L’Arxiu Diocesà de Barcelona ha descobert documentació que constata que la basílica de Santa Maria del Mar va haver de vendre bona part dels seus objectes de culte per reparar els danys causats pel setge borbònic de Barcelona el 1714. Es tracta d’una conseqüència fins ara desconeguda de la Guerra de Successió, que ha donat a conèixer l’Arquebisbat en un comunicat aquest dimarts, vigília de la Diada. El temple va patir severament els bombardejos sobre la ciutat, que van portar a la caiguda barcelonina l’Onze de Setembre.
La venda dels objectes litúrgics, relaten els documents trobats, va ser autoritzada pel bisbat i també va servir per poder recuperar les campanes, que les tropes borbòniques van “requisar” per l’anomenat “dret de campanes”. El vencedor retirava totes les campanes que havien cridat a somatent i, per recuperar-les, s’havia de pagar un tribut elevat. “Amb aquestes gestions, tanmateix, no es van aconseguir tots els diners necessaris i es va haver de recórrer a donacions de prohoms de l’època“, explica l’Església barcelonina.
Document trobat a l’Arxiu Diocesà que detalla què va autoritzar a vendre el Bisbat a Santa Maria del Mar / Arquebisbat de Barcelona
Entre els documents trobats hi ha una petició feta el 21 d’octubre de 1714 per la junta de Santa Maria del Mar, que relata que “els obrers de la parròquia de Santa Maria del Mar” demanen 2.942 lliures per les campanes. Fan constar que l’esglèsia està “molt derruïda per ocasió de les bombes que caigueren en ella durant el setge” i que la basílica es veuria “amenaçada” si no es fan les reparacions necessàries, per a les quals els “experts mestres de cases i fusters” demanen unes altres 2.000 lliures.
Per fer front a aquestes despeses, els responsables del temple demanen al Bisbat poder vendre “la plata, or i altres joies de l’església” fins a reunir la quantitat que calgui abonar per les campanes, les reparacions “i altres deutes endarrerits i deguts”. El total, detallen els llibres, ascendia a 7.700 lliures. El Bisbat els va acceptar la petició, segons recull un altre document.
Una imatge de la patrona, entre els objectes venuts
Entre els béns dels que es va haver de desfer hi havia “una imatge de Santa Madrona” [patrona de la ciutat], quatre palmatòries [canelobres petits] decorades amb fullatge i dues molt grans, dues gerres grans i dues petites, “una corona del Sant Ecce Homo” i un pal·li de plata. De la venta de tots aquests objectes va aconseguir només 3.387 lliures, la meitat del que necessitava. La resta de diners els va haver de demanar en “dipòsti” a diversos nobles locals, entre ells el marquès “Don Carlos de Llupiá“; el qui fos ambaixador de la Catalunya austriacista a Londres fins al 1714, Pau Dalmases i Ros; i el comerciant Ignasi Fontanet i Martell, que acabaria sent el tresorer de les obres de la Ciutadella borbònica.
