L’arribada de la junta liderada per Joan Canadell a la Cambra de Comerç de Barcelona ha sacsejat els fonaments de la institució en molts aspectes, però segurament la contribució més important que han fet ha sigut dotar-la de l’autoestima i l’ambició necessàries per voler erigir-se com un dels principals actors econòmics no només de la ciutat, sinó de tot Catalunya. Però per fer-ho es necessiten recursos i l’equip d’Eines de País treballa des del primer dia per buscar noves maneres d’augmentar els ingressos i triplicar el pressupost. L’objectiu a mitjà termini és entrar a la primera divisió europea de cambres.
“Volem recuperar el camí perdut els últims anys i desenvolupar al màxim les nostres competències”, va dir fa unes setmanes el president de la Cambra, Joan Canadell. Era un avís per a navegants que l’empresari va fer durant la presentació del programa Catalunya 30/40, una altra mostra de la renovada ambició de l’ens, que ja no només fa estudis de conjuntura, sinó que també s’involucra –en col·laboració amb la resta de cambres catalanes– en el disseny d’un nou model econòmic per Catalunya. “Necessitem més recursos”, va insistir Canadell. Amb només uns mesos a la Cambra amb prou feines han posat en marxa la maquinària, però el full de ruta és clar.
Pressupostos ambiciosos des del primer dia
A la primera oportunitat que han tingut, Canadell i la resta de l’equip d’Eines de País han fet gala de la seva voluntat d’apuntar alt. El pressupost per a l’any 2020 serà de 22,8 milions, un 15% més que l’any anterior i un 40% superior al del 2017, però encara està molt lluny dels comptes del 2008, que van suposar una xifra rècord de 43 milions. “Cal tornar a pressupostos d’aquest nivell per fer tot el que ens proposem i poder competir amb altres regions europees”, va explicar el president. La Cambra de Comerç de Lió, per exemple, té un pressupost d’uns 60 milions d’euros, mentre que el de Milà supera els 100 milions.
El pressupost del 2020 és el “més ambiciós” possible, segons Canadell. El 15% d’augment és l’increment percentual més important dels últims cinc anys i per quantitat absoluta –tres milions d’euros més que el 2019– és el creixement més alt de l’última dècada. Tot i això, els comptes anuals queden molt lluny de les aspiracions del comitè executiu, que treballa per explorar vies per arribar als nivells d’altres cambres europees. El 2020 s’ha plantejat com “un any de transformació” perquè la Cambra senti les bases per a un futur salt d’escala que li permeti esdevenir un veritable contrapoder a Catalunya.
El canvi de llei, clau
La caiguda dels ingressos de les cambres catalanes es va consumar el 2010, quan un canvi legislatiu va eliminar el Recurs Cameral Permanent (RCP), un impost que pagaven totes les empreses en funció del seu volum de negoci i que servia per finançar bona part de les activitats de les cambres. Amb la nova llei estatal del 2014, les cambres es van quedar amb només dues grans opcions: la prestació de serveis i les aportacions voluntàries de les empreses, una part de les quals es podia condicionar a l’entrada al ple a través de les famoses cadires de plata.
Per això l’anterior president, Miquel Valls, i la seva junta van apostar per mantenir el ple de 60 vocalies, un 66% de les quals –el mínim que marca la llei– s’escull per sufragi directe. D’aquesta manera, i després de restar el 10% corresponent a les patronals (6 seients), quedaven 14 escons disponibles per vendre a les empreses que fessin una major aportació voluntària, amb un mínim de 75.000 euros per cadascun dels quatre anys que dura el mandat. Això vol dir que les 14 empreses presents al ple aporten un mínim d’un milió anual als pressupostos de la Cambra, una xifra gens negligible, però insuficient.
Una comissió de finançament
Després de les eleccions del maig, una de les primeres coses que havia de fer la nova cambra era organitzar els diferents equips de treball intern. Un dels més rellevants és, sense dubte, el de finançament, ja que treballa i es coordina amb la resta de comissions per desenvolupar les seves propostes, segons han explicat al TOT Barcelona fonts de la Cambra de Comerç de Barcelona. “Estem estudiant noves estratègies i serveis per aconseguir més fons propis, sempre lligades a les activitats de la cambra”, asseguren. En els últims mesos han fet un màster en legislació cameral per entendre què permet i què no permet la llei.
