El consorci CONGIAC defensa l’adjudicació directa de l’aigua malgrat els advertiments del TSJC

L'entitat, que agrupa 25 ajuntaments, celebra un nou acte en defensa d'un model qüestionat per la justícia

El Consorci per a la Gestió Integral d’Aigües de Catalunya (CONGIAC), que agrupa 25 ajuntaments catalans, ha convocat un acte aquest dilluns de la mà de l’Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública (AMAP) en defensa del seu model de gestió del subministrament. Es tracta d’un sistema d’adjudicació de serveis de forma directa a l’empresa pública GIACSA a través del Consorci CONGIAC, que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha advertit que és un frau de llei.

El TSJC ha declarat, en dues sentències, que el sistema CONGIAC-GIACSA és contrari a dret des del punt de vista de l’aplicació de la normativa en matèria de contractació pública i ha manifestat que vulnera el principi de lliure competència. L’empresa pública GIACSA està formada pel propi consorci i també per les empreses públiques d’aigua dels cinc ajuntaments que van crear el CONGIAC: Aigües de Manresa, Aigües de Mataró, Aigües del Prat, Reus Serveis Municipals i Aigües de Vilafranca. 

El TSJC va dictaminar que no és legal adjudicar un servei a GIACSA a través del CONGIAC perquè “no es pot considerar un mitjà propi de l’ajuntament”, ja que ni té mitjans per prestar el servei ni l’ajuntament pot exercir un control directe. La sentència explicita que aquesta adjudicació directa sense licitació vulnera els principis d’igualtat i de transparència i considera que és un “intermediari” destinat únicament a obviar la concurrència competitiva. Així, el tribunal assenyala que la gestió de serveis públics en localitats petites acaba canalitzada a les empreses accionistes de GIACSA –que pertanyen a municipis més grans–. Per tant, conclou que no és una modalitat de gestió directa del servei i que, a més, vulnera la llei.

En aquest sentit, la promesa política d’una gestió directa del subministrament d’aigua amb l’argument de tenir més control del servei xoca amb una realitat molt diferent, perquè el sistema CONGIAC-GIACSA allunya de l’ajuntament i de la ciutadania la capacitat de decisió efectiva.  Sobretot per als municipis petits que no són fundadors ni accionistes de GIACSA: com que els ajuntaments deleguen la seva competència al Consorci, és aquest organisme qui passa a exercir el control operatiu, tarifari i regulatori del servei. 

La Cámara de Concesionarios de Infraestructuras, Equipamientos y Servicios Públicos (“CCIES”) també ha qüestionat aquesta fórmula d’adjudicació i l’ha denunciat davant de l’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO). L’associació empresarial estatal considera que el sistema suposa una pràctica anticompetitiva, basada en un entramat de relacions jurídiques per mitjà del qual les empreses accionistes de GIACSA acaben gestionant l’aigua de municipis de poca població sense haver guanyat cap concurs públic.

Nou comentari