Tenerife, una joia del nostre arxipèlag canari, és sinònim de sol, platges interminables i paisatges volcànics que et deixen sense alè. Però sota aquesta imatge idíl·lica s’amaga un secret mil·lenari que desafia la història oficial i que, un cop el coneguis, canviarà per sempre la teva manera de veure l’illa. Estem parlant d’unes estructures que molts passen per alt, però que representen un dels enigmes més fascinants del nostre patrimoni.
No, no és una llegenda de dracs ni un jaciment qualsevol. El que s’ha trobat a la part sud-est de Tenerife és un complex de piràmides amb una precisió astronòmica tan sorprenent que fins i tot avui, amb tota la nostra tecnologia, ens deixa perplexos. La seva existència planteja interrogants profunds sobre el passat de les Canàries i la possible connexió amb civilitzacions antigues que poc imaginem.
Aquest misteriós enclavament és el Parque Etnográfico & Jardín Botánico Pirámides de Güímar, situat a la província de Santa Cruz de Tenerife. Aquí trobem sis piràmides esglaonades, d’aproximadament quatre metres d’altura, construïdes amb pedres volcàniques. La seva característica més impactant és una alineació exacta amb els solsticis d’estiu i d’hivern, un detall que les treu de l’àmbit del “simple” apilament de pedres i les eleva a la categoria de monuments astrals.
Les piràmides: un trencaclosques d’estrelles i pedres
L’origen d’aquestes construccions és un trencaclosques històric que ha alimentat nombroses teories, des de les que les atribueixen als antics guanches fins a connexions amb els maçons. La hipòtesi més “senzilla” apunta als pagesos del segle XIX, que haurien apilat les pedres volcàniques a les vores dels seus camps per poder cultivar la terra. (Si, nosaltres també al·lucinem amb la simplicitat d’aquesta teoria davant l’evidència).
La pregunta clau no és tant com es van apilar les pedres, sinó per què la seva orientació és tan perfecta. Aquest és el veritable error de la teoria més acceptada.
Però aquesta explicació, tot i semblar raonable per a l’acció d’apilar, deixa un buit immens: no explica la seva orientació tan específica. Això és precisament el que continua generant fascinació i dona peu a especulacions sobre el seu simbolisme i el coneixement perdut. A més, des del complex principal, es pot observar un curiós fenomen conegut com la “doble posta de sol”, on el sol s’oculta breument darrere d’una muntanya abans de reaparèixer per desaparèixer definitivament. Un espectacle visual que ens connecta amb els antics observadors del cel.
Afortunadament, aquestes piràmides van ser rescatades d’un pla urbanístic i protegides pel cèlebre explorador, científic i escriptor noruec Thor Heyerdahl. Aquest home, la saviesa i el valor del qual van forjar l’expedició Kon-Tiki el 1947, va fundar el parc el 1998 amb un propòsit clar: preservar i estudiar aquestes peculiaritats arquitectòniques. Gràcies a ell, avui podem visitar un museu viu, reconegut dues vegades com a candidat al Premi de Museu Europeu de l’Any, que ens permet endinsar-nos en les seves teories sobre possibles intercanvis entre civilitzacions antigues.
Desxifrant el seu secret: quan la ciència xoca amb la tradició
La història de Heyerdahl és, per si mateixa, un relat imprescindible d’aventura i curiositat humana. La seva expedició Kon-Tiki, fins i tot, va ser portada a la gran pantalla i va guanyar un Oscar. Això ja ens dona una pista del calibre de la persona que va veure en aquestes pedres no un simple munt de roques, sinó una finestra a un passat desconegut. El parc ha estat premiat per les seves “Millors Pràctiques de Turisme Sostenible”, un reconeixement que subratlla la importància de conservar aquests llocs amb respecte.
Al museu del parc, els visitants poden aprofundir en les teories de Heyerdahl, admirar vestigis i contemplar una exposició fotogràfica sobre les piràmides esglaonades d’altres parts del món, establint connexions que la història oficial de vegades ignora. Això ens fa pensar: quant de coneixement pot haver-se perdut o ha estat ocult sota la simplicitat de les explicacions convencionals? La solució a molts dels nostres dubtes podria estar en la interdisciplinarietat.
Més enllà de les piràmides, el parc també acull exposicions variades, com una dedicada a la Polinèsia o una altra que aborda la problemàtica actual dels residus de plàstic, que toquen de ple el nostre present i el futur del nostre planeta. Fins i tot hi ha una mostra d’Art Tribal de Papua Nova Guinea, que expandeix la ment cap a altres cultures i la seva relació amb l’entorn.
Més enllà dels misteris: un paradís botànic i d’aus
Per si el misteri de les piràmides no fos suficient, el recinte és també un esplèndid Jardí Botànic de més de 30.000 m2 de biodiversitat. Aquí, els propietaris han creat rutes temàtiques que et permeten explorar racons increïbles. El Jardí Verinós, per exemple, ocupa 1.500 m2 i alberga més de 70 espècies tòxiques d’arreu del món, convidant a la reflexió sobre la dualitat entre perill i ús medicinal de la natura.
Nosaltres creiem que la consciència sobre la naturalesa, especialment la part més “perillosa”, és una eina de poder. Saber és protegir-se.
També hi ha el Jardí Sostenible, fruit de la col·laboració amb la Universitat de La Laguna, que recrea el curs d’aigua d’un barranc canari, amb anguiles europees, l’únic peix d’aigua dolça de les Canàries. I per als amants de la vida salvatge, el Sendero de Aves és una ruta temàtica que permet observar els hàbitats més característics de Tenerife, des de tabaibals fins a pinares, i conèixer les seves aus més representatives, incloent espècies endèmiques com el pinsà blau.
La visita completa, amb audioguia inclosa per no perdre’s cap secret, té un preu de 26 euros. Una inversió mínima per una experiència que et transporta a un altre temps i t’obre la ment a les meravelles ocultes de la nostra pròpia història i natura. Aquest és un destí imprescindible que has de marcar al teu mapa.
No deixis que aquest descobriment definitiu es quedi en la teva llista d’espera. Quan la ciència i el misteri es donen la mà en un paisatge tan espectacular, l’experiència és inoblidable. Potser les piràmides de Güímar tenen més a explicar-nos del que estem disposats a escoltar, oi?
