Tanca la llibreria que freqüentava Quim Torra

L'establiment La Memòria s'acomiada després de sis anys a la plaça de la Vila de Gràcia

La Mireia Gispert encara recorda com va anar aquella conversa sobre obrir una llibreria. La gènesi de La Memòria. Caminava per l'Eixample i es va trobar amb un antic company d'estudis. Els dos estaven sense feina en aquell moment. L'amic era el Xavi Cortès i el diàleg va ser extraordinàriament senzill. Cortès va dir "potser obro una llibreria" i ella va respondre "ai, si ho fas, avisa'm". Poc després, la tardor del 2013, van inaugurar el seu espai a la plaça de la Vila de Gràcia. Ara, sis anys després, la falta de facturació, entre altres circumstàncies, els ha dut a acomiadar el projecte. Queden orfes, així, bona part dels clients que consumien la seva acurada tria de llibres, amb una sensibilitat especial per l'assaig històric. Entre ells, un veí a qui coneixien i que havien vist passejar-se per la botiga en nombroses ocasions: el president de la Generalitat, Quim Torra.

Ho expliquen com si res, però és així. La màxima institució del país s'ha quedat sense un dels racons literaris que freqüentava. "És client, és client", certifica el Xavi Cortès. Ahir, quan el compte de La Memòria va anunciar a Twitter que el 31 d'octubre abaixava la persiana definitivament, el president no es va estar de mostrar el seu plany. "Em sap molt de greu. Abraçades", deia el missatge inclòs dins la filera de respostes que va provocar el comunicat. Una mala notícia pel sector literari barceloní que s'afegeix al tancament de l'única llibreria especialitzada en novel·la negra a la ciutat, Som Negra, anunciat fa una setmana. 

"El rerefons barreja motius personals, el preu del lloguer o, fins i tot, la gran competència que hi ha al món del lleure", aclareix Cortès. I afegeix: "Tot això fa que els números no acabin de sortir". De fet, el que els falta són beneficis, aclareix Gispert. "No devem res a ningú, això sempre hem tingut clar que seria així". Tot i així, la facturació mai no ha estat suficient. I també per aquest motiu, ara que la Mireia Gispert deixava la llibreria, ha estat més difícil trobar algú que els generés la "confiança" per reemplaçar-la. Hi ha hagut contactes, però finalment tot ha quedat en no-res. 

Fins ara, quan algú travessava la porta de metall de La Memòria, trobava, de ciència certa, un dels dos socis de la llibreria al darrere del taulell. No han pogut contractar ningú i la feina se la repartien entre ells, amb unes mitges jornades que no eren mai mitges. "Això tirava a base de romanticisme", diu la llibretera. De fet, els ingressos que han tingut durant aquests anys els arribaven d'altres feines. 

Una proposta singular

Els textos que s'hi troben confirmen que hi ha hagut una voluntat clara d'ocupar un espai literari diferent, acurat, amb assagistes poc explotats a Catalunya, però sense caure en l'etiqueta reductora. És a dir, que també s'hi poden trobar llibres de narrativa, de receptes de cuina i, en un homenatge a l'entorn, lleixes senceres dedicades a obres que expliquen històries sobre llibreries o sobre Gràcia. "El més gratificant ha estat que la gent, quan entrava, ens deia "quin espai més acollidor" o "quina gran selecció de llibres" i això, que era el que havíem volgut, tenia un reconeixement", apunta el Xavi Cortès. 

També quedarà en el record una de les propostes-segell de la casa. La dels poemes de Nadal amb les veus de la cantant Montserrat Toran i la de l'actor i director de teatre Pere Raich. "Era com els Pastorets. Quan s'apropaven les dates nadalenques, els esperàvem amb il·lusió", comenta la Mireia Gispert. Aquest any, però, ja no hi haurà els poemes. Ni les presentacions de llibres, o els debats, que encara es poden veure en fotografies que pengen al costat del marc de la porta d'entrada. Una nova llibreria desapareix d'una plaça. 

Més informació
Comentaris (1)
Albert Berrio Fa 13 dies
La qüestió és si quedarà res obert a Barcelona que no sigui una botiga de souvenirs.