La victòria a la Cambra obre la porta de les grans institucions econòmiques a l'independentisme

L'entitat té molta influència a la Fira, a Turisme de Barcelona i té presència a les grans infraestructures com el port i l'aeroport

El triomf independentista a les eleccions a la Cambra de Comerç de Barcelona, confirmat aquest dilluns a la nit per la junta electoral, no només és una victòria amb una forta càrrega simbòlica que ha agafat a contrapeu l'establishment, sinó que, a més, permetrà que la candidatura promoguda per l'ANC entri de ple en multitud d'institucions econòmiques catalanes on l'ens té una gran influència. Fira de Barcelona, Turisme de Barcelona, el Consorci de la Zona Franca, el Port i l'Aeroport són algunes de les institucions on la Cambra de Comerç pot nomenar representants i fins i tot participar en els seus òrgans de govern.

La cara de sorpresa de propis i estranys quan el secretari general de la Cambra, Xavier Coronas, va anunciar que la candidatura independentista s'havia emportat 31 dels 40 escons en joc era el reflex de tot el que estava en joc aquella nit. La Cambra és una institució que fins fa unes setmanes era pràcticament desconeguda per la gran majoria de barcelonins –empresaris o assalariats–. El cert és que es tracta d'un actor molt més rellevant del que sembla a l'hora de definir polítiques econòmiques i marcar el discurs empresarial envers les necessitats d'infraestructures del teixit productiu català.

Més info: La candidatura independentista arrasa en les eleccions a la Cambra de Comerç

Un pressupost milionari

A més de la seva funció representativa i de lobby, la Cambra de Comerç de Barcelona gestiona un pressupost anual de 18,6 milions d'euros, una xifra molt important que prové de serveis a empreses i patrocinis diversos (60%). Una part d'aquests diners –com a mínim un milió– prové de les aportacions de les grans empreses, que s'han compromès a pagar un mínim de 75.000 euros anuals per aconseguir un dels 14 escons de pagament que preveu la nova legislació sobre cambres de comerç, i que ara es trobaran amb un òrgan governat inesperadament per l'independentisme. La resta de fons els aporten les administracions públiques per finançar programes i projectes de la Cambra.

Després de la victòria de la candidatura independentista també caldrà veure la reacció de la resta de cambres de fora de Catalunya, ja que en l'actualitat la Cambra de Comerç de Barcelona té la vicepresidència segona de la Cambra de Comerç d'Espanya i una de les vicepresidències de l'Associació Europea de Cambres de Comerç i Indústria.

Pau Relat, nou president de la Fira de Barcelona / ACN

Pau Relat, nou president de la Fira de Barcelona / ACN

La Fira i Turisme de Barcelona

La Fira de Barcelona i Turisme de Barcelona són les dues institucions on la Cambra té més pes a l'hora de prendre decisions. En el cas de la Fira, és la Cambra qui proposa al president del consell d'administració, tot i que sempre és una decisió consensuada para la Generalitat i l'Ajuntament, que tenen una representació paritària a l'ens firal. L'actual president, Pau Relat, va ser nomenat després de moltes negociacions a tres bandes i finalment es va optar pel conseller delegat de MAT Holding i vinculat a FemCat, una associació d'empresaris sobiranistes, tot i que mai ha dit clarament que sigui independentista sí que és una persona pròxima al dret de decidir.

Per la seva banda, Turisme de Barcelona, participat per l'Ajuntament i la mateixa Cambra, és la principal entitat de promoció de Barcelona com a destinació turística. El consorci consta de dos consells, el general i l'executiu. Al consell general, la Cambra nomena 12 dels 26 vocals i el seu president en té la vicepresidència primera. Pel que fa al comitè executiu, que actualment està encapçalat per Joan Gaspart per delegació de l'actual president de la Cambra, Miquel Valls. La presidència de la Cambra també dona dret a un seient al Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB).

Vista aèria de les terminals de contenidors del Port de Barcelona / Puertos del Estado

Vista aèria de les terminals de contenidors del Port de Barcelona / Puertos del Estado

Infraestructures i grans empreses

La influència de la Cambra no s'acaba aquí i també té presència a desenes de consells d'administració i entitats de tota índole, entre ells els de l'Autoritat Portuària de Barcelona (APB), que gestiona el port. També participa, juntament amb l'Ajuntament, la Generalitat i Aena al Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries (CDRA), l'ens que promou l'arriba de noves connexions intercontinentals amb base a l'Aeroport de Barcelona-El Prat. A més, és propietària de la consultora Gestió i Promoció Aeroportuària (GPA), que entre altres activitats elabora els informes tècnics per al CDRA.

Entre les grans empreses on la Cambra té representació destaca la Fundació Bancària La Caixa, que gestiona l'Obra Social i és propietària del 100% de CriteriaCaixa, que agrupa totes les participacions bancàries i industrials de l'entitat, com CaixaBank (40%), Naturgy (24,4%) o Saba (50,1%). El patronat de la fundació, el principal òrgan de govern, té un seient reservat per a una de les entitats fundadores, que l'ocupen de manera rotatòria. Segons els estatuts, el pròxim any li tocaria el torn a la Cambra de Comerç, que ocuparia el seient durant dos anys.

Més informació
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?