Famílies d’alumnes de les escoles municipals de música de Barcelona van posar el crit al cel la setmana passada en assabentar-se que el model d’aprenentatge que fins ara havien rebut els seus nens canviaria dràsticament. Aquest matí, en una roda de premsa, el tinent d’alcaldia de Cultura, Joan Subirats, i la comissionada d’Educació, Maria Truñó, han intentat calmar els ànims abans d’una reunió que tindran amb els familiars avui mateix. Una de les queixes més repetides entre els agreujats pel nou model és que desapareixerà bona part de les classes individuals que fins ara havien estat una peça fonamental de la formació dels alumnes que estudiaven a aquestes escoles. “Experiències acadèmiques en comarques de l’entorn de Barcelona ens indiquen que es pot canviar el format de classes individuals a classes grupals sense reduir el nivell d’especialitazació”, els ha respost Subirats.
A més, ha assegurat que aquest sistema és el que se segueix de manera majoritària a Alemanya i els països nòrdics. Desenvolupant aquesta idea, ha reivindicat que “s’ha constatat” que l’aprenentatge “guanya intensitat i interès per part del propi alumne quan es desenvolupa de manera grupal”. Aquesta modificació està previst que s’apliqui a partir del nou curs de manera prioritària a tres de les cinc escoles municipals –les que tenen la gestió externalitzada. S’aprofita la presentació d’un triple concurs públic per implementar els canvis. Les altres dues, on els treballadors són funcionaris, tenen el mateix objectiu de cara al 2023 però encara han de treballar en la manera d’arribar-hi, segons han explicat els representants municipals. La idea, en tots els casos, és anar reduint les classes individuals que fins ara cursaven al voltant del 30% d’alumnes fins a un màxim del 10%.
Un altre dels punts crítics és que les escoles asseguren que s’han trobat aquest canvi radical de bones a primeres. “Ho han fet a l’esquena i sense ni tan sols consultar els treballadors dels centres”, denunciava la portaveu de l’Associació de Mares i Pares d’Alumnes de l’escola municipal de música de Nou Barris, Àngels Martínez. Sobre aquest retret, el tinent d’alcaldia ha incidit en el fet que “amb la normativa de contractació pública, no pots agafar i explicar el canvi que faràs abans de treure el concurs perquè els estaries donant avantatge”, ha dit en referència als actuals gestors de les escoles municipals de música –ara passaran a ser anomenades “escoles de música i arts” perquè inclouran grups de teatre i dansa.
En el mateix sentit de la defensa de la seva proposta, que augmentarà el nombre d’alumnes que entraran a les escoles municipals, Maria Truñó ha fet referència també a les condicions per guanyar el concurs. Les veus crítiques amb el disseny de la licitació assenyalaven que, a més dels 35 punts que valoraran la proposta econòmica dels candidats, hi havia 25 punts més –en matèria de millorar el conveni del professorat i d’assumir més alumnes dels estrictament necessaris per optar al concurs– que també anaven estretament vinculats a la capacitat econòmica de les empreses que hi opten. “Sembla que volen que vingui una gran empresa”, va expressar la portaveu de l’associació de pares i mares noubarrienca. Tanmateix, Truñó ha apuntat que la proposta ha volgut “posar en valor” que “s’ha optat per prendre de referència el conveni que resulta més favorable a les persones treballadores” i ha insistit que “el plec té previst la subrogació de l’actual professorat”.
Encara sobre temes econòmics, la comissionada d’Educació ha reivindicat que “el preu de sortida del concurs implica un creixement del 14% respecte a la licitació anterior”. Tanmateix, aquestes dades han de quedar emmarcades, també, amb l’augment del nombre d’alumnes que es promou –fins a un 40%, entre els de dins del centre i els que aniran a buscar a escoles de primària– i la incorporació de les noves disciplines artístiques.
Sigui com sigui, com a detall de l’objectiu per la democratització de l’accés a les arts que té per objectiu aquesta nova proposta, Subirats ha assegurat que a l’escola de música de Nou Barris, dels 371 alumnes que hi estudien només dos són dels barris de la zona nord del districte, els més empobrits. “Hem d’intentar canviar-ho”, ha resolt. Així, ha acabat expressant “tot el respecte a les sensacions d’inseguretat davant allò que no es coneix”, però ha demanat paciència mentre s’implementa aquesta nova iniciativa –que inclou la construcció de dues noves acadèmies.
