L’Ajuntament de Barcelona ha mantingut estable el 2018 el seu nivell de deute, situant-lo en 836 milions d’euros, i més de la meitat ja procedeix de creditors públics, ‘verds’ o ètics. El Govern municipal treu pit d’haver reduït en quatre anys del 74,9% al 43,1% el finançament procedent de la banca privada tradicional. El descens es deu sobretot a l’entrada d’una important injecció creditícia del Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa (CEB), que va oferir a Barcelona una línia de finançament de fins a 100 milions d’euros a disposar abans de 2021. D’aquests, el consistori n’ha fet servir la meitat: durant l’any 2018 ha invertit 50 milions d’euros en projectes socials i de sostenibilitat, com exigeixen les condicions del CEB. Haurà de retornar el crèdit en 15 anys –amb dos anys de carència– a un interès fixe per sota de mercat (1,17%).
“Acabem el mandat amb el nivell d’endeutament més baix de la darrera dècada i l’Ajuntament depèn menys que mai de la banca privada tradicional: abans, tres de cada quatre euros que devia el consistori els devia als bancs i entitats de sempre; ara són menys de la meitat”, presumeix el primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello. El fins ara número 2 d’Ada Colau –que no repetirà a les municipals i aspira a ser eurodiputat– ha destacat també “iniciatives pioneres” com l’emissió d’un Bo Sostenible (35 milions) i haver començat a treballar amb la Banca Ètica (35 milions), que representen ja el 8’4% del deute municipal. Amb el capital dels bons verds s’han finançat per exemple el manteniment de 90 escoles, la construcció de l’escola Massana i la rehabilitació de la biblioteca Montserrat Abelló. Finalment el consistori ha afegit que l’actual nivell d’endeutament s’ha aconseguit després d’una reducció de 138,4 milions d’euros a l’inici del mandat.
