El lloguer a Barcelona, en revisió: entre l’1% i l’1,5% dels inquilins ja han pactat canvis

Un estudi dels agents de la propietat immobiliària constata l'inici d'una onada de modificacions de contracte, sobretot al comerç

 

Els contractes de lloguer ja s’estan començant a renegociar a Barcelona ciutat. Un estudi del Col·legi Oficial d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona (COAPI) sobre una mostra de 5.000 immobles de lloguer a Barcelona indica que entre un 1% i un 1,5% dels contractes ja han experimentat modificacions. Arrendadors i llogaters han pactat en les últimes setmanes canvis en els pagaments com a conseqüència directa de la crisi del coronavirus. Afecten sobretot als locals comercials, donat el tancament obligatori de la majoria de botigues i establiments. 

El Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida preveu una xifra “significativa” d’impagaments dels lloguers a conseqüència de la crisi del coronavirus i ha apel·lat a un acord entre inquilins i propietaris per evitar-los. Així, critica frontalment la convocatòria d’una vaga de lloguers per part d’entitats de la ciutat: “És una bestiesa i una insensatesa, perquè posen en greu perill el funcionament econòmic de la societat”, ha afirmat el gerent de l’entitat, Lorenzo Viñas, en declaracions a l’ACN. 

Per al director de Relacions Institucionals del COAPI de Barcelona, Juan José Aguilera, aquestes iniciatives estan “fora de l’ordenament i la llei”. En aquest sentit, ha destacat la importància de mantenir la “seguretat jurídica” i complir amb el pagament dels lloguers per no “trencar el mercat”. 

La Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona és més prudent i, si bé assegura que és “possible” que hi hagi un augment de la morositat, afirma que, els que acostumen a pagar regularment la renda ja s’han posat en contacte prèviament amb el propietari per intentar arribar a un acord.

El decret espanyol, una “improvisació”

Els representants dels propietaris d’habitatges també han criticat “la vaguetat i la improvisació” del Reial Decret Llei en matèria d’habitatge aprovat pel govern espanyol.  En primera instància, recorden, el decret insta els inquilins i propietaris a arribar a un acord sobre el pagament de la renda. Els arrendataris en situació de vulnerabilitat que visquin en habitatges propietat de bancs o fons d’inversió tindran una quitança del deute del 50% o bé una reestructuració d’aquesta en tres anys. En canvi, les famílies vulnerables que visquin en immobles en mans de petits propietaris podran demanar microcrèdits sense comissions ni interessos a través de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO), a retornar en 6 anys. Per a aquestes famílies, la normativa preveu una suspensió dels desnonaments durant 6 mesos.

“Ha faltat informació i concreció per part del govern espanyol”, ha criticat el director de Relacions Institucionals de COAPI de Barcelona, Juan José Aguilera. De fet, el decret no inclou cap mesura destinada al lloguer dels locals comercials, i “traspassa” al sector privat la “responsabilitat” d’arribar a un acord. La resposta ja s’està produint: “La petició de bonificacions, descomptes o ajornaments és habitual”, ha afirmat Viñas.

Qui és un gran tenidor?

Un altre punt polèmic pels propietaris del decret aprovat pel govern espanyol és la consideració de gran tenidor de tota aquella persona, física o jurídica, que disposi de més de 10 pisos o 1.500 metres quadrats de sostre. A Catalunya, entre el 85% i el 90% dels propietaris d’immobles són particulars. El directiu del COAPI ha qualificat aquesta distinció de “problemàtica i inconcreta”, ja que la normativa vigent no té en compte les diferents “casuístiques” dels propietaris. Per exemple, expliquen un propietari amb un pis i una nau industrial ja podria entrar en la categoria de gran tenidor establerta per l’Estat.

En aquest mateix sentit s’ha pronunciat el gerent de la Cambra de Propietat Urbana de Barcelona, Òscar Gorgues. El directiu ha assegurat que la mesura no té en compte la situació econòmica i financera del propietari i s’ha referit als grans tenidors com els fons d’inversió amb 100.000 o 300.000 habitatges. Davant aquesta situació, els propietaris han reclamat al govern espanyol dotar d’ajuts finalistes als ciutadans per poder fer front a les despeses, no “només” línies de finançament. “L’Estat col·labora molt poc i passa el cost de la crisi als grans propietaris”, ha manifestat Gorgues.

Nou comentari