Enric Crous (Barcelona, 1947) és conseller delegat de Cacaolat i candidat a la presidència de la Cambra de Comerç de Barcelona. Les eleccions camerals ja tenen data: 8 de maig de 2019. I es faran per vot electrònic. Al currículum de Crous hi ha una llarga trajectòria empresarial al capdavant de Fira Barcelona, Mercabarna, Damm i ara també Cacaolat. “Dirigir no és una ciència sinó un art”, assegura. Rep VIA Empresa a Tuset amb Diagonal, a pocs metres de la seu de la Cambra de Barcelona, per parlar de fair play, “rejovenir i feminitzar”, la gestió de les infraestructures, la conspiració público-privada, el Joc de Trons de la Fira de Barcelona, les filtracions… Acabem amb un minut per demanar el vot als 400.000 potencials electors de la Cambra, però comencem amb un lema molt particular.
El seu lema és “Dels Nostres”. Qui són els nostres?
La gent corrent: autònoms, petites, mitjanes i grans empreses. Jo no soc res especial, un més dels nostres.
Les eleccions camerals ja tenen data: 8 de maig. Per què vol ser president de la Cambra de Barcelona?
El 8 de maig és una mica tard i espero que no s’enganxin amb les municipals. Són eleccions empresarials i no s’han de barrejar amb la política. Em presento perquè em fa il·lusió i amb vocació de servei en moments econòmics, socials i polítics complexos. Puc ser útil per la meva notable experiència en el món del comerç i la indústria. He treballat en el sector públic i privat. Conec la Cambra i la Fira de Barcelona. Vull fer un servei a la meva ciutat i al meu país dels quals estic profundament enamorat. No canviaré mai de residència, ni boig.
Què ha après com a alt càrrec de Fira, Mercabarna, Damm i Cacaolat?
Dirigir no és una ciència sinó un art. A les escoles de negoci pots aprendre la tècnica, però després has de saber torejar la feina. Tota la vida m’he envoltat d’un bon equip i he tingut dos lemes importants: no he tolerat mai que ningú posés la mà al calaix i he sigut lleial alhora que exigia lleialtat. Encara hi ha un tercer que és predicar amb l’exemple. Les meves dosis de vanitat estan més que cobertes amb escreix. Vull tornar al món empresarial allò que el món empresarial m’ha donat durant molts anys.
Enric Crous: “No he tolerat mai que ningú posés la mà al calaix”
Quina relació té amb els candidats Tusquets, Masià i Torres? S’espera algun candidat més?
Pot passar. De moment, els conec a tots i tinc un enorme respecte i afecte per quasi tots ells. De forma honrada, penso que la feina de la Cambra de Barcelona la puc fer millor que ells.
Hi haurà aliances?
De moment no, però en aquesta vida no pots dir mai d’aquesta aigua no beuré. Que hi hagi quatre candidatures vol dir que la Cambra és una institució important i viva. Guanyi qui guanyi, la Cambra sortirà reforçada en el seu paper institucional.
Es considera el continuista de Miquel Valls? Quins suports té?
Conec molt bé la casa, però hi ha coses que faria diferents. No em considero un candidat continuista. En tot cas, vaig ser vicepresident de l’Antoni Negre quan presidia la Cambra de Barcelona. Tinc una molt bona relació amb l’actual president Miquel Valls però tinc una altra manera de fer i una altra idea de les coses. M’he envoltat d’un equip important que està en actiu i al capdavant de companyies, els fa il·lusió acompanyar-me i tenen temps. No tinc cap suport de cap entitat, però sí que tinc suports importants de gremis i institucions. D’aquí al 8 de maig ha de ploure molt…
Crous, aspirant a presidir la Cambra: “No em considero un candidat continuista de Miquel Valls”
A la seva llista, un 66% són pimes, un 33% són persones amb menys de 50 anys, un 33% són dones i un 43% són del territori més enllà de Barcelona.
