L’Instituto Coordenadas de Gobernanza y Economía Aplicada ha assenyalat que les últimes estadístiques de cítrics amb malalties procedents, principalment, d’importacions de Sud-àfrica i l’Argentina han disparat les alarmes en tot el sector frutícola espanyol per l’elevat risc fitosanitari que suposa i l’impacte econòmic directe, agreujat en les actuals circumstàncies, que pot tenir sobre el sector agroalimentari essencial per a Espanya i clau en les seves exportacions.
La Unió Europea ha d’incrementar els controls sanitaris en els punts d’entrada d’aquestes mercaderies i aplicar una política de reciprocitat en els protocols sanitaris aplicables als cítrics procedents de fora de les fronteres comunitàries, assenyala el grup d’experts de l’Instituto Coordenadas que ha analitzat aquest context.
“L’actual situació és insostenible. Mentre que als cítrics espanyols se’ls exigeixen durs controls sanitaris per a sortir a l’exterior, a tercers països se’ls eximeixen d’aquests controls per a vendre a la UE”, conclou l’anàlisi dels experts sobre la situació del comerç de cítrics entre la UE i tercers països, que revela un desequilibri “insà” entre les exigències als productors comunitaris i les que aplicar a tercers països.
Els cítrics intervinguts infectats ha crescut de manera exponencial en els últims mesos, segons les dades estadístiques de la Unió Europea que recopila l’Instituto Coordenadas.
El nombre de deteccions, pel que fa als cítrics, va ascendir en l’últim exercici passat un 260%, en pujar de 13 en 2018 a 34 en 2019. Segons aquestes estadístiques, només el mes de juny de 2019 el nombre de detectats de l’anomenada ‘taca negra’ (Phyllostita citricarpa) ha estat de 32 en llimones originàries de l’Argentina, i una intercepció de ‘taca negra’ en llimones originàries de la Xina.
A més, s’han detectat altres organismes nocius també en llimones originàries de l’Argentina, i tres de la denominada ‘falsa arna’ (Thaumatotibia leucotreta) en taronges originàries de Sud-àfrica.
És evident, indiquen els experts convocats per l’Institut, que les instàncies europees no estan aplicant les mesures suficients i que les que existeixen no són eficients. En concret, Sud-àfrica va argumentar, perquè li llevessin les mesures d’emergència en origen per ‘taca negra’, que la malaltia no podia establir-se en les zones de cultiu de cítrics dels països mediterranis, “alguna cosa que s’ha comprovat que manca de veracitat, ja que sí s’ha establert àmpliament la malaltia en països com Tunísia”.
A més, recorden que la ‘taca negra’ és una malaltia que no és present a la Unió Europea i es tracta d’una malaltia ‘cosmètica’, per la qual cosa la seva presència tindria conseqüències gravíssimes per a les plantacions nacionals.
Pel que fa a la ‘falsa arna’, els analistes expliquen que Sud-àfrica exporta obligatòriament a tots els països productors de cítrics -excepte a la UE- amb tractament de fred, un sistema que és l’únic tractament eficaç provat científicament capaç d’eliminar la falsa arna.
“En aquest cas, la Unió Europea no li exigeix el tractament de fred malgrat l’elevat i reiterat nombre de deteccions de falsa arna, donant per bons informes de Sud-àfrica que afirmen aplicar un tractament similar, però que la UE no ha donat a conèixer ni ha facilitat als principals productors del sector. Una cosa realment inconcebible”, en opinió dels analistes de l’Institut Coordenades.
EXPORTACIONS
De fet, i després de les últimes deteccions de ‘taca negra’, asseguren que l’Argentina s’ha vist obligada a suspendre des de l’1 de juliol durant 15 dies totes les activitats vinculades a la certificació d’exportació de productes frescos de llimona amb destinació a Europa. “En aquest cas, i en altres semblances, és imprescindible que tant la UE com el Ministeri d’Agricultura espanyol proporcionin una resposta més contundent i una anticipació més energica a casos com el de l’Argentina”, diuen els experts.
L’anàlisi de l’Instituto Coordenadas assenyala que és imprescindible que la Comissió Europea estableixi un protocol de tractament en fred de la fruita i controls en origen, de la mateixa manera que l’obliga a Espanya en els seus enviaments citrícoles en els protocols d’exportació.
Afirmen que aquests protocols són “durs” per a les exportacions d’Espanya a països fora de la UE i fan molt complicat aconseguir nous mercats. “Per això, tant per la seguretat fitosanitària, l’ambiental i els costos administratius, l’exigència a la UE és que reclami reciprocitat en aquests requisits”.
Els analistes recorden que la Comissió va anunciar fa un any mesures dràstiques en cas que s’arribés a una cinquena detecció, i s’ha constatat que no ha existit cap, amb les deteccions disparades per sobre de la trentena. A més, dins d’aquestes mesures no considerava el tractament en fred de totes les mercaderies que entrin en territori comunitari, un fet que posaria fre a les plagues. Per contra, a tots els cítrics de la UE que s’exporten a països no comunitaris se’ls exigeix el tractament de fred, segons indiquen els analistes.
“Aquesta situació és insostenible”, recalquen els experts de l’instituto Coordenadas, “i posa en perill a tots els productors i exportadors de taronges, llimones, mandarines i altres varietats de cítrics a Espanya i la resta de la UE“.
El sector citrícola espanyol produeix anualment entre 7,5 i 8 milions de Tm amb un valor mig estimat de més de 4.000 milions d’euros. La mà d’obra emprada en el sector dels cítrics a Espanya és de 200.000 ocupacions directes, a més de 80.000 ocupacions en les exportacions citrícoles.
En aquest sentit, Jesús Sánchez Lambas, vicepresident executiu de l’Instituto Coordenadas, assenyala que “la inoperància dels organismes europeus posa en perill la protecció fitosanitària espanyola i europea,el proveïment de 500 milions de consumidors europeus i un dels escassos pilars incolume de la nostra economia després de la pandèmia”.
“És hora”, agrega, “d’actuar i que tot el mercat funcioni amb regles homogènies sense desequilibris absurds. La prevenció d’avui evités els laments i la necessitat de recursos i ajuda a un sector que en qüestió de dies amb una infestació severa, senzillament haurà de començar de zero. No pot repetir-se el viscut en la Puglia italiana amb l’olivera en el Llevant i Andalusia amb els cítrics. Som a temps i disposem de la tecnologia. Apliqui’s amb eficàcia”.
