme i, com que no tothom pot venir a Barcelona només a comprar, és vital que hi hagi tantes activitats.

Un dels vostres associats, Barna Centre, es queixava fa uns mesos que el turisme que passa pel Gòtic mira molt i compra poc...
En el cas del Gòtic hi ha molts factors que influeixen. Hi ha carrers, com el Portal de l'Àngel, que s'han convertit en monocultius de comerços globals. Ara mateix hi ha molt poca oferta que sigui diferent de la que pots trobar a qualsevol altre eix o centre comercial. La globalització crea còpies exactes a moltes cantonades de la ciutat i això perjudica molts eixos que fins ara tenien la capacitat de diferenciar-se a través de comerços singulars.

Gabriel Jené: "La globalització crea còpies exactes a moltes cantonades de la ciutat"

El passeig de Gràcia corre el risc de convertir-se en un carrer monocultiu?
Totes les ciutats del món tenen un carrer com el passeig de Gràcia, on hi ha una diversitat de rètols de marques internacionals de luxe, però també moltes altres botigues. La diferència és que el passeig de Gràcia té una mixtura de comerços molt més gran: hi ha dos o tres restaurants amb estrella Michelin, la Pedrera, la Casa Batlló... És veritat que sempre hi ha el risc de colonització de certes marques i per això fa temps que reclamem la implantació de les àrees de promoció econòmica, que ens donarien més llibertat per autogestionar-se.

El tancament del restaurant Samoa pot anticipar un canvi en aquesta mixtura d'usos?
No anticipa res, simplement exemplifica la transformació que fa molt temps que es viu. Amb Vinçon va passar el mateix, amb Furest, el Bulevard Rosa... Hi ha empreses que tenen capacitat de suportar el lloguer al passeig de Gràcia perquè ho compensen amb l'activitat d'altres establiments i hi ha empreses que no poden. A molts dels nous inquilins tampoc els van tan bé i sovint no compensen amb vendes l'elevat preu del lloguer.

El president de Barcelona Oberta, Gabriel Jené, al seu despatx de plaá Universitat / Jordi Play

El president de Barcelona Oberta, Gabriel Jené, al seu despatx de plaá Universitat / Jordi Play

Els establiments emblemàtics estan condemnats a tancar perquè no poden seguir el ritme?
Hi ha dues qüestions a tenir en compte: la viabilitat del negoci i la singularitat comercial. Quan les vols ajuntar, algú ha de pagar la festa. Una altra cosa és que la ciutat tingui la capacitat de crear negocis singulars sense necessitat de tenir 150 anys d'experiència. Es tracta d'oferir coses diferents al client, que no les trobi enlloc més, com podria ser el cas d'Etnia Barcelona, una botiga emblemàtica que hi ha davant de Santa Maria del Mar que no fa tant que ha obert.

És una qüestió de nostàlgia el que ens fa lamentar la pèrdua d'aquests comerços centenaris?
Els comerços emblemàtics s'han d'actualitzar o acabaran tancant tots. Si no és viable, o es trasllada a un lloc on ho pugui ser o haurà de tancar. Si s'acaba traslladant, els elements ornamentals que el feien singular s'han de conservar, això sense cap dubte. Preservar el comerç tradicional és important, però hi ha amenaces molt més greus, com el comerç en línia, que no només faran tancar els comerços emblemàtics, sinó que poden perjudicar tothom. Quants emprenedors podran oferir coses singulars si per sobre hi ha aquests gegants que s'ho mengen tot?

I com es capgira això?
És un canvi estructural. El sistema cada vegada ofega més i per això molta gent reacciona en contra i té cada vegada més actituds antisistema. Però al mateix temps la majoria de gent no fa res. Es queixen que tanca la camiseria Xancó, però després les camises les compren al Zara o a l'H&M. I passa el mateix amb els llibres, la roba d'esport... Fa molta pena, però si el negoci no funciona, no funciona.

Quines previsions teniu per les rebaixes d'enguany?
Tenim bones previsions, però cal veure quan es desinflaran. Normalment comencen molt fortes i a vegades una setmana després ja decauen les vendes, però aquest any és possible que s'allarguin una mica més perquè el dia 7 era dimarts i l'efecte cap de setmana és important. El Nadal tampoc ha anat malament. Veníem d'uns mesos catastròfics pels aldarulls de l'octubre però, malgrat el mantra que no s'havia de baixar al centre pels talls i les protestes, tot s'ha normalitzat i la campanya ha funcionat bé.

Gabriel Jené: "Veníem d'uns mesos catastròfics pels aldarulls de l'octubre però tot s'ha normalitzat"

Com afecta el comerç la batalla per qui comença abans a fer rebaixes?
Depèn molt del sector i de la capacitat que tinguis per controlar el marge comercial. Estem instal·lats en unes campanyes on el factor preu és constant des de l'inici de la temporada d'hivern. Tothom té capacitat per fer promocions, però el que té una incidència real és la capacitat que tenen ara els clients de comparar preus en línia. Ja no es tracta de què fa la botiga del costat, sinó que competeixis amb preus de tot el món. La irrupció de les rebaixes permanents que suposen els outlets també ha canviat molt el panorama.