Volem rejovenir aquesta Cambra. Això dit per mi que sóc un veterà… Però, precisament em vull barrejar amb gent jove perquè quan ho deixi es pugui fer un bon relleu. Tenim molta gent jove i moltes dones, però no per fer una quota femenina. Hem buscat dones que siguin competents i bones professionals amb els seus negocis. De dones, n’hi ha i de molt bones. I també que no sigui només una cosa del territori barceloní.
Quina relació té amb lideratge 50a50?
Parlarem. Tinc molt bona relació amb algunes d’elles i alguna d’elles pot estar allà. Prefereixo no acabar de dir noms per evitar que algú les pressioni i per aguantar la pressió ja estic jo que sóc el pal de paller. Hem de veure també com és això del vot electrònic perquè és una gran incògnita, espero que molta gent participi i que el món empresarial senti la Cambra com a seva. És un col·lectiu molt important, un òrgan de consulta obligatòria per a l’administració.
La Cambra té 400.000 potencials electors.
No està malament. Ens implicarem en tot allò que afecti el món empresarial: infraestructures, Corredor Mediterrani, gestió aeroportuària, Rodalies… Fixa’t que els millors moments de la història del nostre país són els de la conspiració público-privada. I perdona la paraula. La Fira de Barcelona és el gran èxit després que el president Antoni Negre canviés els estatuts. Quan jo era director general de Fira tenia un consell d’administració que semblava un Parlament de Catalunya en petit. Però es va dir que no es podia gestionar d’aquella forma i vam fer que hi hagués un consell format per empresaris de prestigi. Ho vam gestionar com una empresa.
Enric Crous: “Els millors moments de la història del nostre país són els de la conspiració público-privada”
Després del particular Joc de Trons català, Fira de Barcelona ja té nou president: Pau Relat.
Sense ser president de res, sóc la persona que més anys he estat vinculat a la Fira de Barcelona. La meva primera vida ha estat Damm, perquè és on he estat més temps. Però la Fira és un gran aparador, una llotja, un mercat… La Fira és un gran honor, m’ho ha donat tot i he procurat ajudar a tots els directors generals tant com he pogut. L’èxit també és seu i vull pensar que modestament hi he contribuït.
Miquel Valls va patir el buit dels vuit consellers de la Fira de Barcelona, vostè entre ells.
Tot en aquesta vida és millorable. En una institució com la Fira, tots hi hem anat amb vocació de servei i els consellers no cobren. Quan s’ha de consensuar i fer una renovació, no pot ser que es filtrin noms. Això és del que em queixo. No entro a discutir qui filtra o no perquè quan el periodista escriu és perquè algú li diu. La pregunta és qui. És molt fotut que jo m’adoni pel diari que m’han posat una bola negra. S’han posat noms a la picota de magnífics professionals que no calia.
La Cambra ha reclamat per activa i per passiva una millor gestió i complir amb la inversió en infraestructures. Però, no hi ha manera…
La Cambra no té la facultat d’iniciar aquestes infraestructures. Però, la seva feina sí que pot ser pressionar, insistir i fer-se pesada fins que se n’adonin que les infraestructures no són un capritx de la Cambra, sinó una necessitat imperiosa de país. És una vergonya que encara estiguem discutint com ha de ser el Corredor Mediterrani a hores d’ara. Vull posar els punts sobre les is des de la Cambra de Barcelona.
Enric Crous, en un moment de l’entrevista amb el Via Empresa / Àngel Bravo
Una primera i: “La participació a les eleccions del 2010 va ser de l’1,8% del cens electoral, del qual el TSJC va considerar nul el 100% del vot emès per correu postal i només un 9,2% va votar de forma presencial”.
