Falta paper, els costos de producció van a l’alça i els xinesos s’ho enduen tot. Aquesta és la fotografia que registra el sector de les impremtes a Barcelona. Davant d’aquesta situació, que sembla que no té aturador, hi ha qui comença a preocupar-se de veritat per al futur del seu negoci. “El sector està molt castigat per aquesta voràgine de cada vegada més quantitat i més barat, però hi ha límits perquè arriba un punt que no surten els números”, lamenta Ángel Fernández, propietari de la impremta artesanal Acontrafibra.
“El preu del paper s’ha incrementat en un 25%, i el del cartó, en un 40%”, explica Jordi Planes, propietari de la impremta digital Barcino. Aquesta és una situació més que se suma a un fet generalitzat, com és el de l’encariment de les matèries primeres arreu del món i durant els darrers mesos. El cost del transport es dispara i l’energia està pels núvols. I les editorials no són les úniques en patir-ne les conseqüències: les petites impremtes de Barcelona també han sofert la pujada de costos.
L’escassetat, això no obstant, està controlada, segons el secretari general del Gremi d’Arts Gràfiques, Ricard Sánchez-Llovet. “No cal ser alarmista ni negar que si la situació es consolida, farà mal“, adverteix. Planes, per la seva banda, té clar que el preu del paper no baixarà: “Un 10% ja és una taxa ecològica, i probablement s’anirà incrementant amb el temps”. I la seva clientela, assenyala, ho nota.
Per això les empreses deslocalitzen la seva cadena de producció. I no només passa aquí. Impremtes barcelonines tenen clients de França, com li passa a Barcino, perquè el paper és encara més car al país veí. Igualment, la majoria d’editorials imprimeixen fora del país: habitualment ho fan a la Xina. I és que el mercat oriental és punter en treballar a baix cost.
PollMaker
