Així va amagar la Cambra de Valls l'informe sobre la viabilitat d'un Estat propi

L'anterior president considerava que els informes sobre les conseqüències econòmiques de la independència comprometien la corporació i va decidir que no passessin pel ple

Eines de País ha arribat a la Cambra de Comerç per sacsejar la institució i donar-li un nou aire, fer-la "més transparent", en paraules del nou president, Joan Canadell. I una de les primeres decisions que va prendre el comitè executiu després de la seva primera reunió de treball va ser publicar un document de treball titulat "Conseqüències econòmiques d'un Estat propi a Catalunya" que es va elaborar el 2012, però que mai va arribar a veure la llum com a tal. Com va acabar aquest informe al calaix on s'havia amagat?

El mateix Canadell va explicar dilluns que el document no es va publicar perquè la Cambra va decidir reconvertir-lo en dos informes separats sobre l'impacte d'un Estat propi en el sector públic i en el sector privat, que es van fer públics el 2014. Però pel camí es van perdre reflexions tan demolidores com aquesta: "El projecte d'una Catalunya amb Estat propi dins de la Unió Europea implica riscos econòmics significatius a curt termini però a més llarg termini representa una oportunitat".

Segons ha pogut saber el TOT Barcelona, l'elaboració dels informes sobre la viabilitat d'un Estat propi va causar fortes divisions internes entre els membres del ple de la Cambra de Comerç, sobretot pel "fort component polític" que podien tenir. Per això es va acabar trobant una solució intermèdia, en part per criteris tècnics i en part per criteris polítics, ja que entre el 2012 i el 2014 el Procés començava a agafar volada i certs sectors de l'establishment veien amb preocupació el creixent suport a la independència entre la societat catalana.

Un encàrrec de Valls

L'anterior president de la Cambra de Comerç, Miquel Valls, va encarregar al Gabinet d'Estudis Econòmics i Infraestructures que elaborés un informe sobre les conseqüències econòmiques que tindria per Catalunya el fet de tenir un Estat propi. Era el 2012, any en el qual es va produir la primera gran manifestació de l'11 de setembre i quan Mariano Rajoy va rebutjar de ple el pacte fiscal que volia Artur Mas. L'encàrrec en si no tenia res d'especial, ja que el president de la Cambra té la potestat de proposar temes d'interès perquè el gabinet en faci estudis.

En aquell moment, Valls va considerar que la independència de Catalunya era una qüestió rellevant i va posar en marxa la maquinària interna de la institució. El Gabinet d'Estudis va entrar en matèria i va elaborar el ja famós document de treball que ara ha sortit a la llum. Però aquell document no era el definitiu. Segons han explicat a aquest diari fonts coneixedores del funcionament de la Cambra, els documents de treball s'elaboren per ser discutits a la Taula de Política Econòmica.

La primera retallada

La taula, que des del 2010 presideix el conseller delegat del Banc Sabadell, Jaume Guardiola –que repeteix al ple en representació de l'entitat financera gràcies a una de les 14 cadires de pagament–, és una comissió formada per acadèmics de prestigi i empresaris que es reuneix de manera trimestral per debatre sobre qüestions d'actualitat i "configurar els posicionaments de la institució", que normalment s'acaben plasmant en estudis i informes monogràfics.

I va ser en aquesta taula on es va produir la primera retallada. "Els informes del Gabinet d'Estudis estan pensats per fer propostes d'àmbit econòmic, no polític, un camp en el qual intenta sempre neutre", asseguren les mateixes fonts. Si això és vàlid en general, en un tema tan conflictiu com la independència era encara més important i la taula va optar per evitar qualsevol referència que es pogués interpretar com un posicionament polític de la Cambra en un sentit o l'altre.

La reconversió

Tot i que es va optar per deixar fora qualsevol consideració de caràcter polític –que en el document de treball s'aborda a les qüestions prèvies i a les conclusions–, la Taula de Política Econòmica va decidir tirar endavant el projecte perquè "el considerava d'interès" i va encarregar al Gabinet d'Estudis que fes dos informes separats, un sobre l'impacte econòmic d'un Estat propi al sector públic i un altre sobre l'impacte al sector privat, que es van publicar al maig i el juny del 2014.

El problema va arribar a l'hora de presentar els informes. Miquel Valls, conscient que la qüestió independentista seguia candent i que no despertava simpaties entre bona part dels empresaris de la Cambra, va prendre una decisió salomònica: els informes es farien públics "perquè era important donar arguments per al debat polític", però no els portaria al ple de la Cambra ni es presentarien com a informes oficials.

De fet, els informes del 2014 –molts més tècnics i complexos que l'esborrany inicial– només porten el logotip del Gabinet d'Estudis i no el de la Cambra de Comerç, com és habitual. I Miquel Valls tampoc va participar en la presentació dels informes, com és habitual, perquè va preferir no implicar-hi l'ens i "no comprometre'l políticament". I així va ser com la Cambra va fer tots els equilibris possibles per presentar uns informes que considerava importants però sense fer el que en aquell moment considerava malmetre el nom de la institució.

Més informació
Comentaris (2)
odisea Fa 3 mesos
Que sinverguenzas todo por la pasta y la sumision,y son catalanes, yo no lo soy y me averguenzo,pais colonial.
El meu estudi Fa 3 mesos
Si un estat s'aguanta i depen econòmicament d'un país, és evident que aquest país és viable. I més encara si deixa de ser saquejat per l'estat.