Els locals de protecció oficial de Ciutat Vella punxen entre el petit comerç

L’adjudicació de vuit baixos municipals buits per lluitar contra la gentrificació i el monocultiu econòmic ha estat dominada per projectes socials i esportius

La lluita contra les persianes abaixades als carrerons de Ciutat Vella és un maldecap que passa de mandat en mandat. L'Ajuntament de Barcelona fa anys que busca una fórmula per dinamitzar el petit comerç del districte i de retruc evitar que algunes zones es transformin en una botiga gegant de souvenirs per a turistes. L'últim intent han estat els baixos de protecció oficial (BPO), una iniciativa de l'equip de govern d'Ada Colau per llogar locals buits de propietat municipal a preus "socials" –8 euros el metre quadrat el primer any, molt per sota del preu mitjà del districte, que és de 28 euros el metre quadrat– que no ha tingut gaire ressò entre els comerciants.

La regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, i el primer tinent d'alcaldia, Gerardo Pisarello, han presentat l'adjudicació dels vuit primers BPO després d'una convocatòria que ha tingut un gran èxit entre entitats socials, artístiques i esportives, però que no ha atret gaire botiguers. Fonts del sector comercial expliquen al TOT Barcelona que "algunes ubicacions no són les més atractives" –cinc locals estan als carrers Robador, Carretes i Sant Ramon, al Raval, i han patit molts problemes de seguretat, mentre que els altres tres estan al voltant del Mercat de Santa Caterina i tenen més sortida–, tot i que també reconeixen que es tracta d'iniciatives "necessàries" per dinamitzar carrers que d'altra manera quedarien oblidats. 

Projectes guanyadors amb retorn social

L'única botiga que s'ha fet amb un d'aquests locals –molts dels quals estan en edificis comprats per l'Ajuntament durant el mandat de Xavier Trias i que ja havien format part d'altres proves pilot–, és The Post-Industrial Fashion Shop, un taller-botiga de roba sostenible feta amb teles reciclades. La resta són un projecte que lluita contra l'infrahabitatge, entitats que utilitzen l'esport i l'art com a eina educativa, un estudi de disseny que treballa sota paràmetres d'economia circular i una galeria d'art. "És cert que no hi ha molts comerços, però els projectes guanyadors tenen un gran interès comunitari i generen un retorn social important", defensen fonts municipals.

Més info: El comerç dona feina a 150.000 persones a Barcelona

Tant el districte com l’àrea econòmica de l’Ajuntament volen que en les pròximes convocatòries es refacin les bases i es treballi amb els eixos comercials per fer els tràmits més accessibles, però també fan notar que la pèrdua del comerç de proximitat és un fenòmen que es dona a tot Barcelona. La idea, apunta el consistori, és “treballar perquè la iniciativa pugui interessar als comerciants i perquè serveixi per garantir la seva viabilitat econòmica i que el seu problema no sigui el cost del lloguer”.

“El comerç busca volum de pas”, diu el president de l’associació Amics de la Rambla, Fermí Villar, que agrupa veïns i comerciants. “El lloguer condiciona molt les noves implantacions, però per barat que sigui el local, si no està en una bona àrea li costarà tirar endavant”, avisa. Villar, molt conegut als passadissos de l’Ajuntament per la seva campanya per acabar amb el top manta al centre de Barcelona, admet que “és una tasca complicada”, però insisteix que la millor manera de garantir la viabilitat dels negocis passa per “atreure turisme de qualitat” i visitants que compensin la caiguda de la despesa dels barcelonins.

Més info: Els comerciants volen “fets i no paraules” per acabar amb el ‘top manta’

Baixos de protecció oficial a 8 euros el metre quadrat

Els vuit locals adjudicats són el que l'Ajuntament anomena baixos de protecció oficial, una denominació efectista per a tot un conjunt de locals comercials de propietat municipal que es volen posar en circulació per ajudar a posar en marxa noves botigues i projectes socials amb futur. Xavier Trias ja havia intentat fer una cosa semblant, però només es feien contractes d'un any amb la idea que els inquilins fessin servir els locals de trampolí. Amb el canvi de govern es va deixar morir el projecte i no va ser fins al 2017 que es va recuperar la idea de combatre la gentrificació i el monocultiu d'oci, restauració i turisme.

La idea original de Trias es va reformular cap a un programa més durador per promoure una economia plural i sòlida a Ciutat Vella –es va batejar com a Local local–. Aquesta primera convocatòria, emmarcada dins del Pla de Desenvolupament Econòmic (PDE) del districte, va rebre 36 ofertes, la majoria presentades per autònoms, i de les quals cinc eren de comerç de proximitat. Per garantir que els projectes tenen suficient temps per agafar volada, els contractes seran de com a màxim de 5 o 7 anys en funció del tipus d'activitat i garanteixen un lloguer de 8 euros el metre quadrat el primer any, 9 euros el segon i 10 euros el tercer. A partir del quart any el preu del lloguer s'actualitza segons l'IPC i s'adapta a altres factors com la zona i les característiques concretes del local.

Més info: El petit comerç barceloní demana un Black Friday propi

El programa BPO també compta amb múscul econòmic per ampliar el parc municipal de locals comercials. L'agost del 2018 es va presentar un concurs amb una dotació d'1,5 milions d'euros perquè l'Ajuntament compri baixos en desús –1,1 milions per l'adquisició i 400.000 euros per rehabilitar-los–. Els locals han d'estar lliures de càrregues i buits, tenir entre 20 i 150 metres quadrats i estar a peu de carrer. La major part de la despesa es concentra al Gòtic Sud i al Raval Sud i de moment s'han rebut quatre propostes que s'estan valorant.

Més informació
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?