Intentaré utilitzar mitjans de comunicació, cambres actuals i administració per fomentar la participació i promoure el vot electrònic. La gent ha de saber que pot votar perquè allò que passi a la Cambra és responsabilitat seva. Hem d’aconseguir un percentatge alt per guanyar legitimitat. A vegades penso que la Cambra és una gran desconeguda perquè potser no hem estat capaços d’explicar quins serveis pot donar a petites i mitjanes empreses.
“Per què a alguns els molesta tant la renovació democràtica de les institucions?”, es preguntava a Twitter.
Algú s’ha molestat per la meva presència en tot plegat. Tota la meva vida he estat partidari del diàleg, no tinc enemics, no sóc polèmic i l’única cosa que he fet és pencar, pencar i pencar. Si molesta algú… No aspiro a fer que això sigui un trampolí per a cap altra cosa. A aquestes alçades ja no sé quin és el següent trampolí.
Si deixa Cacaolat… Amb quina empresa es presentarà a les eleccions?
Vaig decidir que no em presentava ni per a Damm ni per a Cacaolat. Aquest és un projecte de quatre anys com a mínim. Prefereixo presentar-me amb una companyia de les que sóc accionista, no diré quina perquè tampoc vull donar tantes pistes.
Enric Crous: “Algú s’ha molestat per la meva presència a la Cambra”
Un altre dels objectius és separar la política de la Cambra. O la Cambra de la política.
Espero que no es barregin. En el nostre programa parlem d’empreses i de com volem que Barcelona sigui un pol d’atracció per a empreses i talent. Si això és fer política, fem política però no política de partits. Procurarem tenir les millors relacions amb tots els polítics i quan hi hagi una cosa que perjudiqui el món empresarial, ho direm. No sé si la gent de la meva llista tenen carnets de partit, no ho he preguntat. Només l’equip de futbol. [Riu].
La Cambra acaba de donar la Medalla d’Honor a Àngel Gozalo, responsable de la Guàrdia Civil a Catalunya, després de l’1 d’Octubre.
Si de mi depèn, no es polititzarà. Ni en un sentit ni en un altre. Això s’hauria pogut fer millor.
La Cambra té problemes de finançament o representació?
En pot tenir de finançament però no de representació. La Cambra té el paper institucional que li dóna la llei de Cambres d’Espanya i per tant, és un òrgan consultiu. Una altra cosa és que les administracions no facin cas d’allò que diem… Però, serem tenaços. Des del punt de vista financer, les Cambres ja no són el que eren… Quan hi havia una quota obligatòria, les Cambres eren una màquina de repartir diners. Avui, ha de gestionar també infraestructures, serveis i procurar que no siguin competència de les empreses inscrites. Serveis de la Cambra com l’arbitratge poden contribuir molt a les empreses. S’estalvien temps i diners.
[r:1]
“La Cambra actual no representa autònoms, pimes, ni grans empreses”, assegurava José Maria Torres en una entrevista a VIA Empresa. Hi està d’acord?
Entre els membres de ple que hi ha a la Cambra, hi ha grans, petits i mitjans. Són representatius o no? Són aquells que es van presentar a les eleccions i van sortir d’un procés electoral. Són empreses i estem intentant construir una candidatura d’empreses representatives de cada sector.
L’Agrupament de Botiguers i Comerciants de Catalunya que representa fins a 34.000 botigues explicaven a VIA Empresa que no tenen veu a la Cambra.
A la nostra candidatura en tenen i en tindran. La representació del comerç és molt representativa per a nosaltres.
Minut final: Per què l’haurien de votar els electors de la Cambra?
Bona pregunta. Tot allò que he fet els últims anys és públic i notori. També hi ha hagut fracassos… No tot a la vida m’ha sortit bé. Tinc una trajectòria professional correcte, tinc experiència, conec l’administració, el comerç, la indústria i m’estimo la meva ciutat i el meu país. Em fa il·lusió i tindré temps per fer-ho. Si això no és suficient, que no em votin… El meu ego està més que superat i la meva presidència no serà presidencialista sinó participativa.
