Barcelona no té un Museu del Transport, però sí que té un Museu del Carruatge. Almenys, el té avui dia. El seu futur, això no obstant, és incert. Es tracta d’una exposició de carros i vehicles històrics de Barcelona, memòria física de la ciutat i dels seus serveis urbans. Desenes de carruatges centenaris i transports d’època que s’havien encarregat de regar carrers, buidar clavegueres o traginar les escombraries dels barcelonins.
Estan tancats en uns baixos de la plaça Josep Pallach i integren una col·lecció excepcional, propietat de Fomento de Construcciones y Contratas. Concretament l’integren 45 carruatges de tota mena i més de 500 elements accessoris, com guarniments a l’anglesa, a l’espanyola o la catalana, i també a la “xeresana”, i indumentària dels cotxers.
Per exemple, el museu custòdia un carro colònia i un carro tipus 3 —ambdós dedicats a la neteja pública dels carrers de Barcelona—; el carro cavall petit, que recollia les deixalles de carrers estrets; i el carro patentat, dedicat a la recollida de detritus de les clavegueres de la ciutat. Altres de curiosos són un carro de carrera del segle XIX, dedicat al transport de mercaderies; el Berlina, que transportava passatgers i l’origen del qual, alemany, es remunta a finals del segle XVII; el Break, d’origen anglès, que s’utilitzava des del 1800 en desfilades i festivals o el Shulky de curses, d’ús exclusiu per a competicions de curses de cavalls “trotons”. En destaca també el Tonneau, un carruatge esportiu de dues rodes i d’origen francès, que a finals del segle XIX portava la mainada al col·legi amb la institutriu.
Un harmònic i complet conjunt que, tot i il·lustrar un sistema de transport que forma part de la història local, fa anys que no pot visitar-se per les exigències de la normativa al local. L’escenari al que s’aboquen, a falta de cap ajuda municipal, és el desmantellament.
“La nostra activitat no és gestionar museus”, argumenta Fomento a preguntes del TOT Barcelona. És més, manifesta que el local mateix també es vendria si algú el volgués. No entra en els seus plans tornar-lo a obrir al públic: “Ja no es fan visites, i de moment, continuarà així”.
L’Ajuntament posa excuses
L’Ajuntament, per la seva banda, s’excusa en la titularitat privada del museu i declina fer declaracions sobre el futur d’aquesta col·lecció barcelonina. Aquest silenci municipal ha despertat indignació entre els veïns del barri de Vall d’Hebron, on es troba el museu, i també entre els partidaris del Museu del Transport. Ambdós col·lectius coincideixen en la importància de preservar aquest patrimoni de la ciutat.
Un deute de la ciutat amb la Vall d’Hebron
La posició de l’Associació de Veïns de Vall d’Hebron és clara. “L’Ajuntament hauria d’intervenir i fer-se càrrec d’aquest museu”, incideix el president, Manuel Pérez. No només pel valor històric de les peces que es conserven, sinó, també, per un deute cultural que té el municipi amb el barri: “Quan la ciutat ha necessitat terrenys i espais per construir ha recorregut al nostre barri, però no hi ha hagut intercanvi en aquest sentit”, reclama Pérez.
Al dèficit de serveis i centres culturals –és un dels barris orfes de lletres, per exemple– podria sumar-s’hi ara la desaparició del Museu del Carruatge. La manca d’equipaments a Vall d’Hebron és una problemàtica que ve de lluny. És així que fa una dècada que demanen una biblioteca al barri, un prec que ha rebut resposta negativa una vegada sí i altra també perquè —segons diu el president de l’Associació—, no compleixen “la ràtio de nombre d’habitants” en ser una zona menys poblada que el centre de la ciutat.
“El barri està molt deixat, i l’Ajuntament només posa traves a les nostres propostes de millora”, protesta. La seva petició és inequívoca: “Volem que l’Ajuntament gestioni el Museu del Carruatge i que aquest es quedi al barri”.
Es podria incloure al futur Museu del Transport
Els impulsors del Museu del Transport, per la seva banda, aprofiten l’ocasió per assenyalar que la problemàtica vers el Museu del Carruatge no fa sinó demostrar la necessitat de comptar amb una plataforma estable on exposar el material històric relatiu a la mobilitat de Barcelona. “Si l’empresa no vol la col·lecció, d’una manera o d’una altra se l’hauria de quedar la ciutat”, apunta un dels promotors, el guia Manel Marina.
Consideren que l’exposició bé podria integrar-se en el Museu del Transport que proposen. “Així tothom el podria veure i gaudir”, sosté Ferran Armengol, advocat i professor de Dret de la UB. La iniciativa, subratlla, “ha de ser una cosa de Barcelona, no de TMB ni de col·leccionistes”.
En aquest sentit, Pérez defensa que el Museu del Transport hauria de ser un compendi de col·leccions unificades sota un mateix projecte però emplaçats a diverses zones: “És una excel·lent idea, però fer un museu d’aquestes característiques requereix molta superfície, per tant proposem que es fragmenti en diversos espais”, raona el veí de Vall d’Hebron.
Armengol hi veu una oportunitat. “El Museu del Transport necessitaria un patronat bastant ampli i potser FCC podria estar interessat a participar”, deixa caure. “És una llàstima que el municipi no demostri més interès —continua— perquè el Museu del Transport els donaria una sortida, i una sortida molt digne”. Adverteix, així, que “si ningú fa res, aquest patrimoni barceloní es perdrà”.
Un museu que es remunta al segle XIX
Segons relata un antic tríptic rescatat del museu, l’exposició nasqué al districte de Sant Andreu gràcies a la conjunció de voluntats entre la iniciativa privada i l’Ajuntament de la ciutat comtal, “a partir de la cessió en dipòsit realitzada per Fomento de Construcciones y Contratas al Club d’enganxes i equitació de Catalunya”. S’instal·là inicialment en una de les antigues cotxeres de Sant Andreu i posteriorment en una de les sales del Sant Andreu Teatre.
Conservada amb gran cura pels senyors Josep Piera i Jané i Antoni Piera i Caporà — que constituïren el 1900 Fomento de Obras y Contratas, SA—, l’exposició es va anar enriquint amb noves aportacions i col·leccions, com ara la de Bertrand i Serra, cedida a l’Ajuntament de Barcelona pels seus hereus. Ha esdevingut, així, una immillorable representació del sistema de transport i de vida de finals del segle XIX i principis del segle XX.
L’any 1913, Fomento va obtenir de l’Ajuntament de Barcelona l’adjudicació del contracte de servei de neteja de la ciutat i, més tard, el de recollida de residus sòlids. Fa més d’un segle, doncs, que fa feines de neteja de la ciutat i ha acumulat molts de vestigis de l’evolució d’aquest servei. El compliment d’aquestes activitats requeria posseir una important quadra que, durant molt de temps, fou la primera a Catalunya. Fruit de la dedicació i estima que els directius de l’empresa tenien pels cavalls i carruatges, fou possible al cap dels anys la creació d’un Museu de Carruatges que perdura fins avui dia. El tancament prolongat del local de Vall d’Hebron ha abocat aquest patrimoni a l’oblit ciutadà i a un futur molt incert.
