La metamorfosi del carrer Sant Pau delata l’escassa protecció del patrimoni comercial

La llibreria de teatre Millà il·lustra la manca de control municipal de la supervivència del patrimoni més enllà del rètol exterior

La transformació del paisatge comercial de Barcelona ha fet córrer rius de tinta. El tancament d’establiments emblemàtics ha estat un degoteig constant en la darrera dècada i els mitjans de comunicació i les xarxes socials han deixat constància de cada persiana famosa que baixava per sempre. Però, i després del tancament? Què passa amb el patrimoni comercial un cop desapareix la botiga? La protecció dels elements d’interès que contenien aquests negocis històrics o d’especial arrelament no ha estat efectiva, com demostra de forma molt visual el carrer Sant Pau del Raval.

Aquesta estreta via, d’ambient molt bohemi fa un segle, és avui una galeria de mals exemples de reconversió. Els vestigis a les façanes delaten mitja dotzena de botigues modernistes desaparegudes, que amb els anys han donat pas a un autèntic –i exitós– clúster de botigues de mòbils assequibles. La manca de control, el desconeixement de la normativa i els pedaços antiestètics han deixat un paisatge eclèctic que no encaixa ni amb l’ús del segle XX ni amb el del XXI.

Exterior de la desapareguda llibreria Millà / Jordi Borràs

Exterior de la desapareguda llibreria Millà / Jordi Borràs

El cas més cridaner és la llibreria Millà, perquè és l’últim que va tancar. S’hi van editar i vendre llibres de teatre des de l’any 1900 fins al 2015, quan va haver de deixar el seu local històric suposadament per obres a l’edifici. El negoci preveia seguir en format digital i participant en fires i mercats i ara té com a base d’operacions una parada al mercat dominical del llibre de Sant Antoni. Abans que tanqués el fotoperiodista Jordi Borràs en va documentar cada racó.

Interior de la desapareguda llibreria Millà / Jordi Borràs

Interior de la desapareguda llibreria Millà / Jordi Borràs

L’espai que ocupava, però, no s’assembla en res a la llibreria. I això que estava protegit tot el mobiliari: les estanteries, el mostrador, l’altell de fusta, les rajoles hidràuliques de terra, el rètol i l’antic arxivador. El patrimoni material s’havia de quedar obligatòriament al local i ser restaurat, adaptant qualsevol ús comercial posterior a aquesta preexistència. Només cal passar per davant per adonar-se que la llei no s’ha complert. Una botiga de mòbils ocupa el local des de fa un parell d’anys i només conserva intacte el rètol de la façana, tot i que formant una estranya parella amb nou rètol de telefonia.

 
L'antiga llibreria Millà, amb l'entrada desfigurada i reconvertida en botiga de mòbils / Sílvia Barroso

L’antiga llibreria Millà, amb l’entrada desfigurada i reconvertida en botiga de mòbils / Sílvia Barroso

L’aparador-vestíbul de la llibreria, format per un conjunt de 4 vitrines de vidre i perfil de metall negre sinuós, una porta de tres peces i vidriera superior s’han mutilat i reinterpretat. Només han sobreviscut les vitrines, que ara estan buides i en el cas de les dues exteriors també tapades i grafitejades. Les altres han estat recol·locades en angle recte, sense funció en la nova distribució interior. El paviment és parquet modern i a l’interior es succeeixen estanteries d’alumini blanc. Ni rastre de l’altell, el mostrador o l’arxivador. El cas de la Millà ha tornat a viralitzar-se els darrers dies, arran de piulades crítiques com la del periodista Marc Piquer (Barcelona Singular).

A pocs metres de la Millà hi ha més exemples, com la Farmàcia Masana, amb el nom de la nova botiga matusserament enganxat en vermell sobre l’antic de color negre. O la Farmàcia Roig (1921), que havia estat abans seu dels Cors Clavé i que avui també ven telèfons: els rètols de ceràmica dels pisos superiors han quedat completament descontextualitzats. Són casos ja irreversibles, però com que la sagnia no s’atura la ciutat té noves oportunitats constants de no tornar a badar. A la Rambla mateix ha tancat aquest 31 de desembre la bicentenària camiseria Xancó, també amb mobiliari original modernista que cal preservar.

Vestigis de la Farmàcia Masana, ara una botiga de mòbils, al carrer Sant Pau / Sílvia Barroso

Vestigis de la Farmàcia Masana, ara una botiga de mòbils, al carrer Sant Pau / Sílvia Barroso

Vestigis de la Farmàcia Roig, ara una botiga de mòbils, al carrer Sant Pau / Sílvia Barroso

Vestigis de la Farmàcia Roig, ara una botiga de mòbils, al carrer Sant Pau / Sílvia Barroso

Grup de treball municipal

Precisament aquest febrer l’Ajuntament ha reactivat el grup de treball creat el 2017 per a la preservació de comerços emblemàtics. Torna a tenir la regidora de Comerç, Montserrat Ballarín (PSC), altre cop al capdavant després de la sortida del govern del PSC pel seu suport a l’aplicació de l’article 155 a Catalunya. El grup pretén revisar el catàleg de 221 comerços teòricament protegits i estudiar la possibilitat de modificar algunes normatives, en particular la Llei de Patrimoni Cultural. També vol dissenyar rutes turístiques que uneixin els establiments històrics en actiu i actualitzar el web del Fons d’imatges del comerç de Catalunya.

No obstant, un element clau en la preservació efectiva del patrimoni comercial és la capacitat inspectora de l’Ajuntament, per tal d’assessorar els nous inquilins sobre el patrimoni a conservar –no sempre les destrosses són per mala fe– i sancionar als incomplidors. Per ara no s’han anunciat novetats significatives en matèria de patrimoni. Els dos únics reforços d’inspecció impulsats pel govern d’Ada Colau han estat una campanya contra les botigues de souvenirs encobertes i una unitat específica de disciplina en habitatges protegits

Nou comentari