“Tenim una sèrie de funcions públiques que són obligatòries però no estan remunerades, com són l’elaboració d’estudis econòmics o tasques de representació”, indiquen les mateixes fonts. “La nova Llei de Cambres hauria de reconèixer aquestes atribucions i oferir mecanismes de compensació”. Les cambres van presentar unes al·legacions extenses al nou redactat perquè consideren que cal tenir més en compte el nou paper que juguen en el desenvolupament econòmic. Un dels caramels més cobdiciats és la internacionalització de les empreses, una tasca que ja fa la Cambra, però en competència amb moltes altres institucions com ACCIÓ, la Diputació i fins i tot ajuntaments.
“La Cambra hauria de ser un actor principal a l’hora de promoure la internacionalització de les empreses”, asseguren. “Som els únics que representem tots els empresaris sense excepció”. Per això aspiren a “centralitzar l’acció i a l’hora optimitzar els recursos”. Sens dubte, la prestació de serveis és una font important de recursos –pràcticament el 50% del pressupost anual–, però a la Cambra hi ha un debat intern perquè part d’aquesta activitat “suposa competir amb altres entitats i fins i tot amb empreses privades, així que calen altres vies”, segons va reconèixer el mateix Joan Canadell.
Les aportacions voluntàries, una opció
Les aportacions voluntàries són un bon recurs per incrementar el finançament de manera ràpida i efectiva, ja que sempre es podrien oferir certs serveis a canvi perquè no fossin a fons perdut. En el pressupost per al 2020, la Cambra ja contempla una primera partida, que oscil·larà entre els 200.000 i els 400.000 euros, procedent de les aportacions d’empreses i que en un primer moment serviran per cobrir el lleuger desfasament pressupostari que es preveu per final d’any. Així, els autònoms poden contribuir amb 60 euros, les microempreses amb 120, les pimes amb 300, 1.200 per a les empreses mitjanes i 3.600 per a les grans empreses.
“Està en mans de l’empresariat”, va matisar Joan Canadell. Si les més de 400.000 empreses que estan censades a Barcelona fessin una aportació mitjana de 100 euros, la Cambra aconseguiria 40 milions d’euros anuals i es posaria a l’altura d’altres cambres. L’avantatge que tenen les cambres de Lió o de Milà és que, malgrat estar en clar retrocés, encara tenen el recurs cameral com a font d’ingrés. A Lió, per exemple, encara recapten 18 milions d’euros anuals a través de les aportacions d’empreses, una xifra que, tot i haver disminuït un 25% des del 2016, representa gairebé un terç del seu pressupost. A Milà van més enllà i recapten 65 milions per aquest concepte. “Les aportacions voluntàries donen més independència“, va concloure Canadell.
La gestió d’infraestructures entre en escena
Una opció que es contempla amb força i que ja està recollida a l’actual llei és que la Cambra participi de la gestió de certes infraestructures. “La Cambra de Sant Feliu ja gestiona una petita part del port de la ciutat i no veiem perquè no es podrien trobar acords similars amb altres cambres”, expliquen fonts de l’ens. La fi de les concessions d’autopistes suposen una via de negoci a explorar, per exemple. La Cambra ha demostrat la seva capacitat de gestió en entitats público-privades com Fira de Barcelona o Turisme de Barcelona.
La Cambra de Lió torna a ser un mirall per l’entitat que presideix Canadell. En el seu cas, té una participació en la societat que gestiona l’aeroport de la ciutat i cada any obté uns ingressos importants –uns 15 milions d’euros en els dos últims anys– que l’ajuda a quadrar els comptes. El 2018, sense anar més lluny, aquesta aportació extra ha suposat la diferència entre registrar pèrdues o beneficis. Després d’incloure els 7,5 milions de la gestora aeroportuària, la Cambra de Lió es va apuntar un benefici de 4,7 milions, una situació similar a la d’anys anteriors.
