La màgia de l’amor i del teatre s’ajunten amb Shakespeare per crear Amor³

El nou espectacle del teatre Maldà, dirigit per Cia. Fac òF i Laura Aubert, barreja els sonets de Shakespeare en llenguatge contemporani amb el llenguatge actual per tal de demostrar que després de tants segles, l’amor segueix condicionat pels mateixos patrons: la felicitat, la il·lusió, l’odi i la gelosia.

Aquesta obra, Amor³, és una comèdia fresca, emotiva i divertida formada per la Julia Calzada, la Joana Castellano i la Gisela Guitart. Totes tres actrius van escollir i estudiar diferents sonets de Shakespeare amb l’objectiu d’extreure tres ideals diferents de l’amor: l’amor idealitzat, l’amor obsesiu i l’amor realista. Aquests tres tipus d’amors encara es troben en l’actualitat i es mostren en l’espectacle representats per elles mateixes en el subconscient d’una noia adolescent. Cal destacar que la comèdia ha estat seleccionada a la convocatòria de textos 2020-2021 dels Teatres de proximitat de Barcelona.

Sota el bagatge de la imaginació, les tres protagonistes es troben dins del cervell d’una jove. Les actrius juguen a deslligar fils de la part del cervell emocional a la mateixa vegada que discuteixen per arribar a un acord. Totes tres veuen l’amor de manera diferent i quan un match de l’aplicació de Tinder li arriba a la noia, Calzada, Castellano i Guitart no saben com actuar ni quina és la decisió correcta: “Li enviem un missatge?”, “Si home, hem d’esperar, jo no aniré darrere de ningú”, “I si no ho fa mai?”, diuen cridant-se entre elles, mentre visualitzen el seu perfil d’Instagram.

Els nervis i l’ansietat comencen a atrapar a les actrius les quals segueixen en desacord provocant el riure entre els espectadors. A partir d’aquest moment, les actrius comencen a donar-li ordres a la noia des del subconscient sense parar provocant en aquesta les sensacions d’inseguretat i incertesa. Llavors, els tres amors decideixen fer un pacte i prenen una decisió final, enviar-li un missatge al jove. Aquest respondrà?

Sens dubte, aquesta peça teatral no només demostra que se segueixen patint els tres ideals d’amor de Shakespeare, sinó que també és una crítica social a l’ésser humà i a les relacions de parella de l’actualitat, ja que, aquest juga a fer match al Tinder o a veure el perfil d’Instagram de la persona i es fixa abans en la imatge que en la personalitat de l’individu. Avui dia, més del 50% dels adolescents es coneixen a través de les xarxes socials i no hi ha la mateixa proximitat ni la màgia que hi havia abans de la Generació Z.

Pel que fa a l’attrezzo, trobem una sala on els colors són els veritables protagonistes, una habitació plena de llum on els cables abunden per a tot arreu representant a la perfecció la part del cervell emocional. Cal destacar, la finestra de mà dreta que s’encén i s’apaga com una llumeta en representació a la connexió que tenen totes tres amb la jove. Cada cop que els tres amors volen parlar amb ella connecten els cables amb la finestra per donar-li ordres. Dintre del subconscient, trobem a Calzada, Castellano i Guitart vestides de color blanc les quals transmeten al públic la sensació de puresa i sinceritat amb el color de la seva roba.

Pel que fa al so, és un element molt important d’aquest espectacle, ja que, durant el transcurs de l’obra es va escoltant a l’adolescent en veu en off provocant que el públic se centri en l’habitació plena de cables i en la conversa de les tres actrius. També, aquesta veu en off ajuda al fet que la imaginació dels espectadors avanci sense cap mena de límit.

Una peça plena d’esperança per la lluita constant d’estimar-nos a nosaltres mateixos i als altres sense tenir en compte les xarxes socials i la imatge.

Nou comentari