El debat sobre la gestió de l’aigua té moltes vessants i fins ara el govern d’Ada Colau l’havia centrat fonamentalment en què l’Administració absorbís la concessió metropolitana vigent de l’empresa Aigües de Barcelona. Una guerra que els comuns van perdre als tribunals però que han mantingut com a relat polític. Aquest divendres el regidor de Transició ecològica, Eloi Badia (BComú), ha exhibit una posició més flexible amb la col·laboració público-privada en un debat organitzat per alcaldes.eu, on ha obert la porta a un model de titularitat pública que comportés a posteriori una important externalització a privats.
La defensa d’aquest híbrid, a més, ha coincidit amb la presència a l’acte d’una concessionària privada d’arrels valencianes que fa anys que intenta incrementar els contractes a Catalunya. Un dels ponents era el director general d’Aigües de Catalunya, filial d’Aigües de València, que ha aprofitat per apropar posicions amb el govern Colau. Lluny dels xocs dialèctics dels darrers anys per la gestió de l’aigua, l’empresa ha exhibit sintonia amb el relat dels comuns i ha afalagat al regidor en diverses intervencions.
“No hi ha cap dubte que la governabilitat [de la gestió de l’aigua] ha de ser pública, però a l’hora de desenvolupar tecnologia, dessaladores i infinitat de plantes pot haver-hi un sector privat professionalitzat que coneix i té l’última tecnologia i que pot tenir un paper rellevantíssim”, ha defensat Badia. Fins i tot ha quantificat quin volum pot suposar aquesta gestió privada sota governança pública: “Puc tenir gestió pública però de ben segur que el 40-50% del meu pressupost l’estaré licitant i estaré generant una economia de petites i mitjanes empreses que viuran d’aquesta gestió pública”. “Donar aquest joc és molt sa”, ha reblat.
En aquest sentit, ha citat el cas de la privatització del Canal d’Isabel II de Madrid, que va aixecar les crítiques de “tot d’empreses que vivien d’aquella gestió” pública. Aplicar aquest sistema mixt a Barcelona portaria a una important paradoxa: després d’afrontar amb diner públic un rescat milionari de la concessió per obtenir la titularitat del servei, l’administració podria tornar a posar en mans privades gran part de la gestió i el pressupost. En definitiva, una doble despesa pública per aconseguir un servei que seguiria sent público-privat a la pràctica.
Badia ha suavitzat el seu to habitual sobre la dicotomia públic/privat: “Les concessions a perpetuïtat són un model caduc i per tant hem d’anar cap a concessions curtes, i hi ha moments que trobarem gestió pública i altres en què trobarem gestió privada. De fet hi ha molts estudis que parlen d’un pèndol“, ha sostingut. Així, aquesta vegada ha circumscrit la crítica a “les concessions maratonianes a 50 anys” i la “sobrejudicialització” i “segrest” de les decisions dels plenaris municipals, en clara referència a la batalla perduda a la capital. També ha reivindicat “un canvi normatiu” per “garantir” que “es deixi actuar als ajuntaments” que apostin per “provar l’aventura de la gestió directa”, evitant-los així haver de sotmetre’s als tribunals.
El director general d’Aigües de Catalunya, Marc Pifarré, ha fet equilibris per defensar alhora el rol de les empreses privades i donar la raó a Eloi Badia. Ha emfatitzat “les oportunitats que hi ha per davant” i ha afavorit un canvi de terminologia, parlant de “gestió directa i indirecta” en comptes de “pública” o “privada”. Aquest llenguatge donaria molt més marge d’encaix a les externalitzacions de serveis bàsics que estiguin oficialment en mans municipals. “Ens declarem agnòstics sobre el model [directe o indirecte], és un error avantposar la gestió directa perquè cada municipi és un món i no hi ha una regla d’or”, ha dit, diplomàtic.
L’interès d’Aigües de València pels comuns ja va transcendir aquest gener, en filtrar-se una conversa gravada per ordre judicial en el marc del cas Voloh contra l’independentisme. En la trucada interceptada entre el número 2 de l’empresa, Jesús Civera, i el president de la filial Aigües de Catalunya, David Madí, van sorgir diversos noms de dirigents dels comuns, com Eloi Badia (BComú) i Jéssica Albiach (ECP), a través dels quals intentar guanyar-se el favor d’Ada Colau per entrar d’alguna forma al mercat metropolità. Albiach, a més, havia coincidit breument en un parell de feines –el diari Levante i el gabinet de comunicació de Francisco Camps– amb personal de la cúpula d’Aigües de València.