Ara ja s'encadena el 'Black Friday', amb la campanya de Nadal i després les rebaixes, que cadascú fa quan vol. No hi ha una saturació de compres?
El preu afecta el consumidor, que està disposat a comprar quan entén que li és favorable. El Black Friday canibalitza molt el pont de la Constitució, que acostumava a ser un pont característic per fer les primeres compres, però després la campanya de Nadal sempre funciona perquè el client sap administrar els diners que vol gastar-se.

Hi ha molt debat sobre l'ampliació d'horaris, pensant sobretot en els turistes, però les dues grans associacions de comerç no us acabeu de posar d'acord. Hi ha un terme mitjà?
Les diferències que tenim amb altres associacions tenien sentit fa quatre o cinc anys, que el comerç en línia no tenia la presència que té ara. Avui dia el terme mitjà entre obrir molts dies o no obrir és precisament comprar en línia i això ens afecta tots. Un cop està en joc aquesta variable, que no es veu influïda pels horaris, ens hem d'adaptar ràpidament perquè aquesta demanda no s'escapi cap a un canal de venda que no es convé a ningú.

Gabriel Jené també és CEO de La Mallorquina, oberta el 1947 / Jordi Play

Gabriel Jené també és CEO de La Mallorquina, oberta el 1947 / Jordi Play 

Però tot i l'amenaça dels comerços en línia segueix sense haver-hi una posició definida...
Cal ser curosos perquè una obertura generalitzada pot afectar a les botigues més petites i pot desplaçar la demanda interna, però és important recordar que hi ha un factor turístic que s'ha de tenir en compte. I el seu comportament és molt senzill: si no està obert, no compra. I no hi ha segona oportunitat perquè marxa. Estem perdent oportunitats per al conjunt de la ciutat.

S'ha d'apostar pel turisme de qualitat, com defensen els hotelers i els restauradors?
Barcelona ha de ser sostenible des del punt de vista turístic i perquè aporti valor, el turisme no pot funcionar a base de borratxeres a les platges i de festes nocturnes. És evident que la classe de turisme marca la classe de ciutat i, si Barcelona aposta per atraure viatgers amb un alt poder adquisitiu que valora la infraestructura cultural de la ciutat, això acaba revertint en la seva economia i el benestar dels ciutadans, ja que es creen nous llocs de feina, es paguen més impostos i contribueix a millorar la qualitat de vida.

Gabriel Jené: "Barcelona aposta per atraure viatgers amb un alt poder adquisitiu"

L'Ajuntament us va convocar fa uns dies per parlar de la campanya de Nadal de 2020. Quins plans hi ha?
L'objectiu és redefinir el model de gestió del Nadal a la ciutat. No podem acabar abocant el Nadal a la bona voluntat i les aportacions de les associacions de comerciants, ja que al final sempre paguen els mateixos i els més insolidaris –les grans cadenes, les entitats financeres– són aquells que més se'n beneficien. És un model injust i, per tant, cal canviar-lo. Les associacions comercials han de seguir jugant un paper important, però no pot ser el del ximple de la pel·lícula. La ciutat té un gran potencial i es poden buscar maneres alternatives de finançar-se com podria ser un patrocini.

Però això no vol dir vendre's?
Un patrocini ens permetria obtenir molts més recursos i fer un Nadal a l'altura de la ciutat. No només al centre, sinó també als barris. Tots els eixos comercials es beneficiarien d'un programa així. Les empreses ja utilitzen les façanes d'edificis en rehabilitació per fer publicitat. I no vol dir que patrocinar una façana del passeig de Gràcia impliqui fer-la més maca, sinó que aquests diners es poden destinar a millorar una paret mitgera al Carmel. Es tracta d'aprofitar l'atractiu de la ciutat i els recursos privats per millorar la gestió de l'enllumenat.

La fira del Port Vell és el camí per recuperar l'esperit nadalenc que tant reivindiqueu?
És l'altre vessant del canvi radical que necessita Barcelona. S'ha de fer un Nadal sense complexos perquè és el màxim exponent cultural i religiós de la nostra societat. És un format que el gaudeixen tant creients com no creients. Més enllà que el pessebre de la plaça Sant Jaume sigui més o menys bonic, s'ha de poder celebrar el Nadal tal com és, sense ofrenes al solstici d'hivern ni invents estranys. Això no vol dir que sigui un Nadal ensucrat o massa florit.

Creu que Barcelona ha de competir amb ciutats com Vigo o Madrid per atraure turisme nadalenc?
En absolut. A Barcelona fem les coses molt bé durant tot l'any i no hem de convertir el Nadal en el gran aparador per al turisme. És important pensar en el turisme, en un gran espectacle de llums que tingui certa difusió internacional, però el Nadal és per Barcelona i els barcelonins. No calen més motius per atraure visitants, el que cal és actualitzar les festes.

Més informació
